Quan falten pocs dies perquè acabi l'excavació a la vil·la romana de Vilauba a Camós (Pla de l'Estany), els arqueòlegs ja han fet un primer balanç. La campanya d'enguany, que va començar el 13 d'octubre passat, ha permès completar la part nord de la planta del balneum o àrea termal associada a l'edificació principal, deixant al descobert la canalització perimetral que recollia les aigües pluvials i també de les diferents sales de bany, feta amb una base de teules i rajols i ben delimitada per petits murs de travertí i rierencs.
Entre les troballes, destaca també un grup de forns domèstics que haurien servit per reparar eines i estris de metall. La campanya acaba dilluns que ve. Les actuacions de la campanya d'enguany s'inclouen en el pla de treball inclòs en el conveni de col·laboració entre les institucions co-propietàries del jaciment arqueològic (els ajuntaments de Banyoles, Camós, Porqueres i el Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles) i la Diputació de Girona.
La modificació del traçat de la carretera GI-524, que fins a l'any 2013 passava pel mig del jaciment de Vilauba, ha permès continuar descobrint noves restes arqueològiques fins ara amagades a sota la carretera i que corresponien a l'antiga vil·la romana que explotava agrícolament aquesta plana.
Els banys utilitzats fins a mitjans del segle IV d.C.
La campanya d'enguany ha permès completar per la part nord la planta del balneum o àrea termal associada a l'edificació principal, deixant al descobert la canalització perimetral que recollia les aigües pluvials i també de les diferents sales de bany, feta amb una base de teules i rajols i ben delimitada per petits murets fets amb travertí i rierencs. L'excavació ha servit per constatar també que els constructors romans aprofitaven les característiques del terreny natural per emplaçar-hi una bona part del conjunt termal, atès que algunes estances dels banys, com ara el caldarium o sala del bany calent i la sudatio o sauna, disposaven d'una cambra d'aire a sota del paviment que facilitava la circulació de l'aire calent provinent dels forns de l'àrea de servei. Els materials arqueològics recuperats en els estrats que inutilitzaven aquesta canalització demostren que els banys es mantingueren en ús fins almenys fins a mitjans del segle IV dC.
Els treballs arqueològics han aportat també valuoses informacions sobre les diferents etapes i reformes que va patir aquesta instal·lació termal al llarg de la seva història. Seguint les modes i costums de l'època, el balneum es va afegir a la casa en el segle II d.C., paral·lelament a la construcció d'una nova galeria porxada que va completar així l'àrea residencial de la vil·la que, en el seu moment àlgid va arribar a ocupar una superfície de prop de 900 m2.
L'excavació de l'àrea de l'antiga traça de la carretera ha permès completar la planta de moltes estances associades a diferents etapes del jaciment. Destaca la "redescoberta" d'alguns dipòsits documentats durant les tasques de construcció del primer camí l'any 1932. Les seves característiques i dimensions suggereixen que podrien correspondre, probablement, a part d'unes instal·lacions agrícoles lligades a la producció d'oli.
Finalment, s'ha pogut començar a destapar l'àrea exterior que s'estenia al peu de l'edificació, on s'han identificat les traces de les diferents activitats que es realitzaven en aquests patis. Destaca la troballa de nombrosos forns domèstics destinats a la reparació d'eines i estris metàl·lics. Aquest sector es troba alterat parcialment per una trinxera que podria correspondre a una antiga delimitació dels camps en època medieval.