Girona vol que la plaça Poeta Marquina recuperi el nom històric de plaça del Carril

L'Ajuntament remarca que va tenir un paper destacat d'exaltació del falangisme

L’Ajuntament de Girona vol substituir l’actual denominació de plaça Poeta Marquina per plaça del Carril, el seu nom històric, en el marc d’una actuació de recuperació de la memòria democràtica i revisió de la toponímia amb origen en el règim franquista. El consistori creu que “és el moment” de revertir la nomenclatura, eliminar simbologia franquista i restituir el nom original que la plaça tenia des del 1862.

Segons informa l’Ajuntament en un comunicat, oficialitzat l’any 1870 com a plaça del Carril, el topònim va estar profundament arrelat durant dècades i conserva encara avui un fort valor simbòlic i històric per a la ciutat. Està relacionat amb l’arribada del ferrocarril, i la plaça està ubicada a escassos metres de l’estació de tren.

En períodes breus de temps la plaça també ha portat el nom de plaça Wilson (1921), plaça Francesc Macià (1934-1936) i plaça d’Avel·lí Loriente (1936-1940). El franquisme també va restituir el nom de plaça del Carril de 1940 a 1943, quan va incorporar al nomenclàtor el nom d’Eduardo Marquina.

L’Ajuntament farà al setembre dues sessions informatives amb els veïns de la plaça i finalment hi haurà una votació. Si s’aprova el canvi al nomenclàtor, posteriorment anirà a ple.

L’equip de govern recorda que el nom plaça del Poeta Marquina va ser imposat l’any 1943 pel règim franquista en honor al poeta Eduardo Marquina (Barcelona, 1879-Nova York, 1946). Marquina va ser un poeta compromès amb el bàndol franquista durant la Guerra Civil i durant la dictadura. D’entre les seves obres hi destaca el ‘Soneto a José Antonio’ (1939) on glorificava el líder falangista com a màrtir, entre altres peces d’exaltació del règim. També destaca el seu càrrec com a president de la Comisión Depuradora de los Socios y Administrados de la SGAE (1941), òrgan encarregat de purgar els autors i editors no afins al règim.

Més enllà del paper de Marquina en la legitimació del franquisme, un altre element que mou l’Ajuntament a impulsar el canvi és la “nul·la relació” del poeta amb la ciutat. Precisament, un dels pocs documents que es conserven de la relació de Marquina amb Girona és una carta a Prudenci Bertrana on, en qualitat de president de la Comisión Depuradora, envia un ultimàtum a l’escriptor gironí exigint que signi una “presentación jurada y avales de afección al Glorioso Movimiento Nacional”.

L’Ajuntament emmarca aquest canvi de nomenclàtor en la voluntat de recuperar la memòria històrica seguint altres actuacions en aquest sentit com la retirada de la simbologia Franquista al cementiri municipal o a l’espai públic de la ciutat.