Un informe assegura que l'economia gironina ja ha sortit de la crisi

L'anuari econòmic de CatalunyaCaixa confirma que la recuperació fou al segon trimestre del 2014

De començar l'any en recessió a sortir-ne encarant la recuperació. L'anuari de CatalunyaCaixa confirma que el 2014 va marcar un canvi i que, per primer cop d'ençà del 2008, l'economia gironina va créixer. Fins i tot, per sobre de la mitjana catalana. "És el primer exercici en què, de facto, vam deixar enrere la crisi", subratlla el catedràtic Josep Oliver.

Segons recull l'estudi, durant l'any passat, el valor afegit brut (VAB) o la riquesa generada a les comarques gironines va augmentar un 1,63%. Una taxa lleugerament superior a la mitjana catalana, que es va situar a l'1,52%. A la demarcació, aquest creixement s'explica en bona part gràcies als bons registres de dos sectors: en concret, la indústria (on el VAB va créixer un 2,83%) i els serveis (on l'augment va ser del 2,83%).

El catedràtic Josep Oliver, però, també ha volgut destacar una altra dada. I és que la construcció, el sector més tocat per la crisi, va atenuar –i molt- les caigudes registrades en anys anteriors. Durant el 2014, el seu VAB va continuar retrocedint (ho va fer un 1,73%). Això sí, tot i continuar en números negatius, s'allunya de caigudes com la del 8% que va experimentar al 2013 (en part, gràcies a les obres de rehabilitació).

Baix Empordà, Cerdanya i Garrotxa

Si en comptes de posar la lupa damunt dels sectors, es fa damunt les comarques, l'anuari de CatalunyaCaixa recull que n'hi va haver cinc que van tancar l'any amb un VAB superior a la mitjana catalana. En concret, el Baix Empordà (3,36%), la Cerdanya (3,21%), la Garrotxa (3,08%), la Selva (2,67%) i el Pla de l'Estany (2,10%).

Per contra, el Ripollès (1,41%), l'Alt Empordà (1,19%) i el Gironès (0,01%), si bé van tenir variacions positives del VAB, aquestes es van situar per sota de la mitjana del país. En el cas del Gironès, on l'indicador pràcticament ha quedat a zero, el catedràtic i autor de l'anuari ha volgut destacar que això s'ha donat "pel gran pes que tenen els serveis públics en aquesta comarca", que han fet de contrapès d'aquells sectors que hi han crescut.

Per a l'autor de l'anuari, durant aquest 2015, l'economia gironina consolidarà el camí cap a la recuperació. Ho farà, sobretot, a partir de "la base sòlida" d'un nou model productiu, basat en la indústria i els serveis, i havent deixat enrere del tot la fórmula de creixement d'abans de la crisi, que es recolzava en la construcció i els serveis públics.

Producció i ocupació

Josep Oliver subratlla que, de fet, durant el 2014 la indústria gironina ja va recuperar els nivells de producció que tenia al 2010 (és a dir, abans de la segona recessió). En part, gràcies a l'embranzida exportadora i al bon comportament del sector agroalimentari. "A diferència d'altres territoris com Lleida, on el creixement de la indústria ve molt marcat pel sector energètic, aquí a Girona les raons d'aquest augment són productives", concreta l'autor de l'anuari de CatalunyaCaixa.

El catedràtic concreta que la indústria gironina, de fet, ja crea ocupació gràcies a aquests bons registres. Ara bé, durant els propers anys, el sector que haurà de liderar la creació de llocs de treball no serà el secundari, sinó el terciari.

"Els serveis privats, dins els quals hi ha el comerç i l'hostaleria, tenen un pes del 75% a la demarcació; per tant, és lògic que siguin ells els qui tirin de l'economia", concreta Josep Oliver. I dins aquest bloc, l'autor de l'anuari no només hi inclou aquells serveis, com els turístics, que depenen directament "de la demanda de les famílies". Sinó també tots aquells altres (com els de transport o financers) que es nodreixen de l'activitat industrial, i que han de beneficiar-se de la bona marxa d'aquest sector.

Per últim, Josep Oliver també admet que l'economia gironina no està exempta de les amenaces externes (en concret, les que vénen dels mercats internacionals). Però d'entrada, el catedràtic es mostra confiat que no suposaran un cataclisme per a la recuperació. Sobretot, pel paper que juga el Banc Central Europeu (BCE).

"Sí que és cert que l'àmbit internacional s'ha obscurit una mica, amb la frenada de Xina i dels països emergents", admet Oliver. I hi afegeix: "Però tot i aquesta certa inquietud, mentre el BCE mantingui les polítiques actuals, crec que continuaran bufant aquests vents de cua que de moment ens ajuden a la recuperació".