Europa subvenciona en 1,4 MEUR un projecte de la investigadora Sílvia Osuna (UdG)

Un projecte de recerca liderat per la investigadora de la Universitat de Girona (UdG), Sílvia Osuna Oliveras, del grup de recerca Química Teòrica i Modelatge i Enginyeria Molecular (QTMEM) de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi (IQCC), ha estat finançat amb 1.445.588 milions d’euros durant cinc anys en la convocatòria dels Starting Grant de 2015 que atorga la Comissió Europea (CE) mitjançant el subprograma Ciència Excel·lent del Programa Marc de Recerca i Innovació Horitzó 2020, gestionat pel Consell Europeu de Recerca (ERC).
 
Aquests ajuts ofereixen una oportunitat de finançament per a projectes de recerca molt innovadors, que s’ubiquin en la frontera de totes les àrees del coneixement, amb un criteri de selecció basat en l’excel·lència científica de la persona investigadora i del seu projecte. El programa s’adreça als millors investigadors novells (la mitjana d’edat és d’uns 35 anys) i a investigadors que tinguin una experiència post-doctoral d’entre 2 i 7 anys que hagin demostrat ja una certa independència científica dels seus supervisors , així com un alt percentatge de lideratge per desenvolupar idees en les fronteres del coneixement científic actual, a més de constituir els seus propis equips. A la UdG, també els ha estat concedit als investigadors i doctors Miquel Costas (2009) i Xavi Ribas (2011), també del departament de Química.
 
La proposta de Sílvia Osuna (Network models for the computational design of proficient enzymes), un cop redactada i presentada, va superar amb solvència una primera fase d’avaluació, duta a terme remotament. Dies després, la investigadora de la UdG va ser citada per una entrevista a la seu de la Comissió Europea, a Brussel·les, on va haver de defensar la viabilitat de la seva investigació davant d’un tribunal. La concessió d’aquest important ajut econòmic implica acomplir amb tots els objectius que es fixen en la idea inicial. En la present convocatòria d’Starting Grant s’hi van presentar 2.920 projectes repartits en tres àrees de coneixement; Ciències Físiques i Enginyeria (1.286), Ciències de la Vida (937) i Ciències Socials i Humanitats (697). Sílvia Osuna es va presentar en l’apartat de Ciències Físiques i Químiques Analítiques, que s’inclou en el primer grup.
 
Trajectòria
 
Sílvia Osuna Oliveras (Castelló d’Empúries, 1983) va llicenciar-se en química a la UdG el 2005 i, cinc anys després, va defensar la tesi Theoretical Studies of the Exohedral Reactivity of Fullerene Compounds, que  va rebre el premi extraordinari de doctorat en Química del 2010. Durant els estudis de doctorat, va fer dues estades de recerca al laboratori Houk a la Universitat de Califòrnia (UCLA), a Los Angeles (Estats Units), i també a la Universitat Lliure de Brussel·les (VUB), a Bèlgica. En total, acumula tres anys d'experiència en investigació fora de Catalunya i més de quatre anys d'experiència post-doctoral. Actualment, està gaudint d’un ajut Career Integration Grant de la Comissió Europea després d’obtenir la valoració més alta per a un projecte de la UdG (95,6 sobre 100) i, a la vegada, d’un ajut del Programa  Juan de la Cierva del Ministerio de Economía y Competitividad (MINECO).
 
El passat mes de juny, el MINECO va concedir-li un ajut del Programa Ramon y Cajal (RYC), amb una subvenció de 168.600 euros pels pròxims cinc anys per finançar la seva contractació com a investigadora.  Com a partida addicional, va rebre 40.000 euros per avançar en la seva recerca científica. Del 28 de juny al 3 de juliol de 2015, Osuna va participar en la 65a edició de la Lindau Nobel Laureate Meetings, una prestigiosa trobada de joves investigadors d’arreu del món menors de 35 anys amb premis Nobel que se celebra des del 1951 a Lindau (Alemanya), i que té com a principal objectiu connectar generacions de científics.
 
Enzims
 
La recerca de Sílvia Osuna està enfocada a aconseguir que el disseny d’enzims per a qualsevol reacció i procés d’interès sigui possible de manera rutinària mitjançant eines de la química computacional. Milions d’anys d’evolució han convertit els enzims en catalitzadors altament eficients capaços d’accelerar significativament les reaccions químiques, fent-les possible a temperatures i pressions baixes. De fet, els enzims són els catalitzadors més eficients, específics i selectius que es coneixen a la terra. No obstant això, no tots els processos de síntesi presenten un enzim natural per catalitzar i accelerar les reaccions. Per aquest motiu, el disseny de nous enzims per als processos en què no existeix un biocatalitzador representa un gran repte per a l'enginyeria de proteïnes i proporciona una prova per entendre com funcionen els enzims naturals.
 
Tot i els avantatges que proporcionen, el disseny rutinari d’enzims per a qualsevol reacció encara no s’ha assolit, i de fet, si s’aconseguís aquest objectiu, l’impacte socioeconòmic seria molt alt. Les indústries farien servir catalitzadors no perjudicials pel medi ambient, que operarien a baixes temperatures i que, a més, generarien exclusivament els productes desitjats amb un elevat rendiment. Aquest fet portaria a una reducció considerable dels costos de síntesi i producció de molts dels medicaments que utilitzem cada dia.