Es tripliquen les investigacions per corrupció urbanística i delictes de polítics i funcionaris

La memòria anual de la fiscalia de Girona recull un increment significatiu d'aquells delictes comesos pels càrrecs electes i funcionaris de l'Administració. De fet, d'un any per l'altre el número d'investigacions obertes s'ha disparat. De la trentena que la fiscalia va incoar al 2013, durant l'any passat es van enfilar fins a més de 70.

Dins aquest grup de delictes no només s'hi inclouen aquells que s'han comès contra l'Administració, sinó que també s'hi engloben els urbanístics. L'estadística que s'inclou dins la memòria permet veure que una tercera part de les investigacions són per prevaricacions administratives.

En concret, s'ha passat de 16 a 27 en només un any. Aquests delictes, que poden suposar fins a quinze anys d'inhabilitació, els cometen tots aquells electes o funcionaris que s'aprofiten del seu càrrec per dictar resolucions injustes o afavorir tercers.

Després de les prevaricacions, entre els delictes d'aquest grup que la fiscalia de Girona ha perseguit durant el 2014, hi ha desobediències a superiors comeses per autoritats i funcionaris (15 casos), malversació de diners públics (10), tràfic d'influències (3), nomenaments il·legals (1) o abusos en l'exercici de la funció pública (1).

Més denúncies de particulars i de l'oposició

La memòria també dedica un apartat específic a les corrupcions urbanístiques. I en concret, a aquelles que haurien comès alcaldes i regidors. El fiscal especialitzat en la matèria ressalta que hi ha hagut "un increment de denúncies per part de particulars i grups de l'oposició", mentre que s'ha registrat un descens en el número d'atestats que envien els Agents Rurals quan detecten alguna infracció urbanística.

En total, durant l'any passat, la fiscalia de Medi Ambient i Urbanisme de Girona va obrir dinou investigacions per delictes contra l'ordenació del territori. "I d'aquestes, onze es vinculen directament amb la prevaricació i corrupció urbanística municipal", recull la memòria.

Els casos més complexes, a l'armari

A banda de les dades, la fiscalia de Girona també dedica un apartat de la memòria a criticar l'excessiva mobilitat de personal judicial a la demarcació. Sobretot, en determinats jutjats com el de Figueres. Segons la fiscalia, "la inestabilitat" de les plantilles de jutges, fiscals, secretaris judicials i personal auxiliar "dificulta o impedeix la continuïtat en la instrucció" d'aquells casos més complexes.

"En l'actualitat, és freqüent que el període de permanència d'un jutge en un destí no superi l'any; per tant, no es pot esperar que puguin fer-se càrrec d'assumptes complexes del jutjat i instruir-los adequadament", indica la memòria. En conseqüència, la fiscalia de Girona explica que es tramiten aquells procediments urgents (com ara les causes amb pres o les violències de gènere) i s'ajornen aquells que tenen una investigació més difícil.

"Els procediments de més entitat i sense presos, generalment de caràcter econòmic (com els delictes contra la Hisenda Pública) s'incoen i, després d'acordar-se unes primeres diligències imprescindibles però insuficients, se solen dipositar en un armari en espera que el jutge o funcionari corresponent disposi de temps suficient per estudiar l'assumpte i impulsar-lo", critica la fiscalia de Girona. Per això, la fiscalia reclama més formació especialitzada per evitar que "es caigui en la temptació de despatxar altres assumptes i deixar aquests casos de banda".