Peralada vibra a ritme de Funk amb 'Earth, Wind & Fire'

La banda va mostrar la seva millor versió amb el guitarrista Al McKay encara en actiu amb 67 anys

Ja se sap que un auditori amb cadires convida als assistents a romandre asseguts, i si a més a més, la mitjana del públic és alta encara dificulta més que aquest s’alci a ballar. No obstant, qui es pot resistir a moure’s quan el que sona és funky i música disco? I si a sobre els qui toquen són el 'Earth, Wind & Fire'?

Efectivament, ahir a la nit, al acabar el concert no va caldre que el públic s’aixequés de la cadira per sortir de l’auditori de Peralada perquè tothom ja estava dret després del bonus track “Boogie”.

Tanmateix, no va ser tot el concert així. Fins ben bé a la meitat de l'actuació el públic tan sols ballava tímidament, tot i que els cantants animaven al públic. Els tres solistes, Tim Owens, Devere Duckett i Claude Woods, contrastaven amb la resta de gent que estava al recinte, no paraven de bellugar-se, a l’estil funky però amb moviments més aviat elegants.

Com elegant era també era la seva indumentària; tots de negre com acostumen a actuar, deixant enrere els colors llampants i les ombreres, icones dels anys 70 i 80. El vestigi que en quedava només eren algunes part brillant de la roba i –per alegria dels nostàlgics– el lluentons que farcien la camisa d’un dels cantants.

 


Una nit in crescendo

L’inici de l’espectacle va ser calmat. Mentre els tècnics acaben d’ultimar els detalls, els solistes van sortir a l’escenari plantant-se d’esquenes al públic movent el cul al ritme d’una base de funky.

Al començar pròpiament el concert tot va començar a rutllar. Només va haver-hi un petit incident tècnic en el so mentre s’estava recordant al cantant original, Maurice White, que degut al Parkinson fa anys va deixar l’espectacle en directe per dedicar-se a la producció i al negoci. Els Allstars, també van explicar al públic que si 'Earth, Wind & Fire' encara canta és perquè l’últim membre de la banda original segueix en actiu, el guitarra Al Mckay, que toca amb 67 anys.

Malgrat els petits incidents del principi llavors tot ja fluïa. Els protagonistes no paraven de ballar i el públic també. El saxo, Ed Wynne, va baixar a fer unes rèpliques amb la espectacular veu del cantant, Tim Owens. Si bé tots tres solistes tenen una veu privilegiada, Owens no va deixar a ningú indiferent amb la seva àmplia tessitura.
Al final grans i joves no van dubtar en aixecar-se per ballar quan van sonar gran èxits com Getaway, Can’t Hide Love, Septembre o Let’s Groove.

El comiat va ser emotiu, durant la nit no van parar de dir “us estimem” i van marxar repetint-ho fins al final.

Va quedar clar un cop acabat l’espectacle que si la terra, el vent i el foc són elements que trobem a la naturalesa i que fan que la vida perduri, 'Earth, Wind & Fire' són l’essència que farà el que el groove, boogie i disco transcendeixi més enllà dels anys. Llarga vida als falsets i al funky!