Urbanisme aprova el pla director de l'àrea de Girona, que planifica el creixement fins al 2026

S'hi podran fer 33.500 nous habitatges i industries per generar 25.600 llocs de treball

Durant la fase d'informació pública, el pla director de l'àrea urbana de Girona va rebre un total de 398 al·legacions, de les quals 218 es referien a Riudellots de la Selva (Selva). Precisament, aquest municipi va ser un dels que es va mostrar més disconforme amb les perspectives de creixement que recollia el pla. Ara, un cop estudiades les al·legacions i després de donar resposta a les que s'han considerat adients, la Comissió d'Urbanisme ha aprovat provisionalment el document. L'àmbit del pla abasta un extens territori de tota l'àrea de Girona i comprèn catorze municipis: Aiguaviva, Bescanó, Celrà, Fornells de la Selva, Girona, Llambilles, Quart, Salt, Sant Gregori, Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter, Vilablareix, Riudellots de la Selva i Vilobí d'Onyar.

El director general d'Urbanisme, Pere Solà, ha destacat que el document 'recull quines són les àrees importants de creixement i dóna resposta a les previsions de demanda d'habitatges fins a l'any 2026'. Per això, es preveu que es puguin aixecar fins a 33.500 pisos i cases noves a tota l'àrea de Girona, passant dels 75.230 actuals fins als 108.773.

D'aquests 33.500 habitatges nous, més de la meitat (22.179) ja estan recollits als diferents plans generals. Per això, el pla director reserva 214 hectàrees on es podran construir –si cal- els 11.364 restants.

Pere Solà ha destacat que les grans àrees de creixement residencial se situaran a tocar de Salt i Vilablareix, donant continuïtat a la trama urbana de Girona, i que 'a llarg termini' també es preveu que els polígons de l'Avellaneda i Mas Xirgu puguin acollir blocs de pisos.

25.601 nous llocs de treball

De la mateixa manera, el pla director també preveu que, durant els propers setze anys, es puguin instal·lar noves indústries a tota l'àrea urbana de Girona. A l'hora de fer previsions, el pla compta els nous llocs de treball que es generaran.

En concret, preveu que se'n creïn 25.601 (dels quals, 16.000 ja estan inclosos en els planejaments vigents). Per això, el document reserva 269 hectàrees per desenvolupar-hi zones industrials que permetin crear, si cal, els 9.439 restants.

Segons recull el pla, les grans àrees d'activitat econòmica es concentraran al voltant de l'aeroport de Girona, al sud-oest de Salt i a Vilablareix (llocs que, ara, ja concentren importants polígons de la zona).

Grans equipaments

El director general d'Urbanisme ha concretat que el pla director de l'àrea de Girona, després de la fase d'informació pública, ha incorporat 'ajustos' que es refereixen tant a infraestructures com a 'grans equipaments'.

Entre aquests, Pere Solà ha destacat la variant ferroviària paral·lela a l'autopista AP-7, la compactació de l'autopista i la N-II a Fornells de la Selva, el centre de tractament de residus a Campdorà o el 'triangle hospitalari' que formaran el nou Trueta, el Santa Caterina i la nova Clínica Girona (que s'aixecarà a Fornells de la Selva).

A més, i pel que fa a paisatge, el pla director de l'àrea urbana contempla l'establiment d'un gran corredor verd entre Riudellots de la Selva i Aiguaviva. Pere Solà ha volgut remarcar també que el 85,90% de tot el territori que abasta el pla és 'sòl no urbanitzable'.

Per últim, Pere Solà ha ressaltat que el pla servirà de full de ruta als ajuntaments a l'hora de fer planificacions futures. 'Quan els ajuntaments revisin els seus planejaments, podran incorporar les previsions de creixement', ha indicat el director general d'Urbanisme. I ha afegit: 'Vull ressaltar, però, que en cap cas aquestes seran una obligació; és a dir, que els pobles que no vulguin créixer, no tenen perquè assumir-les'.

Després que la comissió l'hagi aprovat provisionalment, el pla director de l'àrea de Girona passarà ara per la Comissió d'Urbanisme de Catalunya, que es reunirà el proper dilluns. Un cop aquesta l'avali, serà el conseller del PTOP, Joaquim Nadal, qui en farà l'aprovació definitiva.

Llum verda a Ventalló i Sant Gregori

D'altra banda, la Comissió d'Urbanisme de Girona també ha donat llum verda –tot i que amb matisos- a dos nous plans generals: el de Ventalló (Alt Empordà) i el de Sant Gregori (Gironès). Pel que fa al primer, el pla preveia la construcció de 110 nous habitatges, repartits en tres sectors. A més, també incorpora tres hectàrees per desenvolupar un petit polígon al costat de la carretera, on es vol aixecar un petit hotel, i una zona d'activitats de lleure i esportives a tocar del riu Fluvià.

La comissió ha donat el vistiplau al pla, però amb condicions. Per això, demana a l'Ajuntament que no desenvolupi els diferents sectors on es volen construir habitatges tots de cop, sinó que ho faci un per un. També ha reduït la previsió de cases que es preveien construir en un dels nuclis (passant de catorze a tres).

Pel que fa a Sant Gregori, un poble de 3.167 habitants, el pla general d'aquest municipi preveu dos sectors de creixement. Un, de 20 hectàrees, situat a tocar del nucli i on es volen aixecar 500 nous habitatges. I un altre, de 9 hectàrees, on se'n volen aixecar 228.

A més, el pla general de Sant Gregori també preveu desenvolupar dues noves àrees d'activitats econòmiques. La més important (on es permetran edificar fins a 165.000 metres quadrats de noves indústries i empreses) se situa a cavall del riu Ter, l'autopista i l'actual carretera que mena al poble.

La Comissió d'Urbanisme de Girona ha aprovat el pla de Sant Gregori, però ha demanat a l'Ajuntament que inclogui al document totes les previsions de sòl que s'han de tenir en compte per a les noves infraestructures. I és que aquest pla general no recollia les reserves pertinents per a la futura variant ferroviària, la possible variant des de Bescanó o el nou accés des de l'autopista AP-7.

Finalment, al Pla de l'Estany, la Comissió d'Urbanisme ha donat llum verda al projecte que preveu enderrocar la residència de capellans que hi ha al costat del monestir de Banyoles. La intenció és separar aquest edifici, que encara funciona, de les parets del monestir.