CDC reclama la presidència de la Diputació de Girona

Els convergents no contemplen cap altre panorama després de la sortida d'Unió del Govern

CDC ha assegurat que s'ha de quedar la presidència de la Diputació de Girona després de la sortida d'Unió del Govern.

El passat mandat, Unió va ostentar per primera vegada la presidència i vol mantenir-la. El president de l'agrupació local de CDC i membre del consell de govern, Joan Bagué, ha assegurat que el "funcionament clàssic i per mimetisme" ha quedat superat i que CDC ha de recuperar la presidència.

Segons apunta, els estatuts de la federació donen al president del Govern la darrera paraula i, per tant, entenen que el nou president ha de ser de CDC.

A banda d'això, considera que no hi ha d'haver més repercussions a nivell local i supramunicipal perquè CiU es va presentar conjuntament el 24-M.

La sortida d'Unió del Govern no ha de tenir més transcendència a nivell local i supramunicipal a les comarques gironines. Aquesta és la visió que en tenen des de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), on recorden que la federació nacionalista es va presentar conjuntament a les eleccions del 24 de maig sota les sigles de CiU i que, per tant, ara no tindria sentit prendre decisions al respecte. 

"Hi ha moltes casuístiques diverses, llocs on Unió no té representació o llocs on Convergència ha incorporat independents i la voluntat és mantenir els acords", ha apuntat Joan Bagué, membre del consell de govern de Convergència a les comarques gironines i president de l'agrupació local a la capital. 

CDC vol la Diputació

Des de CDC, però, veuen diferent el cas de la presidència de la Diputació de Girona. Unió va ostentar la presidència de la corporació durant el darrer mandat per primera vegada a la història. Aquests quatre anys han estat convulsos per al partit ja que el primer president, Jaume Torramadé, va dimitir després d'un escàndol de presumptes abusos sexuals a una assessora d'Unió. El va substituir l'alcalde de Castell-Platja d'Aro, Joan Giraut, que ha tingut una guerra oberta amb el sindicat de funcionaris i el cap de Protocol, a qui li va retirar les atribucions de premsa. 

La voluntat expressada pel mateix Giraut era que Unió mantingués aquest mandat la presidència de la corporació. Una postura que, des de Convergència, no veuen viable i més encara després de la sortida dels conseller d'Unió del Govern de la Generalitat. 

"La situació canvia bastant, el sistema clàssic d'ara toca això o allò canvia perquè no hi ha el mimetisme amb el que abans es tractava tot, aquesta fase està superada i ultrapassada", ha reconegut Joan Bagué. A més, recorda que els estatuts de la federació recullen que és el president del Govern qui té la darrera paraula sobre qui és escollit president.

Bagué apunta que han de ser persones de la seva confiança del president del Govern i més en un moment com l'actual en que les Diputacions hauran de ser cabdals per a la recaptació de tributs perquè han d'esdevenir la base de la futura hisenda pròpia. 

Cicle de jornades 'Benvinguts al futur'

CDC ha organitzat un cicle de jornades adreçades a la ciutadania en general on demana reflexionar sobre les necessitats d'un futur país independents. El partit busca explicar la viabilitat d'un estat propi i, alhora, recollir propostes dels ciutadans. Batejades amb el nom 'Benvinguts al futur', s'han previst diverses jornades de treball -com a mínim una per comarca- on es debatrà sobre aspectes com les polítiques socials, la regeneració democràtica o la hisenda pròpia. 

El partit busca una participació activa tant dels militants com també d'altres sectors de la societat compromesos amb la creació d'un nou estat. "Es tracta de treballar aspectes de la vida quotidiana i veure com ens afecta negativament el fet de no tenir un estat propi", ha manifestat Pep Solé. Les aportacions es debatran conjuntament en una convenció els dies 18 i 19 de juliol.