En quins municipis gironins serà necessari arribar a pactes postelectorals?

Les majories absolutes s'imposen a Banyoles, Puigcerdà, Ripoll, Tossa de Mar, Cadaqués, Vilablareix i Celrà

Els resultats de les eleccions municipals han deixat escenaris oberts on els pactes seran decisius per crear governs estables a municipis com Lloret de Mar, Blanes, Santa Coloma de Farners (Selva), Palamós, Palafrugell, Torroella de Montgrí, Castell-Platja d'Aro i Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), Roses, Figueres i Castelló d'Empúries (Alt Empordà) i Salt (Gironès), entre d'altres.

A l'altra cara de la moneda, s'hi troben municipis on les majories absolutes ja permeten saber qui serà l'alcalde. Són els casos de Ripoll, Banyoles i Puigcerdà (CiU); Cadaqués i Vilablareix (ERC); Celrà, Viladamat i Verges (CUP); Torroella de Fluvià (PSC) o Tossa de Mar (Tossa Unida).


Tot obert

A les comarques gironines, les urnes han deixat ajuntaments molt oberts, que obliguen a fer pactes si es volen aconseguir governs estables per al mandat que comença ara i s'estén fins al 2019. En molts municipis, les converses entre partits seran clau per poder arribar al proper 13 de juny, el dia de la constitució dels plens, amb enteses segellades. Sinó, la fórmula haurà de ser la de la minoria (en aquells casos on el guanyador hagi obtingut prou marge).

A Girona la candidatura de Carles Puigdemont (CiU) s'ha imposat clarament. Amb deu regidors -el mateix resultat que fa quatre anys- l'actual alcalde en funcions aposta per reeditar el govern en minoria. La segona força és ERC que es troba a molta distància després de tornar a entrar al consistori amb quatre regidors, els mateixos que la CUP i el PSC.

Al poble veí de Salt el panorama està completament obert. L'actual alcalde, Jaume Torramadé, havia governat en minoria però els resultats li compliquen molt reeditar la fórmula ja que perd tres regidors, passant dels nou a només sis. Molt a prop es troben els republicans, que irrompen de nou amb força en aconseguir cinc regidors. PSC i Independents per Salt es queden amb tres representants. La majoria absoluta al plenari se situa en els onze regidors i els pactes jugaran un paper fonamental.

Fragmentació a Roses

A l'Alt Empordà, deixant de banda la capital (on Felip ha perdut la majoria absoluta), Roses i Castelló d'Empúries són dos ajuntaments on les eleccions ho han deixat tot obert. Al primer, la candidata de CiU Montse Mindan ha guanyat les eleccions, però a un preu molt alt. Dels nou regidors que tenia quan Carles Páramo li va cedir l'alcaldia, la seva formació ha davallat fins a cinc. El consistori ha quedat excessivament fragmentat (hi ha fins a set partits que es reparteixen els disset regidors) i aquí, els pactes s'imposen. Per obtenir majoria, CiU podria pactar només amb ERC (quatre regidors) o, si no fos així, es veurà obligada a integrar més forces a l'equip de govern.

A Castelló d'Empúries, el fins ara alcalde Xavier Sanllehí (CiU) no només ha perdut tres regidors dels que tenia (de set passa a quatre) sinó que el candidat d'ERC, Salvi Güell, li ha arrabassat ser la força més votada (el republicans en tenen sis). La resta de seients al ple, fins arribar als disset, es reparteixen entre cinc partits més. Les converses, les sumes i restes i un consistori que es preveu multicolor és la foto que deixen aquestes eleccions al municipi, on ara Güell té més avals per tornar a ser-hi alcalde (el 2007, ja va bastir una entesa a quatre bandes que li va permetre imposar-se a Sanllehí).

Per 23 vots a Palamós

El Baix Empordà és una de les comarques on els municipis més importants es veuran obligats a bastir pactes per tenir governs estables. A la capital, ERC ha tornat a imposar-se com a força més votada. Lluís Sais ha obtingut cinc regidors en un consistori que passa ara a tenir sis partits (abans, eren cinc) i d'on se n'ha esbandit el PP.

Els resultats, a més, també impossibiliten que, com va passar amb la moció de censura mig any després de les anteriors municipals, el PSC i CiU es puguin aliar per prendre-li l'alcaldia a Sais. A la Bisbal, la CUP o el partit d'independents que van tirar endavant els escindits de CDC (tots, amb tres regidors) s'entreveuen com a possibilitats amb què pot comptar ERC.

A la comarca, els republicans no només han guanyat les eleccions en aquesta ciutat. Per un ajustat marge de només 23 vots, també han passat a ser la llista més votada a Palamós. Aquí, la candidatura de Lluís Puig ha fet el salt de dos a sis regidors. Els mateixos que li han quedat a la fins ara alcaldessa, Maria Teresa Ferrés (PSC), que n'ha perdut dos, i que ha vist com Entesa, el seu fins ara soci de govern, queda fora de l'ajuntament.

Al ple de Palamós hi ha ara fins a sis partits i els republicans, després de dotze anys de govern de Ferrés, tenen molts números per tenir l'alcaldia. Bé sigui amb minoria o bé assolint la majoria (es troba a nou regidors) assolint un pacte amb les forces sobiranistes (CiU i la CUP).

Els més votats, però amb menys regidors

A Platja d'Aro, Sant Feliu de Guíxols i Torroella de Montgrí CiU hi ha estat la llista més votada. Però en tots els casos s'han perdut regidors. Joan Giraut ha passat de vuit a sis; Joan Alfons Albó, de set a sis, i Jordi Cordón n'ha perdut un dels que va assolir el 2011 (de cinc a quatre).

A Platja d'Aro i a Sant Feliu, la clau dels futurs pactes a l'hora de formar govern la tindrà ERC. A Giraut una entesa amb els republicans li permetria assolir la majoria, però també li pot passar factura haver governat amb el PP com a soci durant aquest mandat. A Sant Feliu de Guíxols, amb ERC Joan Alfons Albó no en faria prou i li caldria teixir un consistori multicolor si no es volgués quedar en minoria. Novament, les converses entre partits seran decisives en els propers dies.

I a Torroella de Montgrí, l'escenari queda del tot obert. Si el futur ajuntament vol tenir majoria, caldrà com a mínim un pacte a tres bandes. Aquí, aquestes municipals hi han deixat un consistori del tot fragmentat, on hi haurà fins a sis partits diferents asseguts a les disset cadires del plenari. CiU i ERC tenen quatre regidors cadascun.

A Palafrugell, la llista guanyadora ha estat la del PSC. L'alcalde en funcions i primer secretari dels socialistes a la demarcació, Juli Fernández, ha explicat que la seva voluntat és la de reeditar el pacte amb CiU perquè considera que el resultat electoral és un "aval" per repetir el govern en coalició. Amb els set regidors socialistes i els cinc de CiU ja s'arriba a la majoria absoluta.

Tot i això, és la formació nacionalista qui tindrà la clau per bastir el futur govern municipal. CiU també es podria decantar per ERC, ha millorat substancialment els resultats i ha passat de quatre a set representants. Tot i això, la reedició del govern PSC-CiU la tornaria a deixar a l'oposició.

Fins a vuit partits a Lloret de Mar

Les urnes també han estès la incògnita sobre què passarà a Lloret de Mar. Al consistori hi haurà fins a vuit forces, i només CiU (que perd un regidor i n'aconsegueix sis amb Jaume Dulsat) i el Millor (que en perd dos i passa a quatre) són els partits que n'aconsegueixen més. La resta de cadires al ple, fins arribar a les 21, es reparteixen entre les sis altres forces.

A Lloret de Mar, només un pacte amb com a mínim tres forces aconseguirà que es formi un govern estable. Al municipi, però, la imatge de CiU ha quedat danyada durant el darrer mandat arran del cas 'Clotilde' i la imputació de l'exalcalde Xavier Crespo. Caldrà veure ara si haver apostat per una cara nova -Dulsat ha substituït Romà Codina- donarà avals a la federació nacionalista.

A la capital de la Selva, hi ha hagut un empat a set regidors entre CiU i ERC. Després de 20 anys d'alcalde, Antoni Solà no s'ha tornat a presentar i ha deixat pas a Carles Roca, que ha aconseguit millorar els resultats dels nacionalistes i ha sumat un regidor més que el 2011. No obstant això, CiU s'ha imposat per només cinc vots a la candidatura d'ERC, liderada novament per Joan Martí. Els republicans han fet un salt molt important passant de tres a set regidors.

Caldrà veure si CiU opta per governar en minoria o busca el recolzament d'alguna altra força. L'aritmètica també permetria que els republicans governessin amb el suport d'algun altre partit. La resta de regidors del plenari es divideixen entre la CUP (1), MES (1) i el PSC (1). A Santa Coloma de Farners la majoria al ple se situa en els nou regidors.

A Blanes els resultats electorals han deixat un ajuntament molt fragmentat. Aquí, els dos principals partits, el PSC i CiU, havien fet canvis al capdavant de les candidatures, posant-hi Miquel Lupiáñez i Quim Torrecillas respectivament. El PSC, tot i ser la llista més votada, baixa notablement i perd cinc regidors, passant de nou a només quatre. A més, hi ha un triple empat amb ICV i CiU, que també obtenen quatre representants.

Al consistori, la majoria absoluta se situa en els onze regidors i caldran pactes postelectorals per crear un govern estable. A més, irrompen quatre forces que fins ara no tenien representació: ERC (2), Ciutadans (2), els independents Batega per Blanes (2) i la CUP (2). El PPC s'esfondra a la darrera posició i només conserva un dels tres regidors obtinguts els 2011.

Govern en minoria o pacte?

A la capital de la Garrotxa, dels 21 regidors que té el ple, Josep Maria Corominas (CiU) n'ha aconseguit nou, un menys que al 2011. El resultat a les urnes el faculta per governar en minoria a l'Ajuntament d'Olot, intentant buscar acords puntuals amb la resta de forces.

Però Corominas també podria optar per pactar amb ERC, que passa dels dos als cinc regidors, i assegurar-se còmodament la majoria. La instantània que deixen aquestes municipals al ple olotí també destaca perquè s'han esbandit del consistori PxC (hi tenia dos regidors) i el PP (que perd l'únic que havia assolit el 2011).

Ja són alcaldes

Els resultats del 24 de maig han deixat el panorama definit a diversos ajuntaments gironins on ja se sap qui serà l'alcalde. Aquest és el cas de Ripoll, on la candidatura de Jordi Munell (CiU) ha revalidat la majoria absoluta i, fins i tot, ha guanyat dos regidors passant de nou a onze. CiU també s'ha imposat a Banyoles, on Miquel Noguer ha igualat els nou regidors obtinguts el 2011. Una altra capital de comarca on els nacionalistes vencen amb claredat és Puigcerdà, on Albert Piñeira guanya amb contundència, aconseguint onze dels tretze regidors del plenari.

La federació nacionalista també s'imposa per majoria absoluta a municipis com Sant Gregori, on Joaquim Roca es mantindrà a l'alcaldia. A Llagostera la candidatura de Fermí Santamaria (CiU) torna a guanyar de manera aclaparadora, tot i que baixa dels onze als nou regidors. A Caldes de Malavella també tornarà a ser alcalde Salvador Balliu (CiU), que puja dos regidors més fins arribar als set representants.

El canvi al capdavant de CiU de Bescanó -on l'històric alcalde Xavier Soy no es tornava a presentar - no ha fet mal a la formació, que manté la majoria absoluta i converteix el nou candidat, Pere Lluís Garcia, en alcalde. També revalida la majoria Jordi Camps a Vidreres, que fins i tot guanya tres regidors més arribant als vuit.

En canvi, hi ha municipis on les candidatures de CiU perden pistonada davant el creixement d'ERC, que els arrabassa l'alcaldia. És el cas de Cassà de la Selva, on els republicans -amb Martí Vallès de candidat- aconsegueixen imposar-se a CiU per majoria absoluta. Es repeteix la situació a Cadaqués, on Joan Figueras (CiU) perd l'alcaldia davant Josep Lloret, d'ERC.

Els republicans revaliden la victòria clara a Vilablareix -on David Mascort repetirà com a alcalde i aconsegueix la quarta majoria absoluta consecutiva- i també a Sarrià de Ter, amb Roger Torrent al capdavant de la formació republicana.

La CUP també creix amb força i obté majoria absoluta a tres municipis. La candidatura revalida la victòria a Viladamat, s'imposa a Celrà -on creix de tres a set regidors després d'haver format govern de coalició amb ERC el passat mandat- i guanya a Verges, on es presentava per primera vegada.

Les agrupacions d'electors també tenen protagonisme a la Selva, on diverses candidatures independents s'havien unit sota el paraigües d'Independents per la Selva. Aquest és el cas de Tossa de Mar, on Tossa Unida guanya per majoria absoluta i Gisela Saladich tornarà a ser-hi alcaldessa.