Una enquesta determina que els joves que viuen al camp són més emprenedors que els de la ciutat

Un 21% de residents en nuclis reduïts superen en un 18,4% a la resta

L'enquesta que realitza des del 2006 la Fundació del Món Rural serveix per conèixer quina percepció tenen els catalans del món rural, sobre aspectes diversos com els valors, la importància de la conservació del medi ambient, la despesa d'aigua, l'activitat econòmica o el paper dels joves, entre d'altres. Enguany, l'enquesta ha incorporat preguntes sobre l'emprenedoria al món rural. I, segons ha explicat el secretari general del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR), Xavier Castella, les xifres de l'enquesta trenquen la percepció general dels catalans entorn aquest tema. Segons dades de l'enquesta, el 66% dels preguntats pensen que és més fàcil obrir un negoci a l'entorn urbà però la realitat constata que hi ha més emprenedors a l'àmbit rural ja que a l'àmbit urbà hi ha un 18,4% de persones que tenen intenció de muntar un negoci mentre que al camp el tant per cent puja a 21,8%.

Castella ha remarcat la importància que té que es puguin obrir negocis en temps de crisi perquè significa crear llocs de treball. Per la seva banda, el director de la fundació, Francesc Cribillers, ha demanat al DAR que impulsi de 'manera prioritària' programes d'ajuda a joves que vulguin incorporar-se a la pagesia o la ramaderia o a persones que vulguin obrir un negoci per tal d'evitar un despoblament del món rural. Només a Girona, el DAR ha permès incorporar a la pagesia 50 persones aquest 2010, mentre que la mitjana anual era d'unes 40 persones.

En clau econòmica, també destaca que el 80% dels enquestats considera que costa més arribar a final de mes si es viu a la ciutat però, tot i això, el 72% reconeix que els salaris són més baixos al camp. L'enquesta també posa de manifest que la principal despesa de les famílies que viuen a la ciutat és l'habitatge i, en segon lloc, l'alimentació, mentre que al camp aquesta tendència s'inverteix i és l'alimentació la principal font de despesa.

Respecte l'any anterior, l'enquesta detecta alguns canvis com, per exemple, sobre la gent que considera canviar-se de municipi. Aquest 2010 els resultats determinen que el 31% dels catalans està considerant canviar de lloc on viure i que, d'aquestes, el 70% aniria a viure a un poble més petit, mentre que al 2009 aquest tant per cent era un 58%, 12 punts per sobre que aquest 2010.

Pel què fa a la percepció del món rural, els enquestat determinen que el transport públic i la seguretat són els serveis menys valorats al món rural mentre que, per motius de qualitat, els més ben valorats són l'oferta cultural i la sanitat. D'altra banda, la majoria dels catalans creuen que el sector agrari és necessari per conservar el territori i el paisatge (79%), per a la producció d'aliments (79%), per al desenvolupament econòmic (65,5%) i per evitar el despoblament de les zones rurals (73,4%). Malgrat considerar la majoria la funcionalitat del sector primari, el 54% dels catalans –molts són persones que viuen a l'àmbit rural- considera que la pagesia té 'poc o cap' futur.

Alguns equívocs

L'enquesta també deixa al descobert un equívoc dels catalans, que consideren que la indústria és el sector que més aigua gasta i que la pagesia no en malgasta. La realitat però determina que és l'agricultura, en un 73%, el sector que més aigua consumeix per davant de l'ús domèstic de l'aigua (18%) i de l'aigua que es gasta en les indústries (9%). A més, l'enquesta també recull que la majoria dels catalans considera 'poc o gens' beneficiós pels boscos i el paisatge activitats com l'explotació de la fusta (40%) o la no intervenció (68%)

Segons ha valorat el secretari general del DAR, Xavier Castella, aquesta enquesta permet al departament saber que 'treballa en la bona direcció'. Els resultats reflecteixen que un 97% de la població està d'acord amb què tot allò relacionat amb el món rural és patrimoni del país i que ens ha de preocupar a tots' i, igualment, el 95% dels catalans està d'acord amb què la Generalitat destini més recursos al món rural.