Els centres de busseig neguen que les Medes es convertirà en una 'rambla subaquàtica'

Els centres de busseig de l'Estartit neguen que l'increment d'immersions que preveu la modificació del Pla d'Usos i Gestió (PRUG) de les Illes Medes converteixi el fons marí en una "rambla subaquàtica".

El representant dels centres, Ramon Siliceo, assegura que passar de 396 immersions al dia a 73.000 l'any només els dóna "més flexibilitat" per programar la temporada però que, al final, el nombre d'immersions anuals serà similar.

Els centres de busseig critiquen que es culpabilitzi els capbussadors de la degradació del fons marí i exposen que existeixen altres factors contaminants que no tenen res a veure amb les immersions.

"La millor solució no és reduir les immersions, sinó educar el submarinista", opina el representant dels centres de busseig de l'Estartit. D'aquesta manera, les empreses que es dediquen a organitzar sortides de bussejadors a les Illes Medes surten al pas de les crítiques que han abocat ecologistes i biòlegs a la modificació del PRUG que, a la pràctica, permet més immersions diàries a l'entorn d'aquest arxipèlag de gran valor mediambiental.

El Govern proposa autoritzar fins a 77.000 immersions anuals a les Illes Medes, de les quals, segons Siliceo, unes 73.000 serien per als centres de busseig perquè la resta són per a usuaris particulars. Amb el pla de regulació actual, la Generalitat permet fer 400 immersions al dia (396 per a centres de busseig). Fent el còmput anual i no amb límits d'immersions diàries, el que podran fer els centres de submarinisme és, en moments de màxima demanda, sobrepassar aquest topall de 400. Siliceo assegura que això no vol dir convertir el fons marí en una "rambla", tal com acusen entitats ecologistes, perquè, assegura, al cap de l'any segur que no arribaran a les 70.000 però poden tenir "més flexibilitat" per adaptar-se a la demanda i atraure turistes.

A la zona hi ha dinou centres de busseig que organitzen sortides a les Illes Medes, tretze de l'Estaritt, dos de L'Escala, dues de Roses, una de Begur i una darrera de Llafranc. Ramon Siliceo remarca que és una activitat econòmica molt important per a la zona, que té un impacte d'uns 10 milions d'euros (MEUR) i que dóna lloc de feina a unes 200 persones. Per això, aposta per incorporar alguns mecanismes per assegurar que es preserva el fons marí i la biodiversitat però sense posar en risc la supervivència de l'activitat.

Així, els centres de busseig plantegen un seguit de mesures per assegurar que tots els bussejadors es comporten de forma respectuosa amb el medi ambient. "Els bussejadors destralers són la minoria i, a més, es poden reeducar", ha afirmat el biòleg i càmera subaquàtic Manel Gonzàlez. Siliceo ha explicat que proposen incrementar el control en els bussejadors, fer 'eco-briefings' durant el qual conscienciïn els capbussadors abans de sortir a mar, fer immersions tutelades, treballar amb el Parc per crear xerrades en diferents idiomes destinada a turistes o situar professionals a zones especialment sensibles perquè comprovin que totes les immersions són respectuoses amb els fons marí. "Som els primers interessats en preservar el fons marí", ha exposat Siliceo.

No són els únics culpables

Els centres de busseig critiquen que s'acusi els submarinistes de ser els culpables de la degradació dels fons marí. Per això, aporten el punt de vista d'un biòleg expert que fa trenta anys que pren imatges sobre l'estat de l'entorn de les Illes Medes. Manel Gonzàlez critica que els estudis que es fan se centren en les conseqüències de les immersions i no tenen una visió global de què pot estar afectant el fons marí.

Segons Gonzàlez, hi ha molts canvis en l'ecosistema de l'entorn de les Illes Medes que no es poden atribuir a les activitats subaquàtiques. El biòleg assegura que hi ha "parcialitat i mancances" en els estudis que posen en dubte la compatibilitat de la biodiversitat amb el submarinisme.

Manel Gonzàlez ha fet un llistat de factors que poden impactar en el fons marí de les Medes que no es tenen en compte en molts estudis: l'impacte de contaminants que aporten els rius Ter i Daró, el paper de les depuradores urbanes en el mar, l'aparició de peixos morts a les desembocadures dels rius i si la causa pot afectar també espècies marines, què està causant la desaparició d'algunes espècies com els musclos o els pops o l'origen de la reducció de les poblacions de gorgònies o posidònies. El biòleg creu que aquesta situació no pot ser responsabilitat única i exclusiva dels submarinistes i, per això, demana no esgrimir l'estat del fons marí com a argument per limitar les immersions.

Sense vot definit

Els centres de busseig asseguren que treballen amb "inseguretat jurídica" perquè des de fa dotze anys es regeixen amb una "acreditació temporal". "Els que posen hamaques a les platges tenen més seguretat jurídica que nosaltres", ha afirmat Siliceo. Per aquest motiu, demana que es reguli el sector tenint en compte la importància econòmica que té i asseure's per consensuar un gestió que equilibri el medi ambient amb el component turístic.

Amb tot, avança que encara no tenen definit el vot a la junta rectora del Parc, que tindrà lloc dimarts. Ramon Siliceo explica que, a les portes de la temporada, encara no estan definides el nombre de boies per a immersions que hi hauran ni concretada l'activitat que podrà fer cada centre de busseig i, per això, tenen dubtes sobre si es pot aplicar per aquest estiu sense posar en risc la campanya d'estiu.