Crear una xarxa d'abastament d'aigua per a tots els municipis del litoral gironí o de l'interior interconnectant les conques dels rius Muga, Ter i Tordera (més la dessaladora de Blanes). El Consorci de la Costa Brava (CCB) vol aconseguir que, en casos d'emergència com ara sequera, tots els municipis de la costa de les comarques gironines puguin "compartir" aigua i que, per exemple, es pugui transvasar de nord a sud si fos necessari.
"Els municipis de la Costa Brava no ens podem permetre quedar-nos sense subministrament d'aigua, perquè vivim del turisme", ha afirmat el president del CCB, Carles Páramo, que afegeix que un problema d'arribada d'aigua seria especialment fatal per a aquestes poblacions en ple estiu. Per això, proposen "mallar" la xarxa de subministrament i acabar de connectar tots els municipis per poder fer front a qualsevol problema.
"És relativament senzill", ha afirmat Páramo que, tot i que admet que són treballs de gran complexitat tècnica, creu que al llarg del proper mandat hi podria haver projectes aprovats i obres començades, sobretot per a les dues connexions prioritàries: la que connectaria L'Escala amb Pals a través de Sant Pere Pescador i la que enllaçaria Blanes i Lloret amb la Costa Brava centre a través de municipis d'interior com Vidreres o Llagostera.
Després d'aquests projectes prioritaris, quedaria empalmar la xarxa amb els municipis costaners de més al nord -El Port de la Selva, Portbou i Colera- perquè són poblacions que tenen aqüífer o pantà propi i no necessiten abastir-se d'aigua de les altres conques.
Independents de l'ACA
El CCB compta amb 27 municipis de costa consorciats, de l'Alt i Baix Empordà i de la Selva, i en pics de l'estiu, quan hi ha més turisme, poden arribar a abastar un milió de persones a l'hora que depuren les aigües residuals.
Des de l'organisme s'encarreguen de gestionar l'abastament d'aigua i, per delegació de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), també es responsabilitzen del tractament de les aigües residuals. A la pràctica, això vol dir que fins ara el Consorci de la Costa Brava s'encarregava de veure quines obres calien al litoral gironí, ho comunicava a l'ACA que, al seu torn, les autoritzava i finançava.
Els problemes, segons Páramo, han començat quan l'ACA ha començat a tenir problemes econòmics. "Moltes vegades havíem d'avançar els diners sense saber quan i com ens els tornarien", ha afirmat. Això, sumat a que l'ACA no té prou capacitat inversora per atacar totes les obres que voldrien impulsar des del Consorci. "Volem ser independents de l'ACA", ha afirmat Páramo.
Carles Páramo ha assegurat que el CCB té capacitat per assumir les inversions amb pressupost. "El Consorci no deu res i pot endeutar-se si necessita aconseguir finançament", ha exposat el president, que creu que hi ha "possibilitats serioses" d'aconseguir aquesta autonomia en la gestió de la xarxa de sanejament, que inclou depuradores, estacions de bombament i canonades.
La tercera pota d'activitat del CCB se centra en la reutilització d'aigua. L'objectiu: aconseguir que l'aigua sigui reutilitzable al 100% i que, un cop tractada, es pugui tornar a incorporar al circuit.
Páramo ha situat entre una de les fites aconseguides aquest mandat el fet d'actualitzar i consensuar una tarifa única per a tots els municipis consorciats.
El CCB vol connectar tots els municipis en una sola xarxa d'abastament d'aigua
Pàramo creu que és possible la "independència" de l'ACA
