Entre la darrera setmana del mes de gener i la primera del mes de febrer de l'any 1939, Agullana, concretament el coll de la Manrella, va ser una de les vies de fuga de l'exili republicà. A més, l'anomenat Mas Perxés de la població, va acollir una àmplia representació d'intel·lectuals de la Institució de les Lletres Catalanes i també part del govern republicà, inclòs el president Companys que hi va estar deu dies.
Aquest fet ha motivat l'ajuntament a impulsar un centre que recordi la vessant cultural de l'exili català. El projecte es va començar a gestar el 2010 i, finalment, s'inaugurà dissabte de manera definitiva. L'espai -que serà d'exposició permanent- s'ha batejat amb el nom de 'L'exili cultural català de 1939' i està situat en un edifici de la plaça de l'Església.
El projecte neix vinculat al Museu Memorial de l'Exili (MUME) de la Jonquera i ve a complementar la seva oferta expositiva i educativa. Com reconeix el director, Jordi Font, el MUME està més centrat en la vessant sociopolítica de l'exili i, en canvi, Agullana dóna la visió cultural d'aquests anys. El projecte ha costat 118.000 euros, i un 60% s'ha aconseguit finançar amb fons Feder de la Unió Europea.
Mostrar l'exili cultural des de totes les vessants
El discurs de l'exposició permanent ha estat ideat per l'historiador Enric Pujol i el dissenyador Marcel Dalmau. L'objectiu era mostrar la importància i la riquesa que van tenir, des del punt de vista cultural, els anys d'exili. "No és un fet marginal, és una part substantiva del que ha estat la cultura contemporània", ha defensat el comissari de l'exposició.
Per a Pujol, la mostra també contribueix a donar una visió més àmplia del fet cultural a l'exili. Segons reflexiona, sovint s'ha posat el focus en la literatura -amb noms com Mercè Rodoreda, Pere Calders o Josep Carner- però és més desconeguda la tasca i l'obra de pintors, cartellistes, il·lustradors, pedagogs o pensadors que van continuar creant des de fora de Catalunya, molts des dels camps de refugiats de la banda francesa.
La mostra s'ha dividit en diferents àmbits. El fet de ser un espai reduït (d'uns 70 metres quadrats) fa que ja es comenci a fer evident només pujant l'escala. A banda i banda de la paret, hi ha portades de llibres publicats des de l'exili, una vitrina amb elements típics de la Guerra Civil i també un mapa de la zona on es marquen tots els punts relacionats amb la recuperació de la memòria històrica. També es dedica un apartat a recuperar la història i la transcendència que va tenir el mas Perxés.
A pocs quilòmetres a la rodona, a banda de l'exposició d'Agullana i del MUME de la Jonquera, també hi ha d'altres llocs d'interès dedicats, per exemple, a la maternitat d'Elna o el memorial que es vol fer al lloc on hi havia el camp de refugiats de Rivesaltes.
Segons ha reflexionat el director del MUME, a països com França és habitual el turisme cultural destinat a visitar llocs històrics -conegut com a turisme de memòria-, un fenomen que tot just és incipient a Catalunya. La voluntat és anar generant aquesta constel·lació de punts de visita obligada per recuperar aquella etapa històrica per tal de convertir-los en un element turístic més.
Ja a l'interior de la sala, hi ha diferents apartats destinats a la literatura, les arts, la música, l'ensenyament o les ciències socials. L'exposició recupera materials originals -molts cedits pel MUME- i també rescata algunes facetes poc conegudes d'artistes. Per exemple, es poden veure il·lustracions de Rodoreda o de Calders que feien per a cobertes de llibres d'altres companys.
També es veuen butlletins fets a mà -i reproduïts gràcies al paper de calcar- que alguns mestres van seguir fent des dels camps de concentració per tal que l'ensenyança del català no es perdés. A les vitrines es veu també material que usaven aquests mestres per fer classes a adults als mateixos camps.
La vessant artística és una de les més reivindicades. La mostra acull alguns originals de cartellistes (alguns coneguts com Carles Fontserè) i pintors i il·lustradors que a través de la seva obra van reflectir moments de l'exili i les vivències que tenien dels camps de refugiats.
Tres audiovisuals completen la mostra
La mostra té també tres audiovisuals que ajuden a fer-se una idea encara més àmplia del que va significar aquest exili cultural. Una d'aquestes projeccions és el documental 'Una cultura a l'exili' fet expressament i realitzat per Gerard Bagué. Un documental que compta amb la participació d'historiadors com Josep Maria Terricabras, per exemple, i que narra la "desertització cultural" que va patir Catalunya després de la Guerra Civil. Els 20 minuts que dura el documental serveixen per oferir al visitant una visió completa del que va suposar l'exili de figures com Pau Casals, el doctor Josep Trueta o Pompeu Fabra.
El segon arxiu audiovisual es dedica a la literatura i s'ha titular 'L'exili literari: Testimoniatge, reflexió, creació...'. Es tracta d'una breu antologia de textos escollits dels autors més importants que es veu complementada per fotografies de Georges Bartolí i Sandra Genís. També s'ha creat un altre audiovisual -'Art exiliat'- amb una breu ressenya d'artistes plàstics de l'exili i algunes imatges de les obres més significatives.
Agullana reivindica la riquesa de l'exili cultural català del 39
Inaugura un espai que recorda autors, artistes, músics i pedagogs que es van exiliar
