2 anys i mig de presó pels germans de Blanes que difonien imatges pedòfiles a Internet

La sentència diu que les fotografies que un d'ells va fer als seus cosins menors d'edat "no són material pornogràfic"

La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Javier Marca Matute, conclou que Isaac i Oriol Quirant van difondre centenars d'arxius de pornografia infantil a través d'Internet. En concret, durant l'entrada i registre a casa seva a Blanes, la policia va trobar múltiples discos durs de gran potència que contenien centenars de fotos i vídeos de menors en postures provocatives o fent sexe explícit amb majors d'edat. Per això, condemna cadascun dels processats a 2 anys i 6 mesos de presó per un delicte de difusió de pornografia infantil.

El tribunal no es creu que Isaac i Oriol Quirant no sabessin que, alhora que descarregaven arxius, estaven posant continguts pedòfils a disposició d'altres usuaris d'Internet. Segons la sentència, els dos acusats tenien suficients coneixements informàtics com per saber com funcionen aquest tipus de programes i, per tant, tenien "ple coneixement" que baixant fotografies i vídeos els estaven facilitant a altres persones.

L'Audiència de Girona, però, absol Isaac Quirant dels delicte continuat d'elaboració de pornografia infantil del qual l'acusava el ministeri fiscal. Quan la policia va fer l'entrada i registre a casa dels processats el 13 de gener del 2011, van localitzar en diversos discos durs d'Isaac Quirant fotografies fetes per ell mateix als seus cosins quan tenien 6 i 4 anys. A les imatges hi apareixen els genitals del cosí i els pits de la nena. La sentència conclou, però, que no es poden considerar fotografies pornogràfiques perquè no hi apareixen "conductes sexuals explícites".

"Cap de les fotografies representa als menors mantenint una conducta sexualment explícita", recull la sentència que afegeix que "només" hi ha un parell de fotografies en les que apareixen parts del cos dels infants però "sense que hi hagi presència d'altres persones adultes, ni imatges obscenes, ni situacions impúdiques, ni l'exhibició lasciva de l'òrgan genital, ni altres elements o circumstàncies que permetin concloure que ens trobem objectivament davant d'una representació de naturalesa eminentment sexual".

Per això, el tribunal determina que "no pot compartir la tesi que les fotografies elaborades per Isaac Quirant tinguin la consideració jurídica de material pornogràfic".

Entrada i registre correcte

El 13 de gener del 2011, la policia estatal va escorcollar el domicili en el marc d'una investigació contra la pornografia infantil tutelada des d'un jutjat de Madrid. Inicialment, els agents tenien sospites que un dels dos processats difonia continguts pedòfils per Internet.

La sorpresa dels agents, però, va arribar quan, poc després d'entrar al pis, l'altre germà els va reconèixer que era pedòfil. "Es va autoinculpar de manera espontània; ens va confessar que tenia pornografia infantil i, fins i tot, ens va dir que agraïa l'escorcoll perquè feia temps que tenia aquest problema", va explicar un dels policies que van prendre part al registre.

Això va provocar que la policia també escorcollés la seva habitació, tot i que d'entrada només sospitaven d'un dels germans. Arran d'això, el lletrat de la defensa, Carles Monguilod, va demanar al judici la nul·litat de l'escorcoll perquè considerava que només havien de registrar les pertinences i l'ordinador de l'altre germà. El lletrat entenia que l'ordre de registre no s'estenia fins a la segona habitació.

La secció quarta no li ha donat la raó i considera que l'entrada i registre estava ben autoritzada per part d'un jutjat i que no es va vulnerar cap dret escorcollant, també, l'habitació del germà que es va autoinculpar.

La sentència no és ferma i es pot recórrer interposant recurs de cassació al Tribunal Suprem.