Girona disposarà d'un caixer de bitcoins

La ciutat de Girona properament disposarà d'un caixer de bitcoins. Amb tot, l'empresa ImportMàtica de Lleida, dedicada a la venda d'ordinadors i programari informàtic, ha posat en marxa aquest matí el primer caixer de l'anomenada moneda virtual o criptomoneda digital, de la demarcació.

La capital del Segrià esdevé la tercera ciutat de l'Estat en disposar d'un caixer de bitcoins lliure, és a dir, que no va lligat a un compte corrent d'un banc i tampoc requereix identificació per comprar o vendre, després del que hi ha a Barcelona i dels dos de Madrid.

L'empresa ATMS Bitcoin Exchange ha estat la responsable de la instal·lació de la terminal i en les pròximes setmanes també n'instal·larà dos més, a Salou i Girona, i en breu un altre a Andorra.

Fins ara es podien comprar i vendre bitcoins de persona en persona, amb l'obligació d'haver de quedar necessàriament per fer els intercanvis. Amb el caixer, qualsevol usuari només s'ha de desplaçar fins a la terminal sense necessitat de quedar amb ningú i fer les operacions amb el suport d'un telèfon mòbil o d'una tauleta, que només requeriex la instal·lació d'una aplicació que funciona com a moneder. Els responsables de l'aparell preveuen que el caixer de Lleida, que ja opera des d'aquest dilluns, mogui un volum estimat de 50.000 euros al mes i que properament els seus usuaris puguin consultar el seu saldo per internet.

ATMS Bitcoin Exchange ha estat la firma responsable de la instal·lació del caixer de bitcoins a Lleida, amb el suport del fons d'inversió Hedge Fund BTC. L'objectiu d'aquesta empresa és estendre en els pròxims temps la implantació d'aquest tipus de caixers arreu de l'estat espanyol, segons ha explicat el seu responsable, Miquel Pavon. En els pròxims dies n'instal·larà un altre a Girona i un altre a Salou i, en breu, té previst posar-ne en marxa un també a Andorra. D'aquesta manera, amb un total de cinc (un a Barcelona, un a Madrid i els de Lleida, Salou i Girona), aquesta empresa es convertirà en la que més caixers de bitcoins lliures té a l'estat espanyol.  

Pavon ha atribuït "l'èxit" que està assolint el bitcoin com a forma de pagament a la "seguretat que dóna" i al fet que aquesta moneda virtual "millora l'actual sistema de pagaments de la banca" ja que permet fer les operacions de manera instantània    

Actualment la cotització d'aquesta moneda virtual se situa entorn dels 250 euros/bitcoin tot i que cap a finals de l'any passat es va apropar als 900 euros/bitcoin. Tot i això cal tenir en compte que l'emissió de bitcoins estarà limitada a 21 milions d'aquesta moneda virtual.

Ara per ara, cada deu minuts s'estan entregant al mercat 25 bitcoins, d'aquí dos anys seran 12,5, i la quantitat s'anirà disminuït cada quatre anys fins que s'assoleixin els 21 milions de monedes, fet que es donarà d'aquí a deu anys. Pavon considera que actualment el preu del bitcoin "és barat" i no descarta que d'aquí a una dècada, si la moneda virtual s'acaba estenen com ho va fer el correu electrònic, pugui assolir una cotització d'1 milió d'euros per cada bitcoin. Per això, els seus usuaris la consideren com un "bé escàs" i l'utilitzen més com una moneda vinculada a l'estalvi i a la inversió, segons Pavon.

En concret, el bitcoin és un codi informàtic criptogràfic que té un valor en el mercat i que es transmet de persona a persona. Es tracta d'un sistema autogestionat per molta gent, escapant del control de les entitats financeres. "Funciona perquè hi ha una gran quantitat de gent en el món que accepten aquesta moneda", que es calcula que compta amb uns 20 milions d'usuaris arreu del planeta.     

El bitcoin va néixer fa uns sis anys com una moneda que és "l'alternativa al sistema financer" i al seu darrera hi ha l'escola austríaca d'economia, té una filosofia de codi obert i és una moneda "limitada " i "antiinflacionària", ja que no té un deute al darrera com poden tenir monedes com ara l'euro o el dòlar, remarca Pavon. Així mateix, els usuaris s'estalvien costos com ara les comissions pel canvi de moneda, entre altres costos financers que els bancs sí que cobren per operar.