La travessera de l'N-260 d'Olot, l'única que aprova segons el RACC

Una millora en l'eix Vic-Olot i la variant del municipi miloraria la qualitat de vida dels olotins

Segons el RACC, de les 13 travesseres urbanes avaluades en diferents auditories, la d'Olot és la segona més ben valorada només superada per la d'Altafulla, al Tarragonès. A més, de les 5 que aproven, dues més, la de Bàscara i la de Celrà, també es troben a les comarques gironines. L'altre que supera els 50 punts és la de Cubelles, a la comarca del Garraf.

De l'última auditoria destaca que, en conjunt, les quatre travesseres auditades, les de Miami Platja, Pineda de Mar, Ponts i Olot, no arriben a l'aprovat amb una nota conjunta de 46,3 punts. Només la d'Olot, amb 60,5 punts, supera la barrera dels 50 punts, el que constata, segons el RACC, que encara hi ha un ample marge de millora per adaptar aquestes vies a la trama urbana.

Per avaluar les vies, a l'auditoria el RACC té en compte quatre factors: la mobilitat, la seguretat viària, l'adequació urbana i el trànsit de vehicles pesants.

Resultats de la travessera d'Olot

Pel que fa al primer factor valorat, la mobilitat, aquest és el que rep una puntuació més baixa, tot i que l'aprova amb un 54'3% de valoració. Aquest resultat es deu, principalment, a la inexistència tant d'equipament adequat a les parades de transport públic, com de carril bici a la via. A més, l'amplada i l'estat de les voreres de la travessera també suspenen l'auditoria. La resta d'indicadors analitzats en el factor de la mobilitat, com ara la senyalització d'orientació o la disposició de passos de vianants, aconsegueixen una bona nota.

La seguretat viària també rep un bona nota a l'auditoria de la via olotina, ja que aconsegueix un 67% de valoració gràcies a la bona distribució dels elements que afavoreixen la seguretat viària, excepte en el cas de la il·luminació, que es queda, tan sols, amb un 30% de valoració. En aquest factor, l'estudi del RACC destaca la travessera d'Olot com l'única de l'auditoria que disposa de doble porta d'entrada al tram urbà de la població. En els successius punts de connexió amb altres vies, també hi ha interseccions giratòries que, juntament amb les portes d'entrada anteriorment esmentades, configuren un model adequat en aquest paràmetre.

Per últim, el factor més ben valorat de la travessera d'Olot és la bona adequació urbana de la via, ja que disposa d'elements de mobiliari urbà, malgrat que el nivell sonor de la infraestructura sigui un aspecte a millorar. Gràcies a les bones característiques urbanes de la via, l'elevat volum de trànsit que hi circula ho fa per un carrer i no per una via amb condicions interurbanes, com sí que passa en altres travesseres.

L'estudi del RACC assenyala que una millora de la connexió entre l'Eix Vic-Olot (C-37) i la variant del municipi disminuiria l'elevat volum de trànsit actual i afavoriria la qualitat de vida dels residents de la zona urbana.