L'estadística del Col·legi d'Aparelladors posa xifres a la situació que viu la construcció gironina. L'estudi constata com el sector continua en hores baixes, i una dada simptomàtica que reflexa aquesta realitat són, precisament, les obres que s'acaben.
De fet, durant l'any passat només es van enllestir 674 nous habitatges arreu de la demarcació. Comparat amb el 2014, aquesta xifra suposa una caiguda del 27% (quan van ser-ne 922). I no només això; aquesta és la pitjor dada d'ençà del 1986, el primer any fins on arriba l'estadística.
Per al president del col·legi, Joaquim Romans, això no és res més que la factura que han deixat els anys de construcció desaforada que van precedir la crisi econòmica (quan s'arribaven a posar al mercat més d'11.000 nous habitatges). "Vam viure uns anys de gran bogeria i ara en paguem les conseqüències", ha dit Romans.
L'estadística també recull altres dades que demostren l'atonia que viu el sector. Per exemple, que allò que l'any passat va començar a donar-se, ara ja és més que evident: els blocs de pisos que impulsen els promotors han deixat pas a les cases unifamiliars (aquelles que es construeix un particular per anar-hi a viure). De fet, l'any passat el 59% de les obres que es van acabar a la demarcació van ser habitatges d'aquesta segona tipologia.
L'estudi també recull com la gran majoria dels habitatges nous (fins al 88%) es concentren en una zona geogràfica concreta. O bé a Girona i comarca, o bé al litoral de la Costa Brava. De fet, les comarques d'interior -com ara la Garrotxa o el Ripollès- en conjunt només sumen el 10% dels habitatges acabats a la demarcació durant el 2014.
"Hem tocat fons"
Per al president del Col·legi d'Aparelladors, la situació ha "tocat fons" i, tot i que no s'espera que remunti a curt termini, el sector tampoc preveu que empitjori més. De fet, Romans assegura que hi ha dades que conviden a un cert -i més que modest- optimisme.
D'entrada, que la contractació d'habitatges (és a dir, aquells dels quals se'n preveu iniciar l'obra en un termini de dos anys) s'ha mantingut més o menys estable. Aquí, entre el 2013 i el 2014 només s'ha registrat una caiguda del 3,4% (l'any anterior havia estat del 20%). En concret, l'any passat es van contractar 460 nous habitatges; ara en fa dos, van ser-se 476.
Al costat d'això, el president del col·legi també ha volgut subratllar que les renúncies per construir habitatges també han anat a la baixa. En concret, s'ha passat de 776 a 352 en un any. "Es tracta d'obres que s'havien contractat en el període 2005-2007, i de les quals se'n va fer un projecte que ara s'ha demostrat innecessari", ha precisat Romans.
El president ha recordat que un dels grans esculls amb què es troba el sector és el gran estoc d'habitatges buits que hi ha a la demarcació (i que es calculen en uns 10.000). Romans, però, confia que mica en mica la construcció vagi "pujant lleugerament", amb increments anuals que es moguin entre el 5 i el 8%.
El president, per últim, ha recordat que tant els promotors, els aparelladors i la resta d'oficis que depenen del ram de la construcció s'han hagut de "reinventar" per poder substituir. Entre les sortides que s'han trobat, hi ha les rehabilitacions. L'any passat, a les comarques gironines se'n van enllestir 341 obres i se'n van contractar 420.
La construcció toca fons a les comarques gironines
El 2014 es tanca amb només 674 nous habitatges acabats
