L'Ajuntament de Girona proposa recuperar la Devesa del segle XIX

L'Ajuntament de Girona ha enllestit l'estudi que ha de servir perquè la Devesa tingui un Pla Especial que dibuixi com ha de ser el futur parc. El document, que ara s'obrirà a la participació ciutadana, a grans trets proposa recuperar la Devesa del segle XIX, obrir-la a la ciutat i deixar enrere la idea que és "un calaix de sastre", com diu el regidor d'Urbanisme, Carles Ribas.

L'estudi elimina el talús i la zona d'aparcaments a tocar del Ter, proposa esponjar els plàtans que creixen a la Devesa, asfaltar el perímetre de la zona arbrada i el passeig de la Sardana, i prohibir el trànsit al vial que passa a tocar del parc a la zona de la Sala de Ball (reconvertint l'altre en doble sentit de circulació). Primer pas perquè la Devesa tingui aprovat un Pla Especial que, com ha precisat el regidor, acabi amb la seva "degradació constant" i amb la sensació que és un espai "abandonat" d'esquenes a la ciutat. L'Ajuntament ha enllestit l'estudi que ha de servir de base per al debat ciutadà, i que ha d'acabar desembocant en l'aprovació del pla.

Per a la seva redacció, el consistori ha comptat amb l'ajuda d'un equip, integrat entre d'altres per arquitectes, aparelladors, enginyers, veïns i naturalistes. Abans de posar fil a l'agulla, l'Ajuntament ha volgut tenir una diagnosi acurada de quin és l'estat actual de la Devesa, que ocupa 30.000 metres quadrats. Per això, n'ha estudiat aspectes com la inundabilitat, els accessos, l'estat de l'arbrat i l'impacte que generen els usos que té (com ara les Fires o el mercat setmanal).

Entre d'altres, aquesta primera anàlisi ha posat sobre la taula alguns problemes que el futur Pla Especial ha d'esmenar. Per exemple, que cal fer una actuació "urgent" per millorar l'estat dels plàtans (molts tenen podridures o xacres i han arribat a créixer 50 metres tot i tenir només arrels d'un metre i mig). O bé, com ha explicat el regidor Carles Ribas, que el mercat provoca "afectacions importants" al parc (perquè queda brut i hi passen massa vehicles).

A partir d'aquí, l'estudi ja fa una primera proposta de quina ha de ser la Devesa del futur. Sobretot, recolzant-se en la idea de recuperar el parc que l'arquitecte Martí Sureda va concebre a mitjans segle XIX (en concret, el 1859). Aleshores, es van eliminar els àlbers i salzes que hi creixien i es van substituir per plàtans (que es van plantar seguint el model geomètric actual). "Volem tornar a aquella imatge bucòlica i patrimonial, fent atractiu el parc perquè els ciutadans hi tornin", ha concretat Carles Ribas.

Sense talús ni aparcaments

L'estudi proposa portar a terme diverses actuacions perquè la ciutat torni a girar els ulls cap a la Devesa. D'entrada, s'elimina tant el talús com el vial d'aparcaments que hi ha a tocar del riu Ter. Es torna a naturalitzar la riba, plantant-hi vegetació de ribera amb l'objectiu que els gironins la facin servir com a zona de passeig.

L'estudi també crea diverses esplanades de transició entre la llera del Ter i els primers plàtans, que puntualment podrien acollir esdeveniments. A tota la zona històrica del parc (és a dir, on hi ha les illes de plàtans), el projecte planteja esponjar el número d'arbres actuals i pavimentar amb asfalt tant tota la volta a la Devesa com el passeig de la Sardana.

L'objectiu d'aquesta actuació, com ha indicat Ribas, no és que per aquí hi passin cotxes, sinó que aquest espai sigui més amable per als ciutadans. A més, el regidor també ha concretat que els camins que delimiten les illes de plàtans es pavimentarien amb sauló.

I si a tocar del riu Ter es treuen tant el talús com els aparcaments, a l'altra banda del parc (la que dóna a ciutat) també s'hi farà una actuació per reduir el trànsit que hi passa a tocar. En concret, l'estudi del Pla Especial proposa eliminar el vial del carrer Riu Güell que es troba ben bé al costat del parc, entre la rotonda del rellotge i la de la plaça de la Sardana.

Allò que es faria seria traslladar tot el trànsit a l'altre vial (el que passa per davant la Sala de Ball) i reconvertir aquest tram en doble sentit de circulació (actualment, els dos carrils que hi ha són de sentit únic).

Per últim, l'estudi també proposa mantenir els usos actuals que tenen tant el Camp de Mart com la zona esportiva que hi ha més a tocar del Palau Firal. Això sí, deixant clar que a la Devesa no s'hi permetrà construir-hi cap més edificació.

Participació ciutadana

A partir d'ara, s'obrirà un procés de participació ciutadana, per recollir les aportacions dels gironins abans el Pla Especial no es porti al ple. El regidor d'Urbanisme calcula que aquest procés pot durar uns cinc mesos, i que el pla es podria aprovar inicialment abans de les properes municipals. Tot i això, Ribas explica també que no hi ha pressa, i que s'hi dedicarà el temps que sigui necessari.

La intenció de l'Ajuntament és que, un cop el pla estigui aprovat, les primeres actuacions que es portin a terme siguin les de gestió de l'arbrat. Carles Ribas ja ha deixat clar, però, que en el procés de participació ciutadana el consistori té molt clar que hi ha "línies vermelles" que no es poden creuar.

"Hem de tenir clar que volem parlar del parc i no dels seus usos; l'objectiu és evitar que la Devesa continuï essent un calaix de mals endreços, i ens faríem un flac favor si centrem el debat en els usos", ha dit el regidor. I ha conclòs, referint-se entre d'altres a les Fires o al mercat: "Els usos existents que té la Devesa poden ser compatibles amb el futur parc que volem per a la ciutat; això sí, s'hi hauran d'adaptar, i no passarà al revés com fins ara".