L'Audiència de Girona ha condemnat a 3 anys i mig de presó el marxant d'art M.T. per apropiar-se d'una escultura de Botero i una dotzena de quadres que un matrimoni de València li havien confiat perquè els vengués.
La sentència recull que l'home va incomplir el contracte i ni va tornar les peces "mogut per un ànim d'enriquiment il·lícit" ni tampoc els diners que havia rebut per la seva venda.
També l'obliga a abonar el valor de les obres: 223.820 euros i 4.670 dòlars. Aquesta no és la primera vegada que acusen M.T. d'apropiar-se d'obres, ja que també el van denunciar per haver-se quedat un quadre de Miró del qual n'havia de gestionar la venda.
La sentència conclou que el processat, M.T., va signar un contracte amb un matrimoni de València que havia conegut anys enrere per fer d'intermediari i aconseguir vendre una escultura de Botero i una dotzena de quadres dels autors Álvaro Reja i Guinovart. Les dues parts van signar un contracte que establia que si el 31 de novembre del 2011 no s'havien venut les peces, el marxant hauria o bé retornar-les o bé abonar els diners de la venda.
Arribada la data límit, però, T. no va tornar les obres d'art i tampoc els diners que havia rebut de la seva venda. La sentència considera provat que el marxant era "coneixedor de la seva obligació" i, si no la va complir, va ser perquè va actuar "mogut pel seu ànim d'enriquiment personal il·lícit". L'Audiència de Girona indica que, a més, el marxant va abusar de la confiança que li tenien les seves víctimes, amb els quals hi tenia una relació d'amistat.
Segons recull el tribunal, el processat es va apropiar així d'un total de tretze obres d'art propietat del matrimoni valencià. Les víctimes havien adquirit les peces com a administradors de la societat mercantil Puerto Tamar S.L. L'escultura de bronze negre de Botero i els quadres de Guinovart i Álvaro Reja havien costat 223.820 euros. El matrimoni també havia pagat 4.670 dòlars americans per cancel·lar les despeses provocades per l'intent de vendre l'escultura als Estats Units. S'ha perdut la pista de totes les obres d'art.
Per això, la sentència de la secció tercera de l'Audiència de Girona, de la qual ha estat ponent la magistrada Carme Capdevila, condemna M.T. a 3 anys i mig de presó i a pagar una multa de 1.620 euros com a autor d'un delicte d'apropiació indeguda.
En matèria de responsabilitat civil, l'obliga a retornar els 223.820 euros del valor de les obres i els 4.670 dòlars. La sentència imposa la indemnització tenint en compte el que la societat mercantil havia pagat per les peces perquè els pèrits no han estat capaços de taxar el valor de les obres d'art perquè, com que no se sap on són, no les han pogut veure ni avaluar. Així mateix, l'Audiència també l'inhabilita per exercir en el món de l'art durant 3 anys i mig.
Històries poc versemblants
El cas va arribar a judici el 13 de novembre passat. M.T. va assegura que fa 18 anys que es dedica al món de l'art i és galerista. Durant la vista, el condemnat va argumentar que havia canviat les obres que li havia cedit el matrimoni per unes altres que eren "més atractives de vendre". El processat va explicar que rebia "pressions" del matrimoni, que tenia problemes econòmics i li demanaven que "fes el que fos" per vendre-les. També va relatar que va oferir als seus clients les peces canviades però que en cap moment li van acceptar.
Durant el judici, també va reconèixer haver cobrat 60.000 euros per un intent de venda de l'escultura però que el banc li va embargar els diners perquè tenia deute a causa del seu divorci. La venda de l'escultura no es va acabar materialitzant i, de fet, s'ha perdut la pista tant a l'escultura com a la resta d'obres.
La sentència conclou que el contracte entre les dues parts no recollia que el marxant pogués canviar les obres per unes altres. A més, considera que no s'han aportat proves que sostinguin aquesta versió. A tot això, també recorda que durant el judici les víctimes van negar que se'ls hagués informat d'aquests suposats canvis.
El tribunal també considera que el processat cada cop explicava "històries menys versemblants" per no tornar les obres d'art i que ho feia "amb la voluntat de mantenir confosos els seus clients". A més, també assegura que en cap moment va entregar als seus clients els 60.000 euros que va rebre com a primera paga per a la venda de l'escultura de Botero i que, segons l'acusat, el banc li va embargar. El tribunal conclou que no s'ha aportat cap document del banc per acreditar aquest embargament.
Inicialment, l'acusat s'enfrontava a una petició de 3 anys de presó i a una multa de 3.000 euros per part del ministeri públic i l'acusació particular demanava 4 anys i 3 mesos de presó i una multa de 3.000 euros. La defensa demanava l'absolució. La sentència no és ferma i es pot recórrer al Tribunal Suprem.
Es dóna la circumstància que no la primera denúncia contra el marxant d'art per apropiar-se d'obres d'art fent servir la mateixa estratègia. Un altre client el va denunciar que M.T. es va quedar una obra de Joan Miró que li havia donat per tramitar-ne la compraventa. Al final, el denunciant assegura que no va recuperar el quadre i tampoc li va donar els diners que podia haver guanyat venent el quadre.
