Els pescadors de les confraries del litoral gironí van retirar prop de 25 tones de deixalles del fons marí durant el darrer any, concretament en el marc de la campanya 2025-2026 del projecte Pesca Neta. La iniciativa, que comprèn el període entre l'1 d'octubre de 2025 i el 30 de setembre de 2026, ha permès recuperar 24.953,83 quilos de residus, equivalents a 76.408 litres, superant els registres de l'exercici anterior, quan es van recollir 24 tones.
Durant el darrer any s'han registrat un total de 1.969 jornades amb recollida de brossa marina, un procés en què els professionals han dedicat 1.260 hores a les tasques de triatge. El projecte, coordinat a les comarques gironines per la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Girona, compta actualment amb 149 embarcacions registrades a l'aplicació, la qual cosa representa un increment de l'1,36% respecte a l'edició anterior.
L'acció col·lectiva ha involucrat els ports pesquers del Port de la Selva (Alt Empordà), Llançà (Alt Empordà), Roses (Alt Empordà), L'Escala (Alt Empordà), l'Estartit (Baix Empordà), Blanes (Selva), Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) i Palamós (Baix Empordà). Per volum de residus retirats en pes, Blanes encapçala la classificació amb 7.173,2 quilos i 782 registres, seguida de Llançà, amb 6.674,65 quilos, i Palamós, amb 6.369,05 quilos. En canvi, en termes de volum, Llançà lidera la taula amb 37.738,52 litres.
La campanya torna a posar en relleu la presència persistent de residus plàstics al mar Mediterrani. Aquests materials representen el 39% del pes total i el 58% del volum de les deixalles recollides, mentre que els residus mixtos en concentren el 43% del pes i el 31% del volum. Entre els objectes més freqüents destaquen els envasos, les bosses de plàstic, les tovalloletes i les mascaretes.
El president de Confraries de Girona, Antoni Abad, ha destacat l'esforç diari del sector i ha assenyalat que, en veure els resultats, cal parar especial atenció en l'augment de deixalles durant l'època vacacional, un fet que ha definit com a motiu de preocupació col·lectiva. Els professionals també han observat repunts de brossa després dels mesos d'estiu per la pressió humana sobre el litoral i arran dels episodis de temporal.
