Sis mesos de presó per a dues membres de la PAH Girona per irrompre en una subhasta

El Jutjat Penal número 4 de Girona ha condemnat a sis mesos de presó dues membres de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca de Girona-Salt per un delicte de resistència greu als agents de la autoritat.

Els fets es remunten al passat 15 de març del 2013 quan les dues imputades van ocupar un jutjat a Girona per reclamar que s'aturés la subhasta d'un immoble.

Les activistes condemnades són la portaveu de l'entitat, Marta Afuera, i una de les integrants de l'associació, Doris Zenobia que aquest divendres han negat els fets. "Delicte greu és deixar una família amb nens al carrer", han subratllat. Les activistes ja han presentat un recurs i esperen que prosperi.

Els fets es remunten al passat 15 de març del 2013 quan Marta Afuera i Doris Zenobia Pérez van entrar al Jutjat de primera instància número 5 de Girona amb la voluntat que es posposés la subhasta d'un pis basant-se amb una sentència dictada pel Tribunal de Justícia de la UE que argumentava que la legislació espanyola sobre desnonaments era abusiva. Les activistes, que anaven amb un grup de 15 membres de la plataforma, van acompanyar l'afectat i van entrar al jutjat gironí amb l'objectiu de parlar amb el secretari judicial.

La sentència, del 13 d'octubre del 2014, recull que el secretari judicial va avisar a les dues activistes que només l'afectat podia accedir a l'interior del jutjat i dialogar amb els membres de l'oficina. Segons s'explica en l'escrit, les dues imputades van fer cas omís d'aquestes ordres i es van mantenir durant dues hores assegudes al terra de l'oficina judicial agafades a les potes de les taules. Tal i com va explicar el dia dels fets el mateix secretari judicial, el jutgessa afirma en el text que la portaveu de la plataforma gironina va titllar de "nazi, fill de puta, pallasso, 'xulo' i genocida" al secretari i que, conjuntament amb l'altre membre de la plataforma, es van negar a abandonar les dependències judicials fins al punt que va ser necessària l'actuació dels Mossos d'Esquadra.

Tal com s'explica en la sentència, durant tot el transcurs del desallotjament, Afuera no va parar de llançar cops de puny i puntades de peu als agents, oposant una gran resistència, fins al punt que les dues activistes es van aferrar una a l'altre. La jutgessa també assenyala que les dos acusades van mantenir una actitud agressiva que "denota un delicte de resistència i no una falta", tal com reclamava la defensa. A més, subratlla que les dues encausades van mantenir la seva oposició durant dues hores i que, durant el judici, només van contestar les preguntes del seu advocat, impedint així que es coneguessin detalls "essencials" que haguessin permès tenir una visió global de l'incident.

Per tots aquests motius, la jutgessa els condemna les dues activistes a sis mesos de presó per un delicte de resistència greu als agents de la autoritat i els inhabilita poder votar durant aquest termini de temps. A més, també els condemna a pagar els costos del procés judicial.

Per la seva banda, aquest divendres les acusades han donat la seva versió de l'incident. Des del primer moment han negat totalment els fets i han assegurat que "en cap moment" van mantenir una actitud violenta ni es van enfrontar amb els agents de l'autoritat. Tal com van detallar durant el judici, les dues activistes han reiterat que només es van asseure al terra de l'oficina amb una actitud pacífica i amb la voluntat de dialogar amb el secretari judicial per aturar la subhasta. Tant Afuera com Pérez han assenyalat que van aconseguir parlar amb el secretari tot i que aquest els va contestar agressivament i que els Mossos d'Esquadra van actuar de forma desproporcionada fent-les sortir per la porta del darrere.

Per aquest motiu, les dues encausades ja han presentat un recurs de apel·lació a l'Audiència Provincial de Girona. En concret, van interposar-lo el passat 14 de novembre tot i que no ha transcendit fins aquest divendres. "El que està passant és que els tribunals espanyols estan desobeint la llei europea que és la que prima en aquests casos, són el secretaris judicials i els membres de la justícia qui desobeeixen la llei", ha reflexionat Afuera. En aquest sentit, les activistes asseguren que han presentat el recurs basant-se amb la Constitució Espanyola del 1978 o la Declaració Universal de Drets Humans.

"Volem que es primin els drets humans bàsics reconeguts, el dret de llibertat de protesta tal i com va passar en la sentència dels fets del Parlament de Catalunya que demanaven anys de presó per a persones que només van protestar", ha explicat la portaveu.

Tal com es detalla en el recurs, les afectades asseguren que els fets només podrien constituir una falta i que les dos acusades només van actuar seguint el seu dret a reunió, manifestació i llibertat d'expressió. "Estem en una situació de crisi que ve de fa molts anys, hi ha ciutadans que han de sobreviure veient que els seus drets són trepitjats i creiem improcedent aquesta sentència", ha argumentat la portaveu. Les dues activistes esperen que el recurs prosperi.

"Com afectada crec que s'han exagerat els fets i no es mereix callar d'aquesta manera les injustícies", ha explicat Doris Zenobia Pérez. "Jo no sento que hagi comès cap delicte greu, un delicte greu és deixar una família amb nens al carrer o tenir un company durant 15 dies patint amb un desnonament obert. Això mereix la presó i no nosaltres que defensem els drets de les persones", ha assegurat emocionada. 

Les dues activistes han reiterat que la seva actuació i la gestió de cada dia que fan és per protestar i reivindicar els drets de les persones més desafavorides. "S'està protegint a les entitats bancàries i deixant tirats a la gent que pitjor ho passa, ja fa set anys que defensem l'aturada dels desnonaments, cal que parin ja", han reclamat.

"Terrorisme psicològic"

Les activistes han volgut donar a conèixer aquestes notícies durant l'acte de suport a Josep Fernández, un altre membre de l'entitat, que han fet al número 173 del carrer Major de Salt. Fernández es troba en un procés d'execució hipotecària obert de 15 dies - des del 18 de novembre fins al 9 de desembre- i, des de fa nou dies, un grup de membres de la PAH Girona-Salt es reuneix a les portes de casa seva per fer força, pressionar i aturar, si fos necessari, el desnonament. Aquesta és la tercera vegada que el Jutjat d'instrucció número 2 de Girona programa el desnonament en obert i el sisè cop que treballen per aturar que es produeixi.

Segons han denunciat des de l'entitat, fa més d'un any que l'afectat va entrar per escrit a l'Ajuntament de Salt i a la Generalitat de Catalunya una petició perquè el seu cas s'inclogués en la Taula d'Emergència de la Generalitat i, a dia d'avui, encara no ha rebut cap resposta i cap de les dues administracions li han proposat alguna alternativa.

"Això és terrorisme psicològic per part de les administracions i autoritats judicials ja sigui de Catalunya com de l'Estat", ha explicat emocionat. "Moltes vegades jo només dormo dos hores o no dormo, arriba un moment en que ja no saps on estàs", ha comentat.

Segons ha detallat el mateix afectat, fa una setmana i mitja va tornar a recórrer a l'Ajuntament de Salt i, novament, no ha rebut cap resposta. Segons ha explicat ell mateix, els fets es remunten ara fa un anys quan va iniciar un negoci que, amb la crisi, no va fructificar. Davant de les necessitats econòmiques, Fernández va recórrer a un subhastador, Josep Maria Ginesta, que és qui finalment està promovent el desnonament.

Afuera ha detallat que estan estudiant portar aquest cas davant del Tribunal dels Drets Humans d'Estrasburg. "La setmana vinent podrem dir si ho fem o no perquè fins ara ho hem intentat tot i no hi ha manera", ha lamentat. D'altra banda, aquest dissabte la plataforma ha convocat una concentració a dos quarts d'una del migdia on realitzaran un acte d'homenatge a les víctimes dels desnonaments.