Els hospitals d'Olot, Palamós i el Trueta entre els més eficients de Catalunya

Aquest matí l'AQuAS ha presentat els informes de la Central de Resultats de l'any 2013 en els àmbits hospitalari, d'atenció primària, sociosanitari i de salut mental i d'addiccions. Aquests informes que són el tercer any que es presenten, recullen i analitzen els indicadors de qualitat de l'assistència dels centres del sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (SISCAT).

Enguany, el Departament de Salut ha valorat l'adequació o eficàcia dels centres hospitalaris mitjançat 10 indicadors. Aquests són en primer lloc, les hospitalitzacions potencialment evitables per diabetis, per malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), per insuficiència cardíaca (IC), pneumònia bacteriana i infeccions del tracte urinari.

Els altres indicadors que han servit per valorar l'eficàcia dels hospitals han estat les estades superiors a 20 dies en cirurgia de maluc, les estades superiors a 20 dies en ictus, la gestió a urgències i la pràctica de cesàries.

Un cop analitzats els indicadors s'ha conclòs que l'Hospital Sant Joan de Reus és el centre menys eficaç de Catalunya. En la llista d'hospitals que treuen uns indicadors "lleugerament pitjors o pitjors que l'estàndard" també es troben l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, el Sagrat Cor, el de Figueres, el de Sant Bernabé, el de Sant Jaume de Calella i hospital de Blanes, l'Hospital de Campdevànol i l'Hospital de Móra d'Ebre.

Argimon ha volgut destacar que en cap cas s'està parlant "d'hospitals bons o dolents" i ha afegit que "hi ha hospitals que tenen bons indicadors en un tema i d'altres que els tenen amb altres problemàtiques de salut". Així, el director de l'Agència ha defensat el model sanitari i ha recordat que les comparacions són "una manera d'incentivar els hospitals per millorar".

En el cas concret de l'Hospital Sant Joan de Reus, ha obtingut uns indicadors pitjors dels estàndards en 6 dels 10 ítems avaluats i abans comentats. En aquest hospital cal millorar les hospitalitzacions evitables. I, en el cas de l'Hospital de Sant Pau, Argimon ha explicat que també cal que millori les hospitalitzacions evitables però ha destacat que és el centre més ben valorat pel que fa a l'atenció a urgències.

Argimon ha explicat que en els 8 centres que presenten uns indicadors "no adequats" se'ls pot rebaixar un 5% el total del pressupost que reben. Aquest percentatge correspon a una part variable que els hospitals reben en funció dels bons resultats que obtenen en determinats objectius marcats. "En cap cas afectarà a la contractació de l'activitat habitual", ha deixat clar el director de l'AQuAS.

A l'altre cara de la moneda es troben aquells hospitals que han obtingut els millors resultats per sobre dels estàndards. Aquests són l'Hospital Clínic de Barcelona, l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa i l'Hospital d'Olot.

"En el ciutadà li ha de quedar clar que el sistema sanitari català funciona i és transparent. Que el seu hospital segurament té unes coses en les què ha de millorar però també en té d'altres francament bones", ha puntualitzat Argimon durant una atenció als mitjans de comunicació. Així també, el director de l'AQuAS ha recordat que "tots els nostres hospitals passen una acreditació i un filtre d'excel·lència".

Per últim, l'informe també revela 8 centres que han obtingut uns indicadors "lleugerament millor que l'estàndard". En aquest apartat es troben el Doctor Josep Trueta, l'Hospital General de Vic, el d'Igualada, el de Palamós, el de Sant Joan de Déu de Martorell, el de Mollet, el de l'Alt Penedès i el del Pallars. La resta d'hospitals del SISCAT no mencionats han obtingut uns resultats "estàndards".

1 de cada 2 intervencions quirúrgiques no requereix ingrés

Pel que fa a l'activitat hospitalària, els informes de la Central de Resultats també han destacat que l'activitat dels hospitals públics va augmentar el 2013 en relació a l'any 2010, passant de 786.529 altes a 796.362. La major part de les quals corresponen a hospitalitzacions quirúrgiques.

Una altra dada significativa és que la meitat de les intervencions quirúrgiques realitzades als hospitals durant el 2013 no van requerir un ingrés. Aquesta dada l'any 2005 era d'una intervenció de cada quatre.

L'índex de satisfacció en l'atenció a urgències a Catalunya va ser de 7,6 sobre 10. Encapçala aquest índex l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau amb un 8,4 i tanca la llista l'Hospital de Mollet amb un 7,3. Pel que fa a la resolució del motiu pel qual els pacients van acudir a urgències, el Sant Pau també es col·loca com a cap de llista amb un 92,9% de resolucions exactes. Salut ha subratllat que cal millorar en la comoditat de la sala d'espera i la informació sobre el temps que haurà d'esperar, els dos ítems pitjors valorats.

3 de cada 4 persones va visitar l'atenció primària

Pel que fa a l'atenció primària, el document explica que l'any 2013 es van realitzar 45.168.836 visites, reduint-se lleugerament les visites respecte l'any passat. Destaca que el nombre de visites a l'atenció primària ha anat caient des del 2009, quan se'n van registrar uns 51 milions. Argimon ha explicat que aquesta davallada és a causa, en gran part, per l'aplicació de la recepta electrònica que abans comptabilitzava com una visita.

Així, el 75,4% de la població assignada a un centre d'atenció primària va ser atesa pel seu equip com a mínim una vegada durant el 2013. Entre els 15 i els 44 anys, la mitjana de visites és relativament baixa, al voltant de 5 a l'any. Mentre que en el cas dels majors de 74 anys, la mitjana és de 16.

Salut ha volgut puntualitzar que Catalunya registra el doble de visites a l'atenció primària respecte la mitjana europea i, en aquesta línia, ha reconegut que aquest és una de les dades que cal rebaixar.

Consum de biofosfonats i de fàrmacs antiulcerosos

En aquest apartat, els informes de la Central de Resultats recullen l'estalvi del sistema sanitari català gràcies a la baixada del consum de biofosfanats, un medicament pel tractament de dones postmenopàusiques amb risc de fractures. Els professionals recomanen que no es recepti aquest medicament en aquells casos que el risc de fractures és baix.

Així, en el 2013, el 3,8% de les dones majors de 50 anys ateses a l'atenció primària van rebre tractament amb bifosfonats durant cinc anys o més. Aquest percentatge s'ha reduït un 28% en el darrer any, fet que ha suposat un estalvi de 7,7 milions d'euros.

En canvi, Catalunya es troba per sobre de la mitjana europea de països europeus en consum de fàrmacs antiulcerosos i diversos estudis han posat de manifest un ús excessiu d'aquests medicaments. Així, si es realitzes un consum d'aquests fàrmacs equivalent a la mitjana de països europeus s'estalviaria gairebé 9 milions d'euros de despesa farmacèutica cada any.

Informe de l'àmbit sociosanitari

En aquest apartat, l'estudi destaca que a l'any 2013 una quarta part de l'activitat d'internament sociosanitari va correspondre als diagnòstics de fractura de coll de fèmur, ictus, insuficiència cardíaca congestiva i malaltia pulmonar obstructiva crònica. D'aquests, set de cada deu pacients es van atendre en unitats de convalescència.

Els informes també revelen que una de cada cinc persones que va morir a Catalunya el 2013 va rebre cures pal·liatives. D'aquestes, gairebé el 60% presentaven un diagnòstic de càncer, tot i que les persones ateses amb altres diagnòstics en els darrers anys de les seves vides han augmentat en els darrers anys, del 38% el 2011 al 41% el 2013.

L'índex de satisfacció global en atenció sociosanitària va ser de 8,4 sobre 10, sent la sensació d'estar en bones mans un dels aspectes més ben valorats i el menjar del centre l'ítem pitjor valorat.

En els darrers 5 anys el nombre de pacients amb Trastorns Mental Greus ha augmentat un 54%

La Central de Resultats recull que en els darrers cinc anys, el nombre total de persones tractades en centres de salut mental d'adults i el nombre de nous casos s'ha mantingut constant, tot i que la mitjana de visites per persona atesa va créixer un 15% el 2013.

A més, es va prioritzar l'atenció a les persones amb Trastorns Mentals Greus (TMG), una prova d'això és que les persones ateses amb una d'aquestes patologies va augmentar un 18%.

Pel que fa a la població atesa pels centres de salut mental infantil i juvenil, aquesta ha augmentat un 19% en els darrers 5 anys. Destaca també que una de cada deu persones ateses en un d'aquests centres pateix un TMG i que en els darrers cinc anys el nombre de pacients amb TMG ha augmentat un 54%.

El trastorn per dèficit d'atenció (TDAH) va ser el diagnòstic més freqüent, present en gairebé un de cada quatre casos. I, entre les patologies emergents prioritzades, hi destaquen els trastorns de l'espectre autista (TEA), que van suposar el 7,5% dels menors atesos el 2013.