El fervor independentista a les comarques gironines s'ha fet palès aquest 9-N. El procés participatiu, que al territori s'ha traduït en 231 punts de votació i 684 meses, ha mobilitzat 251.419 gironins a les urnes. Com a la resta de Catalunya, l'aval de la ciutadania a l'estat propi s'ha imposat incontestablement. A les comarques gironines, ha acaparat el 87,75% dels vots (220.614), cosa que situa l'aposta pel 'sí-sí' al territori set punts per sobre de la mitjana catalana (80,78%).
Amb el 95,9% de les butlletes escrutades, el 'sí-sí' queda ja com a sinònim per al 9-N al territori. Molt per darrere se situen les altres opcions a la doble pregunta. El 'sí-no', que defensa més autonomia per a Catalunya però mantenint l'encaix amb Espanya, ha sumat 13.067 vots (5,20%). I la negativa rotunda a la primera pregunta -que ja no donava peu a respondre la segona- apareixia al 2,75% de les butlletes (6.920).
A les comarques gironines, la resta d'opcions de resposta han quedat gairebé testimonials. El 'sí-blanc' ha recollit 2.556 vots (1,02%), hi ha hagut 1.411 butlletes en blanc (0,56%) i, finalment, 6.851 paperetes (2,72%) s'han fet constar a l'acta sota la fórmula 'altres', perquè sigui pel motiu que sigui han quedat invalidades.
Pla de l'Estany i Garrotxa, més amunt del 90%
Si es posa la lupa damunt dels resultats i es mira comarca per comarca, els percentatges del 'sí-sí' mantenen la tònica general que impera arreu de la demarcació. Al Pla de l'Estany i a la Garrotxa, però, fins i tot l'aposta per la independència ha arribat a superar el 90%. A la primera comarca, el 'sí-sí' s'ha enfilat fins al 92,64% (13.978 vots); a la segona, fins al 91,46% (22.179 vots).
Pel què fa a la resta, al Gironès la doble resposta afirmativa ha sumat el 88,41% dels vots (58.015); a l'Alt Empordà, el 85,59% (31.882); al Baix Empordà, el 87,05% (38.093); a la Selva, el 85,57% (44.946) i al Ripollès, el 89,13% (11.521).
Arreu del territori, la resposta 'sí-no' s'ha mantingut en uns percentatges que fluctuen entre el 3,1 i el 6,2%. La Selva és la comarca on hi ha hagut més butlletes demanant que s'incrementi l'autonomia sense que hi hagi trencament. En concret, 3.270 (6,23%). A l'altre costat de la balança se situa la Garrotxa, que és allà on n'hi ha hagut menys (751 vots, el 3,10%).
Pel què fa a les butlletes on el 'no' ja apareixia a la primera resposta, el seu percentatge arreu de les comarques gironines s'ha mogut entre l'1,17% del Pla de l'Estany (177 vots) i el fins a 3,60% de l'Alt Empordà (1.341 vots).
El 87,4% amb el 'sí-sí' a Girona ciutat
Entrant en el detall de les ciutats, a Girona el 'sí-sí' ha estat hegemònic. Aquí amb el 100% escrutat, de les 34.073 persones que han votat en algun dels set instituts on hi havia meses, els 87,4% (29.779) s'han decantat per la independència. Molt allunyat del 6,39% (2.178 vots) que s'han decantat pel 'sí-no'; és a dir, els qui creuen que Catalunya hauria de tenir més autonomia, però no fora d'Espanya.
Per darrere d'aquest resultat, i amb un ínfim 2,76% (940 vots) hi ha els gironins unionistes, que han respost 'no' a la primera pregunta. La resta de butlletes, gairebé testimonials, que s'han dipositat a les urnes es divideixen entre el 'sí-blanc', que ha rebut 253 vots (el 0,74%), 155 vots en blanc (0,45%) i 768 vots inclosos com a 'altres' (un 2,25%).
L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, assegura que el procés participatiu del 9-N no mereix cap altra valoració que no sigui "altament satisfactòria". Al costat de l'elevada participació, Puigdemont hi ha situat tot l'engranatge per fer-la possible, i ha agraït la tasca que han fet els voluntaris. A la ciutat, aquest 9-N hi ha hagut 77 meses.
Entrant en els resultats, per a l'alcalde que el 'sí-sí' s'hagi erigit amb contundència demostra "la clara aposta dels gironins perquè Catalunya sigui un estat independent". Per a Puigdemont, "els bons resultats" que s'han donat a la ciutat a favor de l'estat propi "estan en concordança amb altres accions, com ara la recollida de signatures o l'adhesió a l'AMI".
L'alcalde de Girona, a més, també ha recordat que tot el procés participatiu "és perfectament homologable a qualsevol altra convocatòria electoral convencional", i tot això tenint en compte els continus cops de porta que ha rebut el 9-N per part de l'Estat. "Resulta que hi ha més gironins que han votat en aquesta consulta que no pas, per exemple, a les municipals, a les europees o al referèndum de l'Estatut", ha subratllat.
Pel què fa a la resta de capitals de comarca, el 'sí-sí' s'ha mogut en percentatges que en cap cas han baixat del 80%. Allà on l'aposta per la independència ha estat més forta ha estat en ciutats com Banyoles (92,81%, 7.943 vots), Olot (91,38%, 12.534 vots) o Santa Coloma de Farners (91,28%, 4.462 vots). A la resta de capitals de comarca, el 'sí-sí' ha rebut el 83,95% dels vots a Figueres (7.462), el 89,5% a la Bisbal d'Empordà (3.707) i el 87,33% a Ripoll (4.403).
Pas determinant cap al referèndum
Per al conseller de Territori, Santi Vila, que ha seguit l'escrutini de Girona ciutat amb el seu alcalde, els resultats del procés participatiu són l'avantsala d'un referèndum d'autodeterminació. "Allò que és segur és que aquest és un pas determinant a l'espera de poder fer la votació definitiva, que és un referèndum a totes totes per la independència".
"No pararem fins que tinguem aquesta possibilitat i aquest referèndum sobre la taula", ha assegurat Santi Vila. Per al conseller, que més de dos milions de catalans s'hagin mobilitzat a les urnes demostra que aquesta "és una opció plausible i exitosa". A més, Vila també ha subratllat que l'alta participació al 9-N "confirma que hi han concorregut persones d'ordre molt divers; no només les que des de sempre han estat independents, sinó també aquelles que senzillament s'han il·lusionat amb el procés i estan molt esperançades en construir un estat propi perquè la seva sort i la dels seus fills sigui millor".
En la mateixa línia també s'ha expressat el president de Convergència a les comarques gironines, Pere Vila. "Ha quedat constatat que a Girona es respira l'ambient del doble sí, i esperem que la credibilitat que ens han donat les urnes serveixi per aconseguir un referèndum legal que ens permeti situar Catalunya on creiem que ha d'estar", ha assegurat Vila.
El president de CDC també ha volgut posar de relleu que, tot i que era "inevitable" que l'Estat torpedinés el 9-N amb missatges negatius, el fet que ara l'executiu estatal "sorprenentment" faci valoracions del procés participatiu ja demostra "que n'han pres bona nota i que això ha anat de debò". "L'Estat ara té un problema i l'ha de resoldre; Catalunya ha parlat, ho ha fet clarament, i la gent ha col·laborat perquè el 9-N s'hagi traduït en una resposta ciutadana massiva", ha conclòs Pere Vila.