L'autor és el coordinador de Neurologia de l'ICS Girona-IAS, Secundino López-Pousa, que avui ha presentat els resultats preliminars.
Entre les dades més rellevants, destaca que les dones que van estar en contacte en aquest entorn natural van veure com millorava el seu dolor i insomni en un 40% enfront de les que ho van fer en un bosc més modern on no van notar millores significatives. Els seus impulsors volen repetir l'experiència en altres punts per seguir avançant en la investigació.
"És una experiència fantàstica; no véns al bosc només a passejar, sinó a observar la natura, a meditar, a abraçar els arbres mes vells i a omplir-te d'energia". Ho explica la Maria Muñoz, una de les trenta participants de l'assaig clínic sobre els efectes terapèutics dels boscos madurs. Ella pertany a l'Associació de la Fatiga Crònica i la Fibromiàlgia de la Garrotxa, una de les entitats que n'han format part. L'assaig clínic s'ha fet amb professionals de l'Institut d'Assistència Sanitària i l'Hospital Josep Trueta, amb la col·laboració de la Universitat de Girona.
Era la primera vegada que feien una activitat similar i ara assegura que ho continuaran fent perquè han vist que tot són avantatges. Segons Muñoz, quan arriba el vespre t'envaeix una sensació de "plenitud" i de menys ansietat. L'endemà, també notes com "es dorm millor i del dolor te n'oblides una mica perquè no en tens tant".
L'assaig va constar de sis sessions a finals de maig i juny de l'any passat amb una quinzena d'usuàries amb fibromiàlgia reumàtica assignades a l'atzar que van fer exercici moderat al bosc jove de Llongaines, format per arbres de fins a 35 anys. En aquest bosc, l'espècie dominant és la roureda de roure de fulla gran, encara que existeix un petit sector amb faigs. Mostra grans espais oberts i zones ocupades per espècies com l'esbarzer, l'arç blanc o la ginesta. La vegetació és homogènia, compacta, tancada i menys penetrable.
De forma paral·lela, un altre grup de quinze persones va fer el mateix al bosc madur de Can Serra, amb un arbrat format sobretot per roures centenaris. Aquí, l'espècie dominant és el roure de fulla gran, amb estructura de bosc que inclou un gran nombre d'arbres centenaris amb bona conformació i densitat de les copes. Presenta un sotabosc escàs i molt penetrable, amb una capacitat suficient com per acollir un recorregut amb propietats terapèutiques.
Els resultats des d'un punt de vista científic
Cada grup va realitzar sis sortides, d'una hora i 1,25 quilòmetres, acompanyats per professionals de la infermeria. Al final de les sessions, es va constatar que les del segon grup havien experimentat millores significatives pel que fa al dolor i a l'insomni -va millorar en un 40%- mentre que les del primer grup no ho van notar tant. Segons explica el principal autor d'aquest assaig clínic, el neuròleg Secundí López-Pousa, "tot i que el benefici observat a l'assaig clínic podria atribuir-se a l'exercici físic realitzat amb les passejades per ambdós boscos, s'ha observat una disminució global de la intensitat dels símptomes, amb diferències significatives pel que fa a l'ansietat i el dolor".
Concretament, les participants del grup del bosc madur van valorar millor el relaxament percebut durant les caminades que les del grup del bosc jove. Nou de cada deu participants van afirmar que tornarien a realitzar aquesta teràpia i el 37,5% va valorar positivament (entre 5 i 10) tots els ítems de valoració final.
Els beneficis obtinguts en les pacients s'assemblen als observats per Arcos-Carmona i cols., un programa combinat d'exercicis aeròbics i tècniques de relaxació progressiva en què el benefici d'aquesta teràpia va contribuir a millorar el descans nocturn, el dolor i la qualitat de vida de les persones afectades.
L'assaig va constar de sis sessions a finals de maig i juny de l'any passat amb una quinzena d'usuàries amb fibromiàlgia reumàtica assignades a l'atzar que van fer exercici moderat al bosc jove de Llongaines, format per arbres de fins a 35 anys. En aquest bosc, l'espècie dominant és la roureda de roure de fulla gran, encara que existeix un petit sector amb faigs. Mostra grans espais oberts i zones ocupades per espècies com l'esbarzer, l'arç blanc o la ginesta. La vegetació és homogènia, compacta, tancada i menys penetrable.
De forma paral·lela, un altre grup de quinze persones va fer el mateix al bosc madur de Can Serra, amb un arbrat format sobretot per roures centenaris. Aquí, l'espècie dominant és el roure de fulla gran, amb estructura de bosc que inclou un gran nombre d'arbres centenaris amb bona conformació i densitat de les copes. Presenta un sotabosc escàs i molt penetrable, amb una capacitat suficient com per acollir un recorregut amb propietats terapèutiques.
Els resultats des d'un punt de vista científic
Cada grup va realitzar sis sortides, d'una hora i 1,25 quilòmetres, acompanyats per professionals de la infermeria. Al final de les sessions, es va constatar que les del segon grup havien experimentat millores significatives pel que fa al dolor i a l'insomni -va millorar en un 40%- mentre que les del primer grup no ho van notar tant. Segons explica el principal autor d'aquest assaig clínic, el neuròleg Secundí López-Pousa, "tot i que el benefici observat a l'assaig clínic podria atribuir-se a l'exercici físic realitzat amb les passejades per ambdós boscos, s'ha observat una disminució global de la intensitat dels símptomes, amb diferències significatives pel que fa a l'ansietat i el dolor".
Concretament, les participants del grup del bosc madur van valorar millor el relaxament percebut durant les caminades que les del grup del bosc jove. Nou de cada deu participants van afirmar que tornarien a realitzar aquesta teràpia i el 37,5% va valorar positivament (entre 5 i 10) tots els ítems de valoració final.
Els beneficis obtinguts en les pacients s'assemblen als observats per Arcos-Carmona i cols., un programa combinat d'exercicis aeròbics i tècniques de relaxació progressiva en què el benefici d'aquesta teràpia va contribuir a millorar el descans nocturn, el dolor i la qualitat de vida de les persones afectades.
Què hi ha de terapèutic en un bosc madur?
Segons explica el doctor López-Pousa, en un bosc madur hi intervé la llum, els sorolls i un entorn natural amb fongs i aromes d'arbres centenaris, que aporten un seguit de beneficis per al cos -es redueix la pressió arterials i la freqüència cardíaca- així com la segregació de més endorfines que redueixen el dolor, l'ansietat i l'insomni.
Aquest és un estudi preliminar, que s'ha finançat a través de la Diputació de Girona. La idea és poder fer experiències similars a altres punts de Catalunya i seguir avançant en la investigació. Afortunadament, en tot el territori català hi ha un centenar de boscos madurs que podrien recuperar-se per als seus beneficis terapèutics .
Es va escollir aquest punt de la Garrotxa perquè la ciutat té la zona boscosa molt a prop. El seu alcalde, Josep Maria Corominas, fa una valoració molt positiva de l'experiència i recorda que l'estudi encaixa amb la idea de que cal potenciar els entorns naturals per promoure la salut. També ha reivindicat que la Garrotxa és un entorn privilegiat que va més enllà de la Fageda d'en Jordà.
Una malaltia sense tractament de fàrmacs
La fibromiàlgia (FM) és una síndrome reumàtica d'etiologia desconeguda, caracteritzada per dolor musculoesquelètic crònic i difús, fatiga, trastorns de la son, rigidesa matutina i trastorns psicològics (destaquen l'ansietat i la depressió). Afecta entre el 2% i el 8% de la població, principalment a dones.
Fins al moment actual no s'ha desenvolupat un fàrmac capaç de controlar les múltiples molèsties que pateixen. Al marge del tractament farmacològic s'han proposat altres mesures, entre elles, l'exercici físic, amb el qual s'ha observat que les persones amb fibromiàlgia reumàtica milloraven el benestar i la funció física. En algunes investigacions recents s'ha vist que disciplines que incloïen l'exercici físic moderat reduïen la intensitat del dolor, el cansament matutí, els símptomes depressius i l'impacte de la malaltia.
Segons explica el doctor López-Pousa, en un bosc madur hi intervé la llum, els sorolls i un entorn natural amb fongs i aromes d'arbres centenaris, que aporten un seguit de beneficis per al cos -es redueix la pressió arterials i la freqüència cardíaca- així com la segregació de més endorfines que redueixen el dolor, l'ansietat i l'insomni.
Aquest és un estudi preliminar, que s'ha finançat a través de la Diputació de Girona. La idea és poder fer experiències similars a altres punts de Catalunya i seguir avançant en la investigació. Afortunadament, en tot el territori català hi ha un centenar de boscos madurs que podrien recuperar-se per als seus beneficis terapèutics .
Es va escollir aquest punt de la Garrotxa perquè la ciutat té la zona boscosa molt a prop. El seu alcalde, Josep Maria Corominas, fa una valoració molt positiva de l'experiència i recorda que l'estudi encaixa amb la idea de que cal potenciar els entorns naturals per promoure la salut. També ha reivindicat que la Garrotxa és un entorn privilegiat que va més enllà de la Fageda d'en Jordà.
Una malaltia sense tractament de fàrmacs
La fibromiàlgia (FM) és una síndrome reumàtica d'etiologia desconeguda, caracteritzada per dolor musculoesquelètic crònic i difús, fatiga, trastorns de la son, rigidesa matutina i trastorns psicològics (destaquen l'ansietat i la depressió). Afecta entre el 2% i el 8% de la població, principalment a dones.
Fins al moment actual no s'ha desenvolupat un fàrmac capaç de controlar les múltiples molèsties que pateixen. Al marge del tractament farmacològic s'han proposat altres mesures, entre elles, l'exercici físic, amb el qual s'ha observat que les persones amb fibromiàlgia reumàtica milloraven el benestar i la funció física. En algunes investigacions recents s'ha vist que disciplines que incloïen l'exercici físic moderat reduïen la intensitat del dolor, el cansament matutí, els símptomes depressius i l'impacte de la malaltia.
