Can Castelló va néixer l'any 1898, quan Julià Castelló i Moré va marxar del seu poble natal, Rabós d'Empordà, cap a Girona buscant fortuna. Va ser a la capital gironina on va decidir obrir un forn de pa. Concretament a la desapareguda plaça del Molí del barri del Mercadal. Julià Castelló ja havia après l'ofici de jove i, de mica en mica, va anar creixent fins al punt d'obrir un obrador a la Ronda Ferran Puig. En aquells temps, els pans i les barres es portava amb un carro, estirat per persones, des de l'obrador fins a l'establiment.
No va ser fins una generació més tard que la família Castelló va convertir el forn de pa en una botiga i, posteriorment, el negoci va anar evolucionant fins entrar dins del sector de la pastisseria. "Van ser els meus pares qui van viure una gran època de canvis; van començar a sortir les panificadores i es va modernitzar tot aquest àmbit", recorda l'actual cap de l'empresa, Julià Castelló. "El meu pare també era flequer i va decidir anar a buscar el millor pastisser de les comarques gironines per tirar endavant la botiga. La meva mare va aportar el seu gust exquisit i la seva forma de treballar, propera i familiar", subratlla. D'aquesta manera, Can Castelló va fer un tomb, convertint-se en un negoci reconegut i una de les pastisseries més ben valorades de Girona.
Un reconeixement que l'actual cap, Julià Castelló, ha mantingut fins a l'actualitat. Ell també va quedar encisat des de ben jove pel món del dolç. Per això, va anar a estudiar a Barcelona i es va especialitzar en la pastisseria, tant dolça com salada. "Jo vaig anar un pas més enllà i vaig començar a introduir els plats cuinats i la vessant de càtering", assegura. Una nissaga familiar que s'ha mantingut durant 116.
El passat 31 de juliol, la pastisseria i botiga Can Castelló - situada al cèntric carrer Santa Clara de Girona- va baixar la persiana per últim cop deixant cinc empleats a l'atur. "Vam tancar portes per dos motius, d'una banda per qüestions personals perquè durant els últims anys ha anat desapareixent part de la família i jo m'he quedat sol al capdavant del negoci i, d'altra banda, per motius econòmics relacionats amb el lloguer del local", explica Julià Castelló. Segons el propietari, fa més de vint anys que la família porta batallant amb els propietaris de l'establiment. Unes disputes que han arribat als jutjats en diverses ocasions.
"L'últim cas es va produir abans de l'estiu quan ens van pujar el lloguer un 75% i nosaltres ja pagàvem més de 1.500 euros", explica el pastisser. Per aquest motiu, Julià Castelló va decidir pactar una sortida i donar per finalitzat el contracte tot i que encara els quedaven dos anys de lloguer. "Vam aconseguir arribar a un acord però ells l'han incomplert. Això cansa molt", subratlla.
I és que, durant els últims anys, el cap de la nissaga pastissera ha hagut de fer-se càrrec de la botiga i el negoci ell sol. "Volia fer les coses bé i em trobava en un estat de nervis constant, tenia una angoixa molt gran, tot això és molt dur però enganxa", explica. Una pressió que va arribar a afectar-li la salut. "Necessitava canviar de vida, la pastisseria sempre m'apassionarà però l'hagués patit massa en comptes de gaudir-la i tal i com diuen, 'hi ha amors que maten', i no crec que sigui la idea més convenient", argumenta. "Va ser un pas dur però molt meditat i consensuat", afegeix.
Tot i això, Julià Castelló no es dona per vençut i no descarta que la botiga torni a reobrir d'aquí uns anys. "Quan es tanca una porta, s'obre una finestra i jo ja en veig una altra. Can Castelló segueix per mi, el rellotge no s'atura i Can Castelló continuarà", assegura en Julià. De moment, el seu fill ja està estudiant restauració a Barcelona i l'il·lusionaria continuar amb l'empresa familiar. "Tal com el local va passar d'una fleca a una pastisseria i des d'allà al món del càtering, potser el meu fill farà un Castelló cuina o Castelló restaurant; les coses no se sap mai com van", explica.
Uns 80.000 xuixos a l'any
De moment, l'empresa Castelló continuarà funcionant realitzant els seus tradicionals xuixos en un obrador que han llogat. Actualment, venen unes 80.000 unitats a l'any i ja estan treballant en tres noves línies de negoci. D'una banda, tenen previst llançar al mercat nous xuixos amb gustos diferents com maduixa o poma. També treballen per crear xuixos especials congelats per a hotels o càterings de grans dimensions i volen impulsar una nova línia de xuixos 'light'. "Es tracta d'un referent gironí molt important. De moment volem ampliar el mercat de les comarques gironines i el nostre objectiu és arribar a Barcelona", assegura Julià Castelló.
En principi, el pastisser gironí aposta per la venda directa, per via telefònica o per encàrrec ja que els dolços gironins s'elaboren diàriament, de forma artesanal, des de fa catorze anys. "Mai ens haguéssim pensat tenir tant d'èxit, la resposta que hem obtingut demostra que es tractava d'una bona idea i any rere any anem augmentant la nostra producció", ressalta el pastisser gironí.
No obstant aquests bons resultats, des de Can Castelló tenen clar que el sector de la pastisseria no passa per la seva millor època. A més de la davallada del consum es suma l'aparició de grans cadenes que barregen el sector del forn de pa amb la rebosteria. "La pastisseria viu un moment molt delicat, tenia dos grans pilars que eren la família i l'església i tots dos han canviat molt", subratlla.
Segons l'empresari, cada cop hi ha menys celebracions familiars, reunions i les tradicions populars - molt lligades al calendari eclesiàstic- es van perdent. "Fer les dues coses bé, pa i dolços és molt complicat; jo crec que les pastisseries hauran d'evolucionar cap a salons de té, amb barres o a l'aire lliure perquè sinó desapareixeran", explica. De moment, a Girona, ja hi ha una altra pastisseria, anomenada 'La Vienesa', que es traspassa.
Can Castelló de Girona tanca després de 116 anys d'activitat ininterrompuda
La pastisseria més antiga baixa la persiana però l'empresa es manté elaborant els seus reconeguts xuixos
