El Suprem confirma els 127 anys i mig de presó per al zelador d'Olot

El 21 de juny del 2013, l'Audiència de Girona va condemnar Joan Vila a 127 anys i mig de presó per assassinar onze ancians del geriàtric on treballava. La sentència recollia el veredicte del jurat popular, que el va declarar culpable per unanimitat. Segons la condemna, el zelador va matar les seves víctimes de tres maneres diferents: amb un còctel de barbitúrics, d'una sobredosi d'insulina o obligant-les a engolir productes corrosius, com lleixiu o àcid desincrustant.

L'Audiència de Girona va imposar condemnes més altes en el cas de les víctimes que van morir enmig de forts patiments per la ingesta de càustics. La darrera víctima va morir després d'una agonia dolorosa perquè Joan Vila la va obligar a engolir àcid desincrustant. Per això, és el crim pel qual el van condemnar a més anys. La sentència li va imposar una pena de 20 anys i 10 mesos de presó per un assassinat amb traïdoria i acarnissament, aplicant-li un atenuant de confessió.

Per les dues ancianes a qui va matar amb lleixiu, la sentència el va condemnar a 13 anys i 4 mesos de presó per cadascun del crims. En els dos casos, la sentència també ressaltava que la confessió del zelador havia estat molt important per condemnar-lo perquè era bàsicament l'única prova.

Si en els tres últims crims la confessió de Joan Vila va ser important, en els vuit més antics va ser essencial perquè ni les autòpsies eren concloents, ni hi havia testimonis ni cap altra prova demostrava directament que les víctimes havien mort assassinades i a mans del zelador. Per cadascun d'aquests vuit crims, el van condemnar a 10 anys de presó.

Per això, la defensa va intentar utilitzar la manca de proves excepte la confessió de l'assassí en sèrie per intentar que l'absolguessin de vuit dels onze crims. L'advocat del zelador va recórrer la sentència de l'Audiència de Girona davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) demanant que revoquessin la primera sentència i l'absolguessin de vuit assassinats. L'alt tribunal català va desestimar el recurs i, per això, Carles Monguilod va recórrer davant el Tribunal Suprem.

Va ser ell

Si el Suprem hagués estimat íntegrament el recurs, un total de 80 anys de condemna haurien desaparegut de la sentència global i, per tant, Joan Vila hauria acabat condemnat a 47 anys i mig de presó per només tres assassinats. A més, les famílies de les altres vuit víctimes assassinades entre l'agost del 2009 i el setembre del 2010 no haurien tingut dret a cobrar cap indemnització. En total, l'Audiència va condemnar Joan Vila a indemnitzar les onze famílies amb 369.000 euros. Uns diners que ha de pagar l'assassí i, si no té diners per fer-ho, el geriàtric i l'asseguradora de 'la Caritat'.

La sentència del Suprem, de la qual ha estat ponent el magistrat Alberto Jorge Barreiro, ha desestimat el recurs presentat pel lletrat del zelador. Tal com va fer l'alt tribunal català, el TS retreu a Monguilod que durant el judici acceptés part del relat d'acusació del fiscal, Enrique Barata, i no qüestionés l'existència d'onze morts criminals a mans de Joan Vila.

El Suprem situa el recurs, que consisteix en denunciar la vulneració del dret a la presumpció d'innocència en relació a vuit dels onze assassinats. No n'impugna l'autoria perquè el mateix Joan Vila va reconèixer els crims. El TS conclou que la confessió "ha quedat validada i complementada per altres indicis que corroboren l'autoria".

Despeses processals

"Es considera enervada la presumpció d'innocència i es desestima el recurs de cassació contra la sentència del TSJC que, al seu torn, havia confirmat la del tribunal del jurat", conclou la sentència. La sentència del Suprem és ferma i imposa les despeses processals del recurs a la defensa.

El Suprem es fa seus els arguments que va exposar el TSJC quan argumentava que els vuit assassinats pels quals la defensa demanava ara l'absolució es van cometre dins l'horari laboral del zelador i sempre en festius o caps de setmana, quan no hi havia ni infermeres ni la doctora.

A més, Joan Vila tenia accés a les medicines i coneixements mèdics perquè no era només zelador, sinó que tenia un curs d'auxiliar d'infermeria i una trajectòria professional en aquest àmbit. El 'modus operandi' va ser semblant en tots els crims.