Lluitar contra els matrimonis forçats no és fàcil. D'entrada, perquè es tracta d'una realitat silenciada i, molt sovint, amagada en el si de les comunitats que la practiquen. A més, a diferència d'altres violències masclistes -com l'ablació- els enllaços forçats no són característics d'una determinada ètnia o col·lectiu.
Tot i que a les comarques gironines la majoria dels casos que es detecten fan referència a famílies subsaharianes o del Marroc, aquests tipus d'enllaços estan estesos a moltes zones del globus. "A més de l'Àfrica, també es concerten matrimonis al Pròxim Orient, a l'Orient Mitjà, a l'Àsia meridional i a l'Amèrica Llatina", concreta la cap de la unitat regional de Proximitat i Atenció al ciutadà dels mossos, la sotsinspectora Rosa Negre.
Apart, també s'ha de tenir en compte que moltes famílies coaccionen les núvies perquè acceptin el marit que els hi han escollit, cosa que evita que acabin denunciant la situació. "Estem parlant de víctimes molt vulnerables, perquè el seu entorn més proper les pressiona i les sotmet; per tant, a l'hora d'anar a buscar ajuda, l'han de demanar fora del nucli familiar", explica la sotsinspectora.
A més, molts pares decideixen casar les filles quan encara són menors d'edat (fins i tot, nenes). De fet, en tres dels quatre casos que s'han detectat aquest 2014 les víctimes tot just eren adolescents. Només una tenia 19 anys, i es va atrevir a denunciar la situació quan ja en portava cinc de casada.
Matrimoni als 14 anys
Entre els casos que s'han detectat aquest 2014 hi ha el d'una nena de 14 anys a qui els seus pares forçaven a casar-se amb un cosí. La família, procedent del Marroc, viu en un poble de la comarca de la Selva i ja havien concertat l'enllaç de la petita. La nena va demanar ajuda i ha acabat protegida per Infància, per evitar que es portés a terme el matrimoni.
Un altre dels casos detectats aquest 2014, però, evidencia fins a quin punt la comunitat pot pressionar les víctimes perquè es facin enrere i acceptin allò que marca la tradició, l'honor familiar o la religió. La víctima era una noia de 19 anys a qui els seus pares havien casat al Marroc quan només en tenia 14.
"Patia situacions de maltractament i agressions sexuals, perquè es negava a mantenir relacions amb l'home que li havien escollit", concreta la sotsinspectora Rosa Negre. La noia va anar a demanar ajuda a serveis socials i va ingressar en una casa d'acollida. Al final però, davant les pressions que va rebre per part de la seva comunitat, ella mateixa va decidir tornar lliurement a casa seva -ja és major d'edat- tot i saber que el marit la maltractaria.
Xarxa de suport
A l'hora d'evitar els enllaços forçats, però, els Mossos d'Esquadra no estan sols. Compten amb l'ajuda de tota una xarxa al seu darrere (serveis socials, escoles, etc.) que donen l'alerta cada cop que detecten una situació de risc.
La sotsinspectora concreta que aquest treball en xarxa permet "multiplicar esforços" a l'hora de combatre aquesta xacra social. I de fet, en breu aquesta col·laboració es millorarà, amb un protocol d'actuació per als diferents operadors -a imatge del què ja existeix amb l'ablació- que concretarà "quina ha de ser la resposta de cadascú" quan es detecti un possible cas de matrimoni forçat.
"Hem de tenir en compte que cada víctima és diferent, i que no estem parlant del mateix si el matrimoni encara no s'ha celebrat o bé ja s'ha portat a terme", explica Rosa Negre. I hi afegeix: "Per això, el treball en xarxa és importantíssim, perquè ens permet anar fent aflorar de mica en mica una realitat que, si fos visible, ens colpiria".
A més, a totes les dificultats que hi ha per detectar els enllaços forçats, se n'hi afegeix una altra; en aquest cas, legal. I és que al Codi Penal no hi ha cap article que castigui explícitament aquesta pràctica. Per això, a l'hora de combatre'ls, els mossos ho fan pels delictes associats que sovint comporten. "Estem parlant de coaccions, amenaces, detencions il·legals o, si l'enllaç ja s'ha consumat, fins i tot agressions i abusos sexuals", diu la sotsinspectora dels Mossos d'Esquadra.
De totes maneres, però, aquesta situació ha de canviar. I és que l'estat espanyol, aquest passat mes de juny, s'ha adherit a un conveni europeu perquè els matrimonis forçats s'incloguin dins el Codi Penal i, per tant, es castiguin amb pena de presó. Tot i això, encara no se sap quan aquesta pràctica es convertirà en un nou article del Codi Penal.
Un centenar a tot Catalunya
En els darrers cinc anys, els Mossos d'Esquadra han detectat un centenar de casos de matrimonis forçats arreu de Catalunya. D'aquests, un de cada quatre (el 25%) s'han donat a comarques gironines. "I en el 60% dels casos, les víctimes eren nenes menors de 18 anys", concreta la cap de la unitat regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà.
Durant tot el 2013, els Mossos d'Esquadra van intervenir en sis casos de matrimonis forçats a les comarques gironines. El 2012, en van ser cinc.
La sotsinspectora Rosa Negre explica que aquestes xifres evidencien que "s'estan fent els deures", però que tot i això encara queda molt camí per fer. "Estem parlant d'una realitat submergida, i allò que n'hem pogut fer ressorgir fins ara és només la punta de l'iceberg", concreta la cap de la unitat.
