Un rellotge de polsera amb un GPS integrat, una pantalla i un carregador. És el sistema de localització senzill que ha aconseguit donar tranquil·litat a una part de les famílies amb pacients amb demència ingressats a la residència Montscopa d'Olot i també alguns dels que reben serveis a domicili. Actualment són una quinzena, que paguen un lloguer mensual per disposar d'aquesta tecnologia -a raó de 25 euros al més-. És el sistema que el centre va decidir implantar per donar solució a una de les seves principals preocupacions: perdre a un dels pacients que encara tenen mobilitat i autonomia i no saber on estan.
El gerent de la residència, Salvador Vilà, explica que van escollir aquest sistema perquè el pacient no es pot treure el rellotge, no és aparatós i permet saber on està en tot moment. Des que es va començar a utilitzar ha permès localitzar alguns malalts que, desorientats, no sabien tornar a la residència. Els més complicats han estat en zones boscoses. "A vegades el GPS es pot quedar sense cobertura; llavors has d'esperar que la persona es mogui perquè en torni a tenir", assenyala Vilà, que subratlla que un dels avantatges és que aquest és l'únic sistema de localització resistent a l'aigua. Si per accident, la persona cau en un rierol, l'aparell continua donant senyal.
L'experiència els ha demostrat que amb aquest sistema es pot trigar entre unes dues o quatre hores, depenent de molts factors, un temps que es fa igualment etern per a les famílies però que facilita molt la recerca. "No és el mateix trigar hores a trobar-lo que dies o fins i tot setmanes", afegeix el gerent del Montsacopa, quan les probabilitats de trobar-lo en vida són gairebé remotes.
Més tranquil·litat i qualitat de vida
Portar aquest dispositiu dóna molta tranquil·litat a l'usuari però sobretot a les famílies, que deixen d'haver d'estar constantment pendents del malalt per por a que es perdi i pugui prendre mal. De rebot, això també fa que s'endarrereixi el seu ingrés en una residència i que el malalt pugui continuar la seva vida quotidiana, fent petites sortides per anar a comprar o quedar per fer una partida de cartes. Vilà especifica que aquest sistema només és idoni per a aquelles persones que estan en una fase inicial de l'alzheimer, que conserva les condicions físiques per poder caminar i que per tant té el risc de perdre's.
Ho sap molt bé la Rosalia Vilà. La seva mare va tenir alzheimer i ara té un tiet que també ho pateix i que porta el sistema GPS de la residència d'Olot. "Tot el dia només busquen sortir a fora, passar per la porta i marxar marxar i marxar", relata. Assegura que amb aquest localitzador tots estan més tranquils i fins i tot la seva tieta, que és qui el cuida, el deixa sortir a comprar. "Sense el GPS seria impensable", diu Vilà.
Un estudi diu que el GPS redueix a la meitat la càrrega dels cuidadors
Glòria Ribas és una infermera del CAP de Cassà de la Selva que està treballant en una tesi doctoral a la UdG sobre la qualitat de vida dels cuidadors de malalts amb demència que porten el GPS. Li queda una any per acabar de recollir la informació, però les dades parlen per sí soles. Els enquestats que cuiden persones amb aquest dispositiu reconeixen que se'ls ha reduït la sobrecàrrega intensa a un 54%, mentre que els que no l'utilitzen en tenen un 100%. Ribas explica que això és sinònim de depressions i nivells alts d'estrés que porten al cuidador a prendre antidepressius per poder fer front a la situació. Alguns també deixen la feina per poder-se ocupar del malalt. "Deixen de viure perquè tenen pànic a perdre el familiar que cuiden", explica.
Entre els aspectes que recull l'estudi destaca que la tranquil·litat, la seguretat i l'eficiència del sistema són el que més valoren els usuaris. La mitjana d'edat dels cuidadors enquestats és de 63 anys, la majoria dones. Una de les principals dificultats de l'estudi ha estat trobar persones que vulguin participar-hi, un fet que ha sorprès molt a Ribas ja que s'ha trobat que la ciutadania i fins i tot les mateixes associacions d'alzheimer es neguen a contestar l'enquesta. Ella ho atribueix al fet que el tema és encara un "tabú", és com si els familiars s'"avergonyissin" de tenir un familiar amb demència i per això no ho volen dir.
De moment té una quinzena d'enquestats -poden ser usuaris amb GPS i cuidadors- i fa una crida perquè altres persones que viuen amb aquesta malaltia hi vulguin col·laborar. La xifra òptima per a l'estudi serien 400 persones. Es fa a través d'un qüestionari senzill on es manté en tot moment l'anonimat.
Per altra banda, aquesta iniciativa també pot servir per fomentar l'ús d'aquesta tecnologia i que s'integri a la cartera de serveis sanitaris com a material necessari. Els interessats poden dirigir-se a l'autora de l'estudi a través del correu ruano-m@telefonica.net.
Un residència d'Olot dota malalts d'Alzheimer amb GPS per localitzar-los
El geriàtric Montsacopa utilitza aquest sistema des de fa quatre anys
