Els veïns de Ribes de Freser intenten recollir 45.000 euros per a salvar el seu cinema

El Cinema Catalunya de Ribes de Freser (Ripollès) segueix obert gràcies a la decisió d'un grup de voluntaris cinèfils que van apostar per reobrir una sala centenària que portaria set anys tancada com ha passat a la majoria de pobles. Formen part dels Amics del Cinema de la Vall de Ribes, una associació sense ànim de lucre que gestiona aquest antic teatre des del 2008 en col·laboració amb l'Ajuntament.

Malgrat la crisi, les coses els van bé: un centenar de projeccions a l'any i 360 socis -el poble té 2.000 habitants-. Ara però es temen deixar d'oferir estrenes i qualitat d'exhibició si no compren un nou projector digital que val 45.000 euros. Com que no són una empresa, no poden rebre cap ajut públic.

Els avenços tecnològics s'han convertit en un autèntic escull per al futur del Cinema Catalunya de Ribes de Freser (Ripollès), un espai centenari que ha superat i sobreviscut a totes les etapes del cinema. Fins i tot ha aconseguit renéixer en un dels moments més difícils de l'economia del país. L'any 2007, en plena crisi, el propietari va haver d'abaixar la persiana per la falta de negoci. Un any més tard, però, els Amics del Cinema de la Vall de Ribes van decidir tornar-lo a obrir i gestionar-lo ells mateixos gràcies a l'acord de col·laboració amb l'Ajuntament que va accedir a pagar el lloguer de la sala al propietari. A canvi, aquesta associació sense ànim de lucre es va comprometre a afrontar les despeses de manteniment i gestió, com ara el pagament d'exhibició pública a les distribuïdores de pel·lícules, i de les reparacions necessàries del dia a dia.

De 8 socis a 360 en cinc anys

L'associació va impulsar una campanya de captació de socis que va donar molt bon resultat. De vuit membres que tenien al començament han passat a 360, entre els quals també hi ha empreses que paguen una quota a l'any a canvi de passar publicitat abans de les sessions. I això tenint en compte que el poble no arriba als 2.000 habitants. El seu president, Joaquim Roquer, subratlla que aquest és un cas "extraordinari", que no acostuma a passar, amb una xarxa de voluntaris que assumeix desinteressadament tasques com el control de sala, la venda d'entrades -es paga en concepte de donació- o la sala tècnica -aquesta tasca la fa l'Eugeni Casals, propietari del cinema-.

Els socis són residents a la Vall de Ribes però també visitants de segones residències que aprecien el valor sentimental d'aquest cinema que ja van gaudir de ben petits. És el cas de la Carmen, una de les primers sòcies, que ho explica així: "Sóc estiuejant de tota la vida i des de jove que quan arribava de Barcelona amb les maletes, venia corrent a veure quina pel·lícula feien al cinema; vaig tenir un disgust molt gran quan el van tancar però ara sembla que amb aquesta colla fantàstica de voluntaris l'hem arrencat una mica".

Sense el nou projector digital no es podran projectar estrenes

Des de l'associació subratllen que mai havien tingut tanta activitat com ara. Tenen entre 2.500 i 3.000 espectadors per any (una mitjana de 35 persones per sessió de les 180 butaques que hi ha d'aforament) i fan unes 80 projeccions de pel·lícules. Fins ara, el 70% eren estrenes i el 30% eren reposicions de films d'interès però amb l'entrada dels nous projectors digitals es temen no poder oferir estrenes fet que els portarà a perdre pistonada i a reduir la qualitat de l'exhibició.

Segons explica el president dels Amics del Cinema de la Vall de Ribes, Joaquim Roquer, a partir del gener només podran projectar pel·lícules de 35 mm i continuar amb el projector digital que tenen que no és professional i que no els permet passar films 3D ni d'estrena. "És com un digital domèstic", afegeix. Calculen que els faria falta uns 45.000 euros per adquirir el nou projector DCP que s'està implantant a la resta de sales del país. El problema és que no ho poden assumir. Tampoc poden accedir a ajuts de les administracions ni a plans de finançament perquè no són una empresa d'exhibició i estan al marge de les sales tradicionals.

És per això que fan una crida a les administracions i també a l'Ajuntament de Ribes de Freser perquè els ajudi a trobar la manera per aconseguir els diners. "La il·lusió no perilla però sí que creiem que deixarem de poder oferir una activitat amb la qualitat i el nivell d'exhibició que voldríem", assenyala Roquer, que reivindica la feina cultural que estant fent. Per Roquer, "la cultura al territori és molt difícil de fer arribar i aquí fem òperes en directe, un festival de cinema i altres activitats; coses que si no hi fóssim, no es farien ni en un cinema comercial". És per això que reclamen el suport de les administracions. "Si tenim un cinema en un poble petit com aquest és perquè la gent ho vol i volem que les administracions ens tinguin en compte", conclou.