Unes declaracions, recorda Jordi Vila-Abadal, un dels monjos expulsats, que volien denunciar "en un temps de silencis obligats" que el règim franquista "era inhumà i que no seguia ni de lluny els preceptes cristians". Abadal assegura que a Cuixà "es va crear un espai de llibertat i reflexió" que, en certa manera va ser "la llavor" de la Universitat Catalana d'Estiu, en quant a espai de trobada del catalanisme.
L'exposició, que es podrà veure al monestir de Cuixà fins el 26 d'agost, consta de 9 plafons que expliquen la importància política, social i eclesial de les declaracions de l'abat Escarré que el rotatiu francès Le Monde va publicar en portada el 14 de novembre de l'any 1963. Aquestes declaracions van ser, segons explica Jordi Vila-Abadal, un dels monjos que van donar suport i que també va ser expulsat de Montserrat, la primera crítica directa al règim franquista d'una autoritat destaca de l'esglèsia catòlica. "Les va fer perquè des de feia temps s'adonava que el règim franquista era un règim que infringia els principis dels drets humans i, òbviament, els cristians", recorda Vila-Abadal.
Les declaracions, que van tenir una difusió extraordinària per a l'época (es parla que se'n van fer més de 300.000 còpies clandestines), foren instigades per l'historiador Josep Benet i l'escriptor Albert Manent amb la col·laboració de Josep Maria Macip, advocat i activista antifranquista. L'entrevista va ser realitzada pel corresponsal del diari francès a Madrid, José Antonio Novais.
Com explica Vila-Abadal, la publicació de les declaracions de l'abat Escarré van ser el primer pas d'un camí que va obligar a Escarré i alguns dels monjos que li havien fet costat a abandonar el moestir de Montserrat davant la intransigència de la cúria catòlica que va cedir a les pressions tant del règim com de l'esglèsia espanyola.
Mentre que l'abat Escarré es va exiliar a Itàlia, molts dels monjos expulsats van trobar refugi a Cuixà, un monestir que poc abans havia estat abandonat i que es va oferir per rebre els joves i idealistes monjos. En aquest sentit, Vila-Abadal explica que el monestir de Cuixà es va convertit ràpidament en "un focus cultural importantíssim" i en "un refugi per a molts joves de Catalunya que venien a Cuixà a parlar del que no podien parlar al seu país cercant un espai de llibertat i comprenssió".
Tot i que van coexistir gairebé tres anys, el monestir de Cuixà va ser, encerta manera, la "llavor" que va impulsar la Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent que es va fundar l'any 1968. En aquest sentit, Vila apunta que tant un lloc com l'altre van ser llocs de llibertat on es podia "pensar, compartir i sommiar sense por".
Tot i que l'abat Escarré es va exiliar a Itàlia, va visitar Cuixà en diverses ocasions per visitar els monjos. En aquestes visites, a més, va poder compartir moltes estones amb el seu gran amic, el violoncelista Pau Casals, també exiliat a Prada de Conflent, a pocs quilòmetres del monestir. En una d'aquestes trobades, Pau Casals va pujar també a Cuixà per fer un concert que també està recollit a l'exposició. Un concert, per cert, seguit molt de prop per les autoritats franquistes que fins i tot van enviar-hi espies per controlar que s'hi feia. El document que recollia el seguiment es pot veure en un dels plafons.
