L'Assemblea de Treballadors d'Acció Social (ASSACS) carrega contra l'actitud passiva que consideren que està tenint Creu Roja Girona en relació al procés judicial obert arran de la denúncia de tres joves immigrants contra l'expresident de la Creu Roja del Pla de l'Estany, Joaquim Homs, per abusos sexuals. I van més enllà. Acusen l'entitat de "mentir" quan diu que ha estat al costat de les víctimes des que el cas es va destapar.
Els treballadors socials han respost aquest dijous a les declaracions que la presidenta de la Creu Roja Girona, Roser Llevat, va fer el 15 de juliol passat durant una roda de premsa sobre el balanç del 2013. Quan se li va preguntar pel cas Joaquim Homs, Llevat va subratllar vàries vegades que l'entitat havia estat des d'un bon començament "al costat dels possibles afectats".
"Farem el que sigui possible pels possibles afectats, ja se'ls ha ofert el nostre suport", insistia la presidenta, que va voler deixar clar que es tracta d'un afer que afecta a una persona que ja no està vinculada a la Creu Roja i que el cas està a mans de la justícia. Durant la seva intervenció, la presidenta provincial també va subratllar que són "possibles afectats" fins que no hi hagi una sentència.
Assacs va rebre amb estupor aquestes afirmacions. En el comunicat denuncien que no és veritat que Creu Roja hagi ofert aquest suport a les víctimes i que tampoc han fet cap gest d'aproximació. De fet, asseguren que fa un any que van demanar una reunió amb l'entitat i que encara no han rebut resposta.
Per altra banda, recorden que el fiscal que porta el cas demana responsabilitats a Creu Roja i asseguren que les úniques "responsabilitats" que han assumit ha estat la de "tirar pilotes fora, tapar uns presumptes abusos i mentir quan diuen que des del principi han estat al costat dels nois abusats".
És per això que insisteixen que una de les millors formes per ajudar als joves, que no tenen recursos, i pal·liar els danys seria assumir el cost econòmic de la representació legal dels denunciants. Diuen que fa un any ja ho van demanar a Creu Roja i que aquesta tampoc els ha respost.
La figura de tresorer
Creu Roja Girona defensa que Joaquim Homs no va tenir responsabilitats de tresorer en el moment que va deixar de ser president de l'entitat. El secretari de l'entitat, Josep Domenech, va dir en roda de premsa que hi havia agut una "mala interpretació de les funcions" que se li van atribuir en una reunió del comitè del Pla de l'Estany. A la pràctica, asseguren que no feia cap funció de tresorer perquè no tenia accés ni control dels diners.
Sobre aquest fet, Assacs afirma que això no s'ajusta a la realitat i recorda que el fiscal en el seu escrit d'acusació ressalta que Homs "tenia la facultat de gestionar els recursos econòmics i materials de la institució" al Pla de l'Estany.
Personar-se com a acusació particular
Assacs també ha criticat que Creu Roja manifestés en el seu moment que estaven estudiant personar-se com a acusació particular i que, des de llavors, no hagin donat cap explicació de per què finalment no ho han fet. "Ens preguntem si el fet de no presentar-se com acusació particular té relació en que eren coneixedors dels presumptes abusos comesos pel senyor Homs i van intentar tapar-ho", apunta el comunicat.
A nivell jurídic, però, la Creu Roja s'ha convertit en responsable civil subsidiària per ser l'entitat per qui treballava l'acusat. Això vol dir que haurà de pagar les possibles indemnitzacions que el tribunal pugui imposar a l'acusat si Homs no té recursos per fer-hi front. Això impossibilita que pugui exercir com a acusació particular perquè és incompatible que la Creu Roja acusi i, alhora, sigui responsable civil subsidiària.
El fiscal ha demanat 18 anys de presó per Homs per prostituir i abusar sexualment dels tres nois quan eren menors a qui oferia ajuda per aconseguir feina o regularitzar la seva situació al país a través de l'entitat. L'acusació pública vol que indemnitzi les víctimes amb 9.000 euros i, en cas de no tenir diners, que sigui la Creu Roja qui ho pagui.
A l'escrit de conclusions provisionals, el fiscal creu que Homs escollia les seves víctimes: joves d'origen marroquí, en situació irregular i sense recursos econòmics. Llavors, prevalent-se del seu càrrec, els prometia ajuda i, a canvi, els "exigia" que es deixessin tocar, petonejar i accedissin a dutxar-se o a dormir amb ell.
