Calonge no haurà d'enderrocar els edificis Llevantí de Mar

El TSJC ha declarat la impossibilitat d'executar la sentència després que l'Ajuntament regulés la situació d'aquets dos edificis en el nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) i, posteriorment, concedís també la llicència d'obres de legalització i fes els tràmits urbanístics necessaris per desafectar el terreny. Davant d'aquestes actuacions, la Secció Segons de la Sala Contenciosa Administativa del TSJC ha acordat que s'arxivi l'executòria i, per tant, que no s'enderroquin els dos edificis.

La interlocutòria, a més, declara que "és procedent fixar a favor de la demandant la corresponent indemnització pels danys i perjudicis que es derivin de la inexecució de la resolució judicial" i dedueix testimoni perquè s'obri peça incidental "per determinar la corresponent indemnització a favor de l'actora".

L'alcalde de Calonge, Jordi Soler, ha assegurat a través d'un comunicat que "aquesta decisió suposa una molt bona notícia per a l'Ajuntament, ja que l'execució de la sentència hauria estat un cop molt dur per les arques municipals i hauria suposat fer front a indemnitzacions milionàries" per als propietaris dels apartaments dels edificis.

Soler recorda que "aquesta és una de les sentències d'enderroc que em vaig trobar sobre la taula quan vaig entrar d'alcalde, que provenia de llicències d'obres concedides pel govern anterior de l'alcalde Josep Roselló, com la resta de sentències d'enderroc que pesen sobre altres edificis". La defensa jurídica de l'Ajuntament de Calonge ha anat a càrrec del bufet Roca Junyent, encapçalant la defensa Josep López de Lerma.

Llicència i tràmit urbanístic, nuls

La sentència d'enderroc dels dos edificis Llevantí de Mar té els orígens l'any 1998, quan el Ple de l'Ajuntament de Calonge va acordar desafectar la meitat d'un terreny de propietat municipal de 2.983 metres quadrats del carrer Pau Casals, per tal de portar a terme una permuta de terrenys que permetria obrir un carrer just davant de l'església de Sant Antoni a canvi de traslladar l'edificabilitat d'aquell terreny al del carrer Pau Casals.

Un cop feta la permuta l'agost de 1998, la Junta de Govern Local va concedir la llicència d'obres per a la construcció dels dos edificis coneguts com a Llevantí de Mar I i II.

Contra aquesta actuació es va presentar una demanda per part de la Comunitat de Propietaris Alt Pirineu, situat just darrera dels edificis Llevantí. Finalment, la sentència establia que a través dels Estudis de Detall no es podia modificar l'edificabilitat del solar sinó que calia fer-ho a través d'una modificació del Pla General, alhora que la desafectació del solar s'havia de regir per la legislació patrimonial i no per la urbanística.

D'aquesta manera, el tribunal establia que la concessió de la llicència d'obres era nul·la de ple dret, ja que la llicència incomplia els paràmetres d'edificabilitat i densitat, i l'acumulació de l'edificabiitat de la parcel·la de l'Ajuntament a la parcel·la de Llevantí s'havia de fer mitjançant una modificació de Pla General.

El novembre del 2004 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya resol no ajustats a dret i declara nuls els acords impugnats de desafectació de la meitat d'un terreny i de la concessió de la llicència de construcció i la sentència resol també l'enderroc de la construcció.