El conseller Santi Vila ha detallat al Parlament que han demanat al TSJC que esvaeixi alguns "dubtes" entorn a l'execució de la sentència perquè, segons ha detallat, podria ser pitjor "el remei que la malaltia". El Departament veu "amb preocupació" que els exigeixin buidar l'abocar i traslladar 2,2 milions de tones a un altre lloc. "No es acaba de satisfer des del punt de vista de les garanties ambientals o fins i tot sanitàries", ha afirmat Vila.
El Govern aposta per donar compliment a la resolució judicial clausurant l'abocador i restaurant l'entorn de forma progressiva, fixant un calendari. "Buidatge i tancament, com es planteja, no em som partidaris perquè creiem que tindria efectes negatius", ha afirmat Vila responent al diputat Sergi Sabrià i ha especificat que estan a l'espera que el TSJC es pronunciï sobre com s'ha de posar punt final a l'abocador de Vacamorta, un focus de polèmica ecologista i amb el territori que fa anys que dura.
Llicència mal donada
La polèmica al voltant de l'abocador de Vacamorta, situat a Cruïlles (Baix Empordà), s'arrossega des de fa anys. La idea de convertir les antigues terreres que hi havia al paratge en un macroespai per abocar-hi residus va sorgir a mitjans de la dècada dels 80, però no va ser fins a l'any 2000 quan l'empresa que el gestiona -Recuperació de Pedreres S.L.- va condicionar el terreny i hi va aixecar una planta de tractament de lixiviats.
Des d'un primer moment, l'abocador de Vacamorta es va concebre per acollir residus classificats com a tipus I i II (inerts i no especials). És a dir, bàsicament les deixalles domèstiques procedents dels municipis. Amb una capacitat total de 4 milions de metres cúbics, se li va donar un termini de vida de 30 anys.
L'any 2003, el Departament de Medi Ambient, que aleshores estava encapçalat pel conseller Ramon Espadaler, va concedir la llicència ambiental de l'activitat. I aquest document, que va avalar l'abocament de residus a Vacamorta, ha estat el focus de la polèmica judicial que ha envoltat l'abocador d'ençà d'aleshores.
Anys de batalla judicial
La Plataforma Anti Abocador de Cruïlles (PAAC), ferma opositora del projecte, va portar el cas als tribunals de la mà de l'advocat Benet Salellas. L'any 2006, una primera sentència del TSJC els hi va donar la raó, va anul·lar la llicència ambiental i va declarar l'activitat il·legal. Aleshores, la Generalitat i l'empresa gestora van recórrer al Tribunal Suprem i aquest, després de determinar que a la sentència hi havia defectes de forma, va tornar el cas al TSJC.
El novembre del 2011, l'alt tribunal català es va tornar a pronunciar al respecte. I ho va fer en els mateixos termes del 2006; és a dir, subratllant que la llicència es va donar contravenint la llei i que, per tant, la Generalitat havia de restaurar el paratge i tornar-lo a la situació inicial, deixant-lo lliure de deixalles.
Novament, el Govern i Recuperació de Pedreres S.L. van tornar a recórrer aquesta segona resolució al Suprem, que finalment va tancar el cercle confirmant íntegrament la resolució del TSJC del 2011, desestimant el recurs i, en conseqüència, ordenant la clausura de l'abocador.
El Govern aposta per tancar l'abocador de Vacamorta
Tanmateix veu difícil buidar els 2,2 milions de tones de residus llançats
La clausura de l'abocador de Cruïlles (Baix Empordà), situat al paratge de Vacamorta, i la recuperació de l'entorn ha de ser una realitat després que el Tribunal Suprem fes seva la sentència emesa pel TSJC que declarava il·legal la llicència que va permetre que es comencessin a llançar tones de residus i obligava a restaurar l'entorn. El polèmica se centra ara en com s'executa aquesta sentència.
