Pitxot creu que la independència de Catalunya no afectaria al Museu Salvador Dalí

Parlar del futur del Teatre-Museu Dalí davant una possible Catalunya independent no és una qüestió a debatre, segons el seu director, Antoni Pitxot, que afirma que des de la fundació no s'ho han plantejat. En una entrevista assenyala que "no és una cosa valorable" perquè és massa "transcendent" a nivell artístic i confien que no afectarà al seu funcionament.

Per Pitxot, que és vicepresident segon del patronat, "el museu és una creació de Dalí i no crec que mai cap dirigent intel·ligent posi obstacles a la continuació i desenvolupament del que és la seva gran obra". En cas que passés, creu que seria "mesquí" pels "dos, tres o quatre bàndols" que hi pugui haver. "Hi ha coses que no són fraccionables i el Teatre-Museu Dalí n'és un", subratlla el director, que afegeix que "seria molt lleig i tothom quedaria malament".

Des del seu punt de vista, per a Catalunya és "el gran monument de l'art català contemporani" i es troba a la ciutat de Figueres i "per a la resta, contribuir en ell és una manera de riquesa i expansió". I és que per a Pitxot, l'esperit del Teatre-Museu és el "més aglutinant que hi pot haver per a tothom", en el sentit que "és el que ens hauria d'acabar unint a tots".

Sense pronunciar-se a favor o en contra de la independència de Catalunya, Antoni Pitxot creu que Dalí veuria amb simpatia el procés sobiranista que s'ha obert. "Dalí no era previsible en res però crec que estaria content amb totes les coses que expressen un sentiment i una voluntat, fins i tot popular; crec que ho consideraria important". Ara bé, també constata que la seva "pàtria" era el Museu Louvre, el Prado i l'Hermitage, és a dir, que on se sentia "reconfortat", tal i com li passa també a ell, és allà on hi ha els creadors de la pintura que adoren. 

Un testament molt polèmic

Quan es va procedir a la lectura del testament de Salvador Dalí, vuit dies després de la seva mort l'any 1989 -ara fa 25 anys-, es va saber que l'artista declarava com a hereu universal i lliure de tots els seus béns l'estat espanyol. Aquesta va ser l'última voluntat que anul·lava el testament del 1980 en què llegava els seus béns a parts iguals entre l'estat espanyol i la Generalitat. A efectes pràctics, volia dir que 700 pintures i 3.000 dibuixos i aquarel·les, dues cases (una Figueres i una altra a Portlligat ), el castell de Púbol, uns terrenys a la costa i tota la seva documentació quedaven en poder del Ministeri de Cultura.

Un comitè d'experts va escollir les obres que es quedaven al museu de Figueres i les 56 que es van traslladar al Museu Reina Sofia de Madrid, entre les quals la mítica 'El gran masturbador'. La Fundació Gala-Salvador Dalí, gestora del seu llegat, se'n va quedar 134. Des de llavors, la fundació ha ampliat el seu fons en 45 nous olis comprats des del 1992 amb recursos propis. I és que el Museu Dalí augmenta any rere any el nombre de visitants, demostrant que l'obra de Dalí genera cada cop més interès.

Un artista en constant revisió

Antoni Pitxot atribueix a les llargues cues que es fan al Teatre-Museu Dalí - la "seva darrera gran obra"- al fet que els visitant senten que "han de descobrir alguna cosa". I afegeix que "en el museu ho troben; dóna possibilitats d'enriquir-se a tothom, als que tenen coneixements i als que no". Pitxot recorda que el que més li agradava al geni del surrealisme era saber si la gent feia cua per anar al seu museu i per això està convençut que Dalí estaria content de veure la feina que s'ha fet fins ara, sobretot des de la Fundació Gala-Salvador Dalí. "Crec que és un gran bastó per fer caminar més endavant si és possible el Dalí", afirma el director del museu. Malgrat tot conclou que, com passa amb els grans creadors, "Dali viurà sol i serà sempre, amb o sense fundació".

Respecte a la bona relació que el geni mantenia amb el rei Joan Carles I i preguntat per si creu que hauria canviat en els últims anys, Pitxot no dubta: "Dalí era de conceptes i principis estables, no fluctuava mai".