Els naturalistes denuncien Urbanisme per frenar una sentència del TSJC

Els naturalistes han denunciat la Comissió d'Urbanisme de Girona davant del TSJC per frenar que s'executi una sentència que obliga l'Ajuntament de Vidreres (Selva) a tirar enrere un polígon. L'àrea on es volia aixecar la zona industrial fa 56 hectàrees. Al novembre del 2011, el Tribunal Suprem va obligar a desclassificar els terrenys perquè són inundables.

Des d'aleshores, han passat dos anys i mig i Urbanisme no ha avalat cap canvi. Les entitats reclamen al TSJC que l'obligui a moure fitxa i sospiten que al darrere hi ha negociacions encobertes amb els promotors del polígon perquè en puguin construir encara que només sigui una part.

Els naturalistes qualifiquen la situació de "vergonyosa i sorprenent El litigi que envolta aquests terrenys de Vidreres ve de lluny i fa tretze anys que s'arrossega. El 2003, Urbanisme va avalar que es pogués aixecar un nou polígon al municipi, en uns terrenys de 56 hectàrees adjacents a l'actual. A la zona, s'hi preveien aixecar més de 168.000 metres quadrats de naus industrials.

El projecte va fer néixer la plataforma Salvem el Pla, que d'ençà d'aleshores s'oposa fermament a la zona industrial. L'afer va arribar als jutjats i, a finals del 2011, una sentència del Tribunal Suprem (TS) va ser categòrica: el polígon no es podia fer i la zona s'havia de desclassificar, perquè els terrenys on es volien aixecar les naus són inundables.

D'ençà d'aleshores, però, el canvi de tipologia dels terrenys encara no ha arribat. L'opció de l'ajuntament és passar-los a sòl agrícola no urbanitzable. L'últim cop que la modificació va arribar a la Comissió d'Urbanisme, aquest passat mes de maig, va quedar sobre la taula. El motiu per no avalar-la va ser, segons va precisar el director general, que l'ajuntament havia d'argumentar millor la proposta.

Des de l'Associació de Naturalistes de Girona (ANG) i la Plataforma Salvem el Pla, però, això no es veu així. Les dues entitats argumenten que Urbanisme ha frenat reiteradament la desclassificació dels terrenys i fa "cas omís" a la sentència del Suprem. "Durant tres sessions consecutives, de manera incomprensible, l'expedient ha quedat sobre la taula", critica el portaveu de l'ANG, Sergi Nuss.

Tant els naturalistes com el seu advocat, Eduard de Ribot, subratllen que a més de la sentència del Suprem, hi ha fins a cinc informes diferents que avalen el canvi dels terrenys a no urbanitzables. Entre aquests, de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), del Departament d'Agricultura, del mateix ajuntament i del Consell Comarcal de la Selva.

Execució forçosa

Per això, les entitats han portat ara l'afer al TSJC. Els naturalistes han denunciat la Comissió d'Urbanisme davant l'alt tribunal català reclamant "l'execució forçosa" de la sentència. "Hem de recordar que resolucions com aquestes s'han de complir en el termini de dos mesos, i portem ja dos anys i mig", critica Eduard de Ribot.

A la denúncia, els naturalistes també reclamen al TSJC que adverteixi als responsables de la comissió que, si no tiren endavant la desclassificació, es poden veure obligats a pagar multes cada vint dies que s'estenen entre els 150 i els 1.500 euros (segons recull la llei). Tant per a l'ANG com per Salvem el Pla, el canvi en la tipologia dels terrenys no es pot allargar més i ja s'ha d'aprovar a la propera reunió de la comissió.

Negociacions amb els promotors

Les entitats creuen que, al darrere de tot plegat, hi ha interessos d'Urbanisme perquè, com a mínim, es pugui tirar endavant una part del polígon de Vidreres. El portaveu de Salvem el Pla, Eduard Adrobau, que també és regidor al consistori, diu que sospiten que hi ha reunions de sota mà amb els promotors. "La mateixa Comissió d'Urbanisme està allargant el procediment per intentar trobar una sortida beneficiosa per a ells", critiquen els naturalistes.

L'advocat de les entitats, Eduard de Ribot, diu que la situació és "tremendament greu" i ja alerta que, si Urbanisme no mou fitxa, es plantegen fer arribar l'afer a fiscalia per veure si se'n poden derivar responsabilitats penals. "Ens sembla d'una vergonya extrema que l'administració no executi sentències que l'obliguin a salvar el territori", conclou el portaveu de l'ANG, Sergi Nuss.