Augmenten un 30% les exportacions de vedella criada a Catalunya respecte a l'any passat

Algèria i Egipte s'estan posicionant com possibles mercats emergents

Exportar per compensar les pèrdues degudes a la baixada de consum de carn de vedella a l'Estat. Aquesta és la solució que han trobat els productors catalans que en els darrers anys han vist com tancaven explotacions, disminuïen els seus ramats i la seva producció.

En comparació amb l'any passat, les exportacions d'animals vius han crescut un 30%, i un 10% pel que fa a la carn fresca. Els països àrabs com Líbia o Líban són alguns grans importadors, tot i que Algèria o Egipte comencen a despuntar com a mercats emergents. Amb tot, el marcat europeu es manté i països com França o Itàlia continuen apostant per la carn de vedella catalana. L'any passat es van produir 240.000 caps de bestiar a tot Catalunya.

Un any més, Girona ha acollit la XIV Jornada de la Vedella, una trobada organitzada per l'entitat JARC, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya. Aquest divendres al matí, una trentena de persones s'han reunit per conèixer tota la informació actualitzada sobre els ajuts acoblats establerts per al període 2015-2020, la situació actual que travessa el sector, el pes creixent de les exportacions o els canvis que ja s'estan produint en l'alimentació de les vaques que tenen com a objectiu augmentar la producció i millorar els beneficis.

Des del sector han comentat que cada cop més les exportacions s'estan convertint en un pilar fonamental per als ramaders catalans. En principi, durant els primers tres mesos del 2014 ja s'ha registrat un creixement considerable de les exportacions tant a països àrabs com estats dins de la Unió Europea (UE). Els ramaders ho comparen amb el mateix període de l'any passat, ja que les exportacions d'animals vius han augmentat un 30%. Pel que fa a carn fresca també ha crescut un 10% i un 52% en l'àmbit de les despulles. "El mercat de carn fresca i animals vius és molt important sobretot a països àrabs però també tenim clar que cal vetllar pel mercat nacional i mantenir-ne el consum, per això apostem per mantenir una bona relació entre productors, proveïdors i empreses", ha explicat el president de JARC a Lleida i cap sectorial del vaquí de carn de JARC, Joan Carles Massot.

El consum de carn de vedella a Catalunya continua caient

Aquest increment contrasta amb el descens del consum de carn vermella a Catalunya, que continua caient any rere any. Aquest 2014 ja s'ha registrat una disminució del 1% en comparació amb el 2013. Des de l'organització expliquen que aquesta situació pot ser deguda a la importació de carn de països de fora de la Unió Europea, que tenen un preu més baix, o a la situació actual de crisis econòmica que pateixen moltes famílies. També assenyalen que el creixement en l'àmbit de les exportacions pot respondre a la bona qualitat de la carn dels productors catalans. I és que des de l'entitat assenyalen que pel que fa a volum de negoci, les exportacions han passat de generar 3,8 MEUR durant els primers mesos del 2013 a 4,8 MEUR aquest 2014.

Països com Líban o Líbia ja s'han convertit en grans importadors de vedella criada a Catalunya com també ho són França i Itàlia. L'aposta per el vessant de l'exportació també ha permès localitzar nous mercats emergents com Algèria i Egipte. Al mateix temps, des del 2012 els ramaders catalans no han d'anar fins a Cartagena per poder enviar els vedells a altres països. Des de fa dos anys, el port de Tarragona també s'utilitza per exportar bestiar boví i oví procedent de Catalunya i altres territoris de l'estat espanyol.

"El 2012 vam començar amb moltes dificultats, van sortir 8 vaixells amb 8.000 animals, el 2013 hem arribat als 30.000 caps de bestiar i 30 vaixells. De moment aquest any ja estem en els 8.000 caps i nou vaixells", ha explicat el responsable d'Euromarco, l'operador del port de Tarragona, i president de l'Associació de Consignataris de Tarragona, Gregorio Lafuente. Segons el cap del port tarragoní, un dels principals esculls en l'àmbit de les exportacions a països àrabs és que aquests estats es regulen a partir del dòlar i, a més, és difícil competir amb el preu.

A grans trets, el 2013 es van produir 240.000 caps de bestiar boví a tot Catalunya repartits de la següent manera: un 55% a Lleida, un 24% a les comarques barcelonines, un 18% a la demarcació de Girona i un 3% a Tarragona. Des de l'organització ramadera catalana afirmen que el nombre d'explotacions a les comarques gironines es mantenen tot i les dificultats actuals.

No obstant això, si es repassen els darrers anys, es pot veure el clar descens del nombre d'explotacions ramaderes. L'any 2012 a l'Alt Empordà hi havia 58 granges que es dedicaven a la producció de vaques de llet, un 47,75% menys en comparació amb les xifres de l'any 2000. Les explotacions que més han desaparegut han estat les granges de petites dimensions que van passar de 78 a 23. Una situació que també s'ha repetit al Baix Empordà, la Garrotxa i el Gironès on, durant aquests anys, també han desaparegut la meitat de les granges que hi existien.

Ajudes per a les explotacions d'engreix de vedells

Durant la roda de premsa de la XIV Jornada de la Vedella a Girona, la JARC també ha volgut posar especial atenció a les ajudes acoblades que rep el sector. "Es tracta d'unes subvencions que ha de determinar el Ministeri d'Agricultura però creiem que el vessant d'engreix d'animals en surt perjudicada", ha explicat el coordinador tècnic de JARC, Jordi Vidal. Segons l'entitat, actualment està previst que els 40 MEUR que es destinen a ajudes a les explotacions d'engreix de vedells s'hauran de repartir entre aquelles granges que crien i engreixen els vedells en el mateix lloc i les explotacions que només s'encarreguen de fer créixer els animals. "A Catalunya la majoria de granges s'encarreguen de comprar els vedells i engreixar-los aquí, si una part important de les ajudes es destinen a aquest altre vessant, s'està desvirtuant la idea dels ajuts acoblats", ha subratllat.

"Les granges de vaca lletera, és a dir les que s'encarreguen de fer criar els animals, ja tenen la seva partida d'ajudes i creiem que amb aquest canvi no s'ajuden a les granges que realment ho necessiten i s'està barrejant conceptes i subvencions", ha subratllat. Finalment, el president de JARC a Lleida ha explicat que, cada cop més, els ramaders de Catalunya aposten per una alimentació mixta, amb més pastures o cereals que és una "bona alternativa" per aquelles granges que tenen grans extensions i camps de conreu. "Tot t'ho fas tu mateix, la carn surt una mica diferent però es rebaixen costos", ha conclòs.