Unes obres a la Draga de Banyoles van deixar al descobert fragments de ceràmiques, fauna i petxines fa 25 anys. Eren les primeres restes d'un jaciment que ha estat una prova pilot per a l'arqueologia del país, ja que no es tenia experiència en l'estudi de poblats lacustres, amb possibilitats infinites en el camp de la investigació gràcies al bon estat de conservació de les restes orgàniques, un fet insòlit. En aquest temps s'han extret 45.700 peces i més de 300.000 restes vegetals.
Els experts asseguren tenir material suficient per estudiar en les pròximes dècades però encara queda un 90% del jaciment per excavar. El seu cas s'exposa a tots els fòrums internacionals dedicats al neolític. "Ningú es podia imaginar el salt que faria el neolític gràcies a la recerca del jaciment de la Draga".
Així ho creu Antoni Palomo, codirector del parc neolític que aquest any complirà 25 anys com a l'únic jaciment prehistòric d'ambient lacustre de la península ibèrica. La descoberta d'aquest tresor arqueològic, que encara té el 90% de la superfície per excavar, es va fer el març del 1990 durant unes obres a l'actual zona enjardinada del parc de la Draga amb motiu dels Jocs Olímpics.
Una màquina va desenterrar unes restes que semblaven antigues. Eren petxines, fauna i peces de ceràmica. "Eren pocs elements però ja es veia que era un jaciment del neolític antic" recorda Josep Tarrús, director del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, que afegeix que es desconeixia encara la potència del jaciment i la seva extensió. Un equip d'arqueòlegs format per Bibiana Agustí, Jordi Sagrera i Mercè Porta, van ser els encarregats de fer l'obra d'urgència amb un cost de 257.000 pessetes (uns 1.500 euros).
Fulles verdes de fa 7.500 anys
Aquella seria una primera actuació en un jaciment que ocupa 8.000 metres quadrats amb un front de 100 metres arran de l'estany. L'antiga platja neolítica està sota les aigües mentre que la resta del jaciment està cobert pel nivell freàtic, fet que afavoreix la conservació de la matèria orgànica per les condicions anaeròbiques que hi ha. I aquí està precisament un dels secrets d'aquest jaciment que, a banda d'estar ocupat pels primers agricultors i ramaders mediterranis, destaca pel bon estat de conservació de les restes arqueològiques.
Fins i tot els arqueòlegs que porten més de dues dècades treballant-hi no deixen de sorprendre's per aquest fet. Segons explica Palomo, "quan estem excavant amb gent de fora, els dic que recordin que el jaciment té 7.200 anys; és un lloc on, sense ser un especialista de botànica, pots reconèixer perfectament que es tracta d'una fulla verda o un aranyó".
La potència i la dimensió del jaciment és tan important que encara ara provoca vertigen als experts que hi treballen. Tant Palomo com Tarrús reconeixen sentir una gran responsabilitat per estar davant d'objectes que probablement no apareixeran enlloc més d'Europa. I recorden que quan s'excava, el que s'està fent és "destruir i recuperar el màxim d'informació". En la seva ment tenen molt present les experiències nefastes d'altres jaciments del vell continent, excavats fins als anys seixanta, on es van perdre milers de peces de poblats neolítics per no haver utilitzat un sistema de restauració apropiat.
A la Draga, però, el procés de conservació s'ha perfeccionat de tal manera que la preservació de les peces està garantida. Primer es portaven a restaura a Suïssa però des de fa uns anys ja es fa a Girona, en un laboratori per liofilitzar les restes, una tècnica que permet eliminar l'aigua per mantenir-les en l'estat en què es troben.
La Draga, un laboratori de proves
Un dels handicaps més importants que han tingut els arqueòlegs de la Draga ha estat haver de crear nous mètodes de treball. Segons recorda Tarrús, "no hi havia cap més experiència de jaciments subaquàtics al país i es va haver d'inventar un mètode d'excavació basant-nos en altres experiències a França o Suïssa". Fins que no va estar ben definit, el treball avançava molt lentament perquè calia assegurar cada pas.
Aquesta prudència ha permès excavar un 10% del jaciment amb totes les garanties. Els experts resumeixen aquests 25 anys d'investigació tot dient que la Draga ha permès "vestir" el neolític. "El que aporta aquest jaciment és una visió molt nítida dels inicis de la neolització, dels primers homes i dones que van ser agricultors i ramaders i que es van establir als poblats amb cabanes", detalla Antoni Palomo, que recorda que ja hi havia altres jaciments neolítics a Europa però aquest de Banyoles és més antic.
La peça més famosa de la Draga i la més reproduïda
Les restes descobertes a la Draga han aportat informació per al coneixement científic de primer nivell. Una bona prova d'això és la peça més famosa i referenciada del jaciment i la més reproduïda. És una falç trobada l'any 1995 que va deixar als arqueòlegs bocabadats en el moment de la descoberta. "Aquell dia ningú va poder continuar treballant", recorda amb emoció Palomo. La peça conserva un tros de sílex enganxat al mànec de fusta de saüc i representa molt bé l'esperit de la Draga i dels primers agricultors. Tarrús afegeix que la seva forma es va utilitzar com a "model de falç del neolític, obligant a modificar els manuals que s'havien fet fins llavors, amb l'angla de la draga".
En un altre lloc destacat es troba el conjunt d'arcs de caça. Se n'han trobat tres i un fa més d'un metre de diàmetre. Són els més antics d'Europa i estan fets amb fusta de teix, un material que no es trobava al poblat i que per tant venia de lluny. A nivell de conservació, però no amb tanta rellevància, destaquen els conjunts d'ornamentació, com ara anells i braçalets fets amb materials de la zona, com ara petxines.
Un inventari amb 45.700 peces, la majoria fauna
Durant els 25 anys de campanyes arqueològiques, bona part fetes durant el període d'estiu, s'han inventariat 45.700 peces, al marge de les que es van trobar en la campanya passada que encara no s'han comptabilitzat de forma exhaustiva. A la Draga, de cada vuit objectes, sis són de fauna i la resta d'altres materials i objectes, una proporció molt habitual als jaciments del neolític. A banda, hi ha les més de 300.000 restes de cereals i vegetals.
Les restes humanes que han aparegut han estat residuals. De moment, només s'ha trobat una dent i un fragment de falange de peu, que els experts atribueixen a un accident de treball ja que en aquest assentament no hi ha constància d'enterraments.
Destaquen també els més de 1.400 pals de cabanes -destaca un pilar que frega els 300 centímetres de llarg-. És el particular "mikado" que tenen els arqueòlegs de la Draga, que els ha permès tenir una informació cabdal sobre les tècniques de construcció i arquitectura del neolític encara incompleta. Aquest coneixement ha permès reproduir les cabanes que actualment poden veure els visitants al mateix jaciment, una forma de "visualitzar" un jaciment invisible per a la gent, que s'amaga sota els seus peus.
"No ens calen més objectes; tenim feina per a tota una vida"
La potència del jaciment és tal que els experts veuen amb claredat que ara el que cal prioritzar és l'estudi de les peces excavades i ser més selectius a l'hora d'excavar en superfície. Segons Tarrús, "la informació és tant gran que no tenim necessitat d'incorporar nous objectes; sempre fa gràcia però amb el que hi ha ara tenim feina per a tota una vida". I és que fins i tot els experts més joves tenen clar que no veuran el jaciment acabat.
Un altre aspecte que pot sorprendre és que cada cop s'excava més a poc a poc. "Les metodologies són més afinades i es fan més mostreigs; sabem més coses", diu Tarrús i ho il·lustra dient que durant una campanya de dos mesos un investigador necessitarà cinc anys per fer una tesi, entre altes coses perquè ho ha de repassar tot per tenir una visió global del jaciment.
La investigació ha avançat a uns nivells inimaginables fa vint anys. Un investigador de la UAB està treballant per descobrir de quin animal són les restes de greix que s'han preservat en els recipients de ceràmica de fa més de 7.200 anys. Una informació que obrirà noves portes de coneixement en camps com la gastronomia i l'alimentació d'aquell període. La conservació és tan bona que fins i tot s'han trobat paràsits d'animals. "La reconstrucció del genoma del porc es fa amb informació de la fauna de la Draga", explica Palomo, que afegeix que el jaciment és un lloc ideal per provar noves metodologies.
Tots aquests anys de feina d'investigació i difusió científica han fet que l'equip de la Draga estigui present a totes les trobades internacionals del neolític d'arreu del món. El seu cas suscita un gran interès i per això se'ls convida. Segons els experts, és un jaciment que sempre aporta "coses noves" i això el fa molt especial. Actualment, la Draga té una xarxa de 50 experts que fan investigació a diferents punts del món.
Malgrat el context de crisi, la Draga té confirmades quatre anys d'excavacions més en col·laboració de la UAB, el CSIC, el Museu d'Arqueologia de Catalunya i el Centre d'investigacions Subaquàtiques de Catalunya, així com del Govern i el Ministeri de Ciència i Innovació, que han apostat per aquest projecte i l'han fet créixer. Des que el jaciment va obrir les portes al públic l'any 2000 es calcula que l'han visitat prop de 50.000 persones.
El jaciment de la Draga compleix 25 anys amb 45.700 peces extretes
S'ha excavat el 10% del poblat neolític però el seu cas suscita un gran interès dels experts
