El cangur acusat, un brasiler de 37 anys, s'enfrontava a passar-ne 14 i mig entre reixes. Aquesta és la pena que li va demanar el fiscal després del judici per uns fets que es remunten al maig del 2008. Aleshores, el processat, que estava en situació irregular, va anar a viure a casa d'una compatriota, amiga seva, a Empuriabrava.
Allà, durant aproximadament un mes, l'home va tenir cura dels quatre fills de la noia. El fiscal l'acusava d'haver abusat d'un d'ells, de només 4 anys d'edat. Segons l'acusació pública, el processat hauria obligat el petit a fer-li fel·lacions i també, en diverses ocasions, li hauria tocat el cul.
La sentència, de la qual ha estat ponent la magistrada Fátima Ramírez, considera que hi ha diverses coses que no estan del tot clares com per dictar una sentència condemnatòria. D'entrada, el tribunal té "seriosos dubtes" que el menor, quan va narrar els abusos a la seva família, els digués la veritat.
Per arribar a aquesta conclusió, l'Audiència es basa en les dues declaracions que va fer el nen. La primera, davant del jutge d'instrucció. I la segona, a la mateixa sala de vistes de l'Audiència de Girona. Segons recull la sentència, en una i altra el menor ha canviat fets substancials del relat, i això fa que "els dubtes existents sobre la seva credibilitat desacreditin la seva declaració com una prova de càrrec".
Per exemple, en un primer moment el nen va situar els abusos al sofà del menjador, però després va dir que el cangur els havia comès a la llitera de l'habitació. A més, durant el judici també va dir que el processat l'havia intentat penetrar analment o que havia provat d'abusar d'una de les seves germanes (quan abans ni ho havia mencionat).
El tribunal també es fa ressò dels motius que, segons va explicar, el van fer decidir a denunciar el cangur. Mentre que davant del jutge d'instrucció va assegurar que ho havia fet perquè el processat "no pogués fer-li fer veure més pel·lícules de terror", després va dir que era perquè "se sentia malament".
Altres incoherències
La sentència de la Secció Tercera també recull altres incoherències del cas. Per exemple, que la denúncia per abusos no la va interposar la mare del nen, sinó la seva cosina. O que la tia del processat va explicar al judici que la mare i l'àvia del menor, després de demanar-li que es trobés amb elles, li van exigir 3.000 euros a canvi de no denunciar el cangur.
Per últim, la sentència recull que tampoc hi ha "cap dada objectiva" que permeti provar els suposats abusos. L'exploració física del menor no va detectar "cap lesió" i les psicòlogues que van atendre el nen tampoc van veure que patís "símptomes o trastorns" derivats de la situació que explicava.
Per aquests motius, la Secció Tercera de l'Audiència de Girona absol el cangur del delicte continuat d'agressió sexual de què se l'acusava. La sentència no és ferma i, en un termini de cinc dies, es pot interposar recurs de cassació davant del Tribunal Suprem (TS).
Absolen el cangur acusat d'abusar d'un nen després de tres anys de presó preventiva
L'Audiència de Girona té "seriosos dubtes" que el menor digués la veritat
