La Sèquia Monar torna a mans públiques

Els alcaldes de Girona, Salt i Bescanó, Carles Puigdemont, Jaume Torramadé i Xavier Soy, han presentat aquesta tarda l'acord amb l'empresa Sala i Betran per cedir (sense cap cost) la sèquia Monar als tres ajuntaments. Aquesta sèquia estava en mans privades des de la meitat del segle XIX i ara serà considerada bé de domini públic. 

Els tres consistoris fa temps que treballen en aquesta cessió de manera coordinada, amb l'objectiu principal de poder-ne ser els titulars i, d'aquesta manera, optar a ajudes europees per millorar-ne el rendiment i l'estat. Entre les principals prioritats, els consistoris volen reparar la sèquia per evitar pèrdues i fer més eficient el cicle de l'aigua. 

Aquesta sèquia té com a funcions bàsiques donar aigua a les hortes de Salt i Santa Eugènia, al seu curs també hi ha cinc petites centrals hidroelèctriques (una és la del Molí, a Girona, que és municipal i genera electricitat per a l'enllumenat públic) i també aporta aigua al tram final de l'Onyar, al seu pas per la típica imatge de les cases de l'Onyar de Girona. 

Fins ara, si hi havia qualsevol problema a la sèquia ningú se'n feia responsable i els consistoris, tot i no ser els titulars de la infraestructura, havien d'acabar gestionant la solució. "Som conscients que ara tindrem un problema més però ho fem en favor del bé comú", ha destacat l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont. 

Amb aquest acord (que haurà de passar per ple als tres ajuntaments) es recupera una propietat històrica que data del segle XI i que des de l'Edat Mitjana ha estat vinculada la zona per ser destinada a ús del poble, inicialment per a reg i força motriu i actualment com a sistema urbanístic que integra el paisatge urbà. Així ho ha destacat l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, que ha dit que ha estat "un cordó umbilical i un eix de vida, per la banda natural, per la banda econòmica i per la banda humana".

L'alcalde de Bescanó, Xavier Soy, ha assenyalat que el procés ha estat llarg però l'acció conjunta dels tres ajuntaments ho ha fet possible. Finalment, Jaume Torramadé ha parlat de la sèquia com quelcom "intrínsec a la història de Salt", ja que empreses tèxtils com al Coma Cros o la Gasol n'aprofitaven el seu curs per fer electricitat. 

Sèquia d'origen medieval

La sèquia Monar, també coneguda històricament com a rec Comtal, és un rec que surt del Ter a l'alçada de Bescanó. El seu curs creua Salt entra a Girona pel barri de Santa Eugènia i va a desguassar al riu Onyar, a tocar de la plaça Catalunya.

Tot i que se'n desconeix l'origen exacte, els primers documents que en fan referència daten de principis del segle XI. En època medieval, l'aigua de la sèquia regava els camps del pla de Girona i la seva producció agrària va facilitar el creixement de la ciutat. A més, durant aquests segles, sobretot a la zona del Mercadal, també es van construir molins per moldre el gra que aprofitaven la força del corrent.

Precisament, a partir del segle XVII, el pas de la sèquia per aquest barri de la ciutat el va convertir en motor de la indústria gironina de l'època. L'aigua no només abastia molins fariners, drapers o paperers, sinó que a la zona també s'hi van instal·lar indústries tèxtils (com ara teixidors i tintorers).

Amb el pas dels anys, aquestes activitats més artesanals van deixar lloc a les grans indústries. I aquí, l'epicentre va ser el barri de Santa Eugènia de Ter. Els antics molins del rec Monar van donar pas a una fàbrica -ja documentada el 1819- que després es convertiria en la Marfà.

Dues dècades després, la transformació va arribar al barri del Mercadal. L'any 1842, la companyia Oliva, Flores i Cia va comprar la sèquia Monar i altres edificis municipals del barri per fundar-hi La Gerundense, la primera fàbrica de paper continu de Catalunya (que va estar en funcionament fins al 1973).

A principis del segle XX, a més de La Gerundense, entre les empreses que s'abastien d'aigua de la sèquia Monar, hi havia la cimentera Pérez-Xifra, la central elèctrica de l'Ajuntament de Girona (actualment, coneguda com la del Molí) o la fàbrica de botons Grober. El 1973, com a usufructuàries de la sèquia encara hi constaven la Marfà, la central elèctrica municipal, la Sala i Bertran -antiga La Gerundense- i la Grober. Totes elles s'agrupaven sota el paraigües de l'Agrupació d'Usuaris Industrials, que contribuïen a mantenir la sèquia.

Al llarg dels anys setanta, les fàbriques del Mercadal van anar tancant. A partir d'aquell moment, al seu pas per Girona, la sèquia es va cobrir. Això va permetre el desenvolupament urbanístic dels sectors que creuava. Tot i això, la seva aigua encara continua utilitzant-se per regar horts i camps (i de fet, al 2006 es va constituí la comunitat de regants de la sèquia Monar).