Figueres retorna a la darrera reunió de les Corts de la Segona República

El record de la Segona República ha omplert aquest diumenge el Castell de Sant Ferran de Figueres. Durant més de dues hores, més d'un centenar de persones han participat en l'acte de commemoració dels 75 anys de la celebració de la darrera reunió en territori espanyol de les Corts de la Segona República. L'acte havia de comptar amb la presència de l'escriptora Rosa Regàs, el periodista i exsenador i expdiputat del PSC, Joan Oliart, i la presidenta d'honor de la Fundación Negrín, Carmen Negrín, tot i que finalment no ha estat possible. Per això, l'organització ha decidit llegir les paraules que havien escrit dos d'ells i fer una connexió via 'Skype' amb la presidenta de la Fundación Negrín.

L'esdeveniment, que ha estat presentat per la professora d'història i membre del Fòrum Republicà de les comarques gironines, Ariadna Sánchez, ha posat especial atenció en el sentiment i tradició "republicana" de les terres empordaneses i de la ciutat de Figueres. "Figueres és terra republicana i federal, el lloc idoni per fer aquesta trobada", ha resumit el catedràtic d'Història Contemporània de la UdG, Àngel Duarte.

La commemoració ha volgut servir per reivindicar tot un seguit de demandes. D'una banda, els simpatitzants republicans i assistents han reclamat la necessitat de "defensar la dignitat" de la Segona República, reprendre els valors originaris republicans, han demanat una reforma de la Constitució Espanyola i han recordat els milers de persones que van haver de marxar de casa seva, exiliar-se i travessar les fronteres buscant un futur millor. Paral·lelament, la trobada també ha servit per homenatjar la figura de l'últim president del govern de la República, el socialista Juan Negrín.

"La Guerra de Successió va suposar beneficis per a altres països estrangers. Els tres punts que es van aprovar en les últimes Corts creiem que cal recordar-los, són indispensables i encara no s'han complert: la sobirania nacional, el referèndum com a eina per decidir la forma d'estat que volem i la fi de les represàlies", ha explicat Sánchez.

En aquesta línia, Duarte ha recordat que un grup de simpatitzants republicans de les comarques gironines ja s'han sumat al manifest 'Intelectuales por la III República' que es va aprovar el passat 18 de febrer a Madrid. "Cal fer visible que hi ha part de la població que vol conrear els valors històrics de la República a la nostra terra però amb un manifest no n'hi ha prou cal que els republicans agafin les reivindicacions i necessitats de la ciutadania tant en l'àmbit del treball, les dones, els pobles que busquen decidir el seu futur ", ha assenyalat el catedràtic d'Història.

"Com a republicans hem de procurar exercir una projecció cap al futur, agafar les demandes dels mestres, del sector de la sanitat o dels joves. La República ha de ser una porta a l'esperança per a tots aquest sectors", ha subratllat Duarte. En aquesta línia i amb la voluntat d'aconseguir una "tercera república" que permeti desplegar els "valors del federalisme", ha nascut el Fòrum Republicà de les comarques gironines. Aquesta entitat ha estat l'encarregada d'organitzar l'acte d'aquest diumenge que ha comptat amb el suport d'una vintena d'associacions catalanes i franceses com Alternativa Jove, Amicale des Anciens Guérilleros Espagnols en France, el Partit dels Comunistes de Catalunya o L'Espurna, entre d'altres.

"Aquesta trobada ha estat un acte de sembra per al Fòrum, llançar una llavor per si fructifica tot i que tenim previst consolidar l'entitat oficialment el proper mes de juny", ha explicat Duarte. La nova associació, que està interessada en saltar a l'àmbit polític, vol consolidar un espai de contacte per donar a conèixer els valors del republicanisme històric, adequar-los i posar-los al servei de les circumstàncies actuals.

Carme Negrín ha estat l'encarregada de posar el punt i final a aquest esdeveniment amb una connexió via internet tot avançant les investigacions que ha aconseguit l'escriptor Ángel Viñas al voltant del 'Golpe de Casado' que va ser un dels últims actes que es van produir durant la Guerra Civil Espanyola. En concret, es tracta del cop que va realitzar Segismundo Casado que comptar amb el suport de totes les forces polítiques de la zona republicana que volien posar fi a la guerra i que, al mateix temps, va suposar la caiguda definitiva del govern republicà de Negrín.

Tal i com ha explicat la directora de la Fundación Negrín, Viñas ha descobert que Casado era un espia anglès que buscava la fi de la República. Uns fets i descobriments històrics que publicarà properament en un nou llibre. "Fa 75 anys d'aquests fets i tot continua igual, Espanya està separada en dos", ha conclòs.

La commemoració ha finalitzat amb una ofrena a la placa en record del 70è aniversari de les Brigades Internacionals, els voluntaris que van defensar la República Espanyola, que es troba al Castell de Sant Ferran i una altra ofrena floral al monument dedicat a les mateixes Brigades que hi ha al carrer de la Jonquera de Figueres.