L’alcalde de Girona, Lluc Salellas, ha destacat el paper de les jornades Repensem Girona a l’hora de “cuinar a foc lent” el futur estratègic de la ciutat. L’alcalde ha subratllat també que aquesta és una “reflexió col·lectiva”, que escolta la veu dels experts i la ciutadania, per poder “aterrar projectes” en àmbits com l’habitatge, la regeneració urbana o la transició ecològica.
Aquesta tarda, el Repensem Girona ha posat el focus en la mobilitat sostenible. Durant les ponències, s’ha parlat de la necessitat de definir quins municipis abraça l’àrea urbana per planificar aquesta mobilitat (sigui en bicicleta, vehicle privat o transport públic). Precisament, la UdG n’està fent un estudi i proposa una primera corona formada per quinze pobles.
Lluc Salellas ha tancat aquesta tarda la segona edició de les jornades de debat i reflexió Repensem Girona. L’alcalde ha subratllat que, precisament, el Repensem suposa un respir “dins el ritme frenètic” del dia a dia, perquè permet “aturar-se i imaginar com la ciutat ha d’encarar aquells reptes que són més importants i estratègics, com l’habitatge, la transformació urbana, la transició ecològica i els seus barris”.
Per a l’alcalde, el format de les jornades -que combinen visites sobre terreny, veus d’experts, participació ciutadana i taules rodones- permet “compartir” experiències amb l’objectiu de “projectar” el futur de Girona.
“Ens serveixen per imaginar la ciutat a deu, quinze o vint anys vista, partint també d’aquells eixos que en guiaran la transformació urbana”, ha subratllat Salellas, en referència als projectes que ha impulsat l’equip de govern: el Pla de Barris del Pont Major, l’àmbit del nou Campus de Salut, la transformació de la carretera Barcelona en avinguda o el pla integral del Sector Est.
L’alcalde ha subratllat que, precisament, aquesta “reflexió estratègica més lenta” que permet el Repensem Girona és “indispensable”. També, perquè suposa traspassar les parets de l’ajuntament i fer que la ciutat “es decideixi entre tots i totes”. I aquí, Lluc Salellas ha recordat que, precisament, els espais de participació ciutadana són una de les apostes que impulsa l’equip de govern, perquè “la política no només es fa des dels despatxos”.
“Per tant, aquests espais de conversa i de debat com els de Repensem Girona són els que fan que l’acció que projectem també sigui més sòlida i acompanyi la transformació de la ciutat en els pròxims anys”, ha subratllat.
Mobilitat, bicicleta i àrea urbana
Després d’abordar temàtiques com la regeneració de barris, l’habitatge assequible o la transició ecosocial, l’última sessió del Repensem Girona s’ha centrat en la mobilitat sostenible. Bicicleta, transport públic, vehicle privat, desplaçaments diaris, àrea metropolitana i polítiques supramunicipals són alguns dels conceptes que han centrat les ponències dels experts que han participat aquesta tarda a les jornades de debat i reflexió.
L’investigador de l’ICTA-UAB Jordi Honey-Rosés ha subratllat que, a Girona, la bicicleta representa un 10% dels desplaçaments diaris que es fan a l’àrea urbana, “possiblement un dels percentatges més grans de l’Estat”. Honey-Rosés, però, també ha alertat que, en paral·lel, en la darrera dècada el parc de vehicles privats s’ha incrementat en uns 13.000, i que “això genera certa tensió” i cal veure com s’ha “d’integrar la bicicleta perquè tothom, tant vianants com també transport públic, hi guanyi”.
L’investigador ha explicat que l’àrea urbana de Girona suma actualment 81 quilòmetres de carrils bici i xarxa ciclable, però que més de la meitat -en concret, el 55%- es troben dins la ciutat. “Per tant, fora de Girona hi ha molt potencial per fer créixer aquestes connexions i afavorir que realment hi hagi un canvi d’hàbits per aparcar el vehicle privat”, ha subratllat Honey-Rosés.
“Queda encara camí per recórrer, però definitivament Girona va pel bon camí”, ha posat en relleu l’investigador. “El repte és, doncs, integrar més els desplaçaments en bicicleta en el dia a dia”, ha afegit. També, tenint en compte que el creixement del parc de vehicles privats s’ha de reequilibrar, perquè “si se segueix a aquest ritme, hi haurà problemes de congestió”, ha conclòs Jordi Honey-Rosés.
Quinze municipis
A les ponències, també s’ha fet palès que, a l’hora d’abordar les polítiques de mobilitat, és cabdal que Girona ho faci de bracet amb la seva àrea urbana. Però quina és, aquesta àrea urbana? “Els límits supramunicipals són amplis, i fins ara hi ha hagut moltes delimitacions d’aquest territori, que per posar alguns exemples, difereixen si es parla d’habitatge, de mobilitat o d’activitat econòmica”, explica l’investigador del Departament de Geografia de la UdG, Jaume Feliu.
Precisament, per acotar aquesta àrea urbana, des de la universitat s’està fent un estudi per definir-la. L’anàlisi ha partit des d’aquelles visions més restrictives (set o vuit municipis) fins a aquelles altres més àmplies (que en poden englobar fins a 40). I a partir d’aquí, els investigadors de la UdG han definit una proposta que, al seu entendre, és la que ha de servir de guia per planificar no tan sols la mobilitat, sinó també altres polítiques supramunicipals.
Segons concreta Feliu, aquesta àrea urbana de Girona té “fins a quatre corones”. La primera, formada per quinze municipis, “és la que té una relació i una intensitat més alta amb la ciutat”. A més de Girona, engloba Salt, Vilablareix, Fornells de la Selva, Sant Julià de Ramis, Aiguaviva, Sarrià de Ter, Celrà, Sant Gregori, Llambilles, Quart i Bescanó. Però també s’estén fins a Cassà de la Selva, Vilobí d’Onyar i Riudellots de la Selva.
L’investigador de la UdG explica que tots ells s’han de tenir en compte a l’hora de planificar la mobilitat. Perquè no es tracta tan sols d’aquells pobles que “en generen” cap a la ciutat (perquè els seus veïns treballen a Girona) sinó també dels que, perquè tenen polígons o l’aeroport -com el cas de Vilobí d’Onyar- comporten desplaçaments a la inversa, sigui per feina o turisme.
“És a dir, Girona té elements que generen mobilitat; però altres municipis també n’atrauen des de la ciutat, i tots ells s’han de tenir en compte a l’hora d’ordenar els desplaçaments i pensar en com es planifica el transport públic en tota aquesta àrea urbana”, subratlla Jaume Feliu.
“Tampoc es va tan tard”
Sobre la necessitat de cooperació supramunicipal, precisament, n’ha parlat la professora agregada de Ciència Política a la UAB Mariona Tomàs. Durant la seva ponència, ha destacat que la mobilitat, al costat d’altres reptes com l’habitatge o el medi ambient, “no es poden abordar tan sols des d’una escala únicament municipal”.
“I dins aquesta governança, d’entrada allò que cal és posar-se d’acord amb què és l’àrea urbana de Girona”, ha dit en referència a la ciutat. “Un cop sabem el què, és a dir on comença i on acaba aquest projecte comú, cal abordar el per què d’aquesta aliança, i després el com”, ha precisat Tomàs. “L’objectiu, en definitiva, és crear una cultura de cooperació metropolitana”, ha afegit la docent de la UAB.
I entrant ja de ple en mobilitat sostenible, Mariona Tomàs ha defensat que, encara que aquí encara “s’està verd” a l’hora de parlar de polítiques supramunicipals, Girona tampoc està “tan enrere” en relació a d’altres ciutats similars. “El fet que s’hagi començat a parlar d’aquesta cooperació ja indica que és un tema que cal abordar; i de fet, que hi hagi voluntat de fer-ho, és allò més important”, ha conclòs.
