Els baixos de la Casa Masó estan oberts des d'aquest divendres. L'espai s'ha destinat a una sala d'exposicions ja que, fins ara i durant el procés de rehabilitació de l'edifici, les exposicions s'havien instal·lat al segon pis. Ara, en canvi, amb una sala àmplia a peu de carrer les exposicions són més accessibles. De fet, la visita és gratuïta (per veure la casa sí s'ha de pagar). Aquest és un dels canvis que ha assenyalat el director de la fundació, Jordi Falgàs, que ha destacat que la Casa Masó "s'obre a la ciutat".
La sala s'ha inaugurat amb una exposició que aplega plànols, dissenys i fotografies de projectes d'obra pública que, per encàrrec de les administracions de l'època, Rafael Masó va fer durant la dècada de la Mancomunitat. Aquest període de la història catalana ressalta per l'aposta que van fer les quatre diputacions catalanes per unir-se i desenvolupar xarxes de carreteres, línies de telèfon i també biblioteques i escoles. "Acte és un acte que fa honor a l'esperit de la mancomunitat: la cultura s'obre a la ciutat", ha destacat l'alcalde, Carles Puigdemont.
Una aposta per l'obra pública i la cultura que va quedar escapçada amb l'arribada de la dictadura de Primo de Rivera. Rafael Masó no només va ser un dels arquitectes que va dissenyar projectes aquella època sinó que també va participar del procés com a regidor de l'Ajuntament de Girona. Amb l'arribada de la dictadura, aquesta incursió política li va costar una setmana de presó i la inhabilitació per treballar en obres públiques fins al final de la dictadura.
Alguns dels projectes que es recullen en l'exposició són la seu central de Correus i Telègrafs de Girona (que finalment Masó no va guanyar, tot i presentar-se al concurs), l'Escola General d'Arts i Oficis de Girona, el Casal Autonomista Català de Girona o la Clínica d'Observació i Hospital per a Tractaments de Malalties Nervioses de la Mancomunitat a Santa Coloma de Gramanet.