Cornellà del Terri reviu l'època medieval

La festa, declarada d'interès nacional des del 1999, es remunta a principis del segle XIV

El clima ha respectat aquesta any la plantada de l'arbre del Maig i el Ball del Cornut de Cornellà del Terri (Pla de l'Estany). Els veïns han pogut posar punt final a la festa major amb la festa grossa de l'any: una tradició que es remunta a principis del segle XIV i que consisteix en aixecar un arbre al bell mig de la plaça i, després, fer el Ball del Cornut, durant el qual un jove disfressat amb grans banyes tria una de les joves en edat de merèixer i se l'endú.


L'arbre que s'ha plantat avui ha substituït el que durant un any ha presidit la plaça Major, aixecat el Dilluns de Pasqua del 2013 i tallat el Divendres Sant passat. Aquest mateix dia tots els qui ho van desitjar van poder anar a tallar el nou arbre, el pollancre més alt de les rodalies i que any rere any dóna un veí.

Una vegada escollit i abatut, li esporguen bé el brancatge inferior i el transporten fins a l'interior del poble, deixant-lo preparat per substituir el de l'any passat, que a presidit la plaça fins aleshores. Aquest arbre, que es coneix popularment com a maig, serà l'eix de totes les celebracions posteriors. El maig de Cornellà del Terri, a diferència del d'altres indrets, disposa d'un mecanisme de subjecció propi situat en l'edifici de la plaça major.

Com marca la tradició, l'arbre ha estat decorat amb banyes per celebrar la fi del dret de cuixa i per deixar-lo a punt per ser plantat avui davant del Centre Cultural del poble. Abans es col·locava una banya al pollancre per cada parella que es casava a la població però actualment se'n col·loquen uns quants de forma simbòlica. Una cercavila encapçalada pel Cornut, les sis parelles i els portadors de l'arbre ha recorregut els carrers de Cornellà del Terri per anar a buscar el pollancre.

El Dilluns de Pasqua al migdia, els veïns s'engalanen amb el vestit tradicional català, espardenyes de set vetes, barretina, faixa i mocador vermells, pantaló negre i camisa blanca. Aleshores, aixequen l'arbre al bell mig de la plaça amb l'ajuda de cordes, escales i la força dels que hi participen. L'arbre restarà allà dret fins al Divendres Sant de l'any següent.

Un cop aixecat l'arbre, el protagonisme és del Ball del Cornut, on les parelles dansen al voltant d'un altre arbre, aquest de petites dimensions, plantat al mig de la plaça Major. El Cornut saltironeja com cada any enmig de les parelles per triar finalment una pubilla i entregar-li el ram. Després, se l'emporta presidint els dos la corrua que marxa de la plaça.

Segons alguns autors, aquest ball podria ser l'expressió de joia al voltant d'un dels capítols més significatius de la història local: la fi del dret de cuixa imposat pels senyors feudals a l'Edat Mitjana. En aquell temps els senyors feudals dictaven la sort, la vida i la mort dels pobladors de les seves terres. Un dels privilegis abusius més habituals que tenien era el de poder anar al llit la nit de noces amb les noies que s'estaven a punt de casar.

Després de llargs anys d'humiliació, l'any 1367, en temps del rei Pere el Cerimoniós, Cornellà del Terri va alliberar-se del domini feudal i es va suprimir aquest "privilegi". Per celebrar la nova realitat els vilatans es van armar d'ironia i van sortir al carrer per executar una sèrie de danses que van acabar esdevenint el Ball del Cornut.

Segons Joan Amades, en canvi, la dansa prové d'un ritus destinat a obtenir protecció col·lectiva davant els mals esperits. En la festa de l'arbre del Maig de Cornellà i el Ball del Cornut, apunta, el ritual que marca simbòlicament l'establiment definitiu de la primavera i l'inici d'un cicle nou, amb cultes a la divinitat per excel·lència de la fertilitat i la procreació, el boc fecundador del ramats i bestiar, la presència dels qual es simbolitza mitjançant els corns.

Cornellà posa fi aquest Dilluns de Pasqua a la Festa Major, iniciada divendres amb la tallada de l'arbre.