A les deu del matí la Hong Mei Sun -la coneixen com a Luna- obre les portes de l'escola Pia d'Olot. És la mare d'una nena de 9 anys, l'Elena, i la principal impulsora d'aquesta iniciativa que des de fa tres mesos està en marxa amb l'ajuda de l'entitat cultural Xino Xano de Barcelona. És la primera vegada que es fa fora de Barcelona. Poc a poc van arribant els alumnes que rebran classes de xinès durant unes quatre hores i mitja, incloent dos descansos per jugar al pati.
També arriben les tres professores, vingudes expressament de Barcelona, per ensenyar-los a llegir i escriure amb aquesta llengua, la que fan servir per comunicar-se a casa. Primer comencen amb la fonètica i amb escriure caràcters senzills i poc a poc es va complicant. "És important que aprenguin coses de la cultura xinesa i també els ensenyem cançons populars", explica la Shimeng Li, una de les mestres. Amb un matí a la setmana no n'hi ha prou per avançar. I per això, també els posen deures per fer amb l'ajuda dels pares. Calculen que fan falta uns cinc anys per començar a tenir coneixements sòlids de la llengua.
Un projecte que neix per l'interès dels pares
Fa tres mesos que van començar i els pares dels alumnes estan encantats. La mare d'Elena, la Luna, explica orgullosa que la seva filla ha après més durant aquest temps que no pas durant els dos anys que va fer venir una mestra de xinès a casa perquè li fes classes particulars. Arribar fins aquí no ha estat fàcil però les ganes de fer que la seva filla aprengués el xinès han estat l'autèntic motor per arribar a trobar la fórmula. Va parlar amb l'ambaixada, amb escoles i amb professors per buscar la manera i ara s'estan plantejant obrir-ho als altres nens d'Olot, que no són d'origen asiàtic, perquè també aprenguin el xinès. "Poc a poc i amb classes diferents", explica la Luna.
La segona fase del projecte, que permetri obrir-ho als altres alumnes que no parlen xinès, es podria fer a partir del setembre que ve però caldrà veure si hi ha prou demanda. Ara els pares assumeixen el cost dels professors i entre totes les famílies s'ajuden per tenir el material -llibres, quaderns- que van venir de Xina.
La fonètica i els caràcters, el més difícil
Dominar l'expressió oral és un avantatge però cal aprendre la fonètica, la sonoritat de les lletres que després s'escriuen en caràcters sobre el paper. "És el que més els costa i per això els posem per escrit com es pronuncien les paraules", explica la Shimeng Li. Els nens escolten amb atenció les indicacions de les mestres i van repetint tots els sons fent una cantarella.
"És molt difícil ", reconeix l'Elena, tot ensenyant les pàgines dels quaderns. La paraules que més li agrada escriure és el seu nom. Està contenta perquè ja ha après molt. Ja sap dir de memòria tot l'abecedari xinès. El secret, explica, és que aquí li ensenyen tots els passos mentre que quan rebia les classes particulars, no.
L'Elena fa 4t a l'escola Sant Roc d'Olot i té molt clar que al país on van néixer els seus pares el sistema educatiu és diferent. "Als sis anys, els nens comencen a fer primer; no fan ni P-3, ni P-4 ni P-5 però les mares els ensenyen a casa algunes coses". Anar el diumenge a l'escola, diu, no és un càstig perquè pot jugar i aprendre xinès. "Així podré ajudar encara més als meus pares amb l'idioma". També explica divertida que els seus amics d'Olot li pregunten què han de fer per venir a aprendre xinès els diumenges com ella.
Una escola d'Olot obre les portes els diumenges per ensenyar xinès a asiàtics
Quaranta nens d'entre cinc i catorze anys fan unes quatre hores de gramàtica, fonètica i lectura
