En el marc del Projecte CIMS un centenar de treballadors han analitzat els processos, per proposar accions correctores per assolir l'excel·lència. Els professionals que han participat en els grups de treball que han revisat el procés de crítics, hospitals de dies i gabinets i urgències de l'ICS Girona i de l'IAS, han presentat els documents finals de la seva tasca, és a dir, l'anàlisi del procés corresponent, la identificació de problemes o punts a millorar i les propostes correctores o accions de millora.
Els quatre grups de treball que han aglutinat un centenar de professionals de totes les categories laborals han proposat, en total, 305 accions de millora en aquests àmbits assistencials, algunes de les quals ja s'han implantat.
En l'àmbit d'urgències, un sol grup de treball format per professionals de les dues institucions i d'altres que intervenen en l'atenció urgent (com ara el SEM), van revisar l'atenció urgent en el marc del projecte CIMS, que abasta des que el pacient consulta en qualsevol punt del sistema (atenció primària, hospital) i per qualsevol mitjà (telèfon, presencial), fins que es resol la consulta. L'objectiu era plantejar aquells canvis sobre l'atenció urgent que permetin assolir l'excel·lència tant en la urgència d'atenció primària, com en els dos hospitals, el Santa Caterina i el Trueta.
El grup va analitzar cada part del procés, va identificar els punts crítics i va definir en cadascun d'aquests punts el que els professionals consideren excel·lència. A més, de proposar accions correctores per tal d'assolir-la. Alguns exemples de propostes de millora a l'atenció primària serien implementar el triatge a l'atenció continuada o consensuar els criteris de derivació dels pacients als hospitals.
Urgències hospitalàries
Pel que fa referència a l'atenció a les urgències hospitalàries alguns exemples de les accions serien millorar l'accés al servei, agilitzar el procés administratiu i el temps de triatge, millorar la coordinació entre els professionals, millorar els circuïts de derivacions a i des de consultes externes i els circuïts d'hospitalització. La gran majoria de les accions proposades passen per millores organitzatives, la qual cosa les converteix en accions viables.
En el cas de l'hospital universitari Josep Trueta, també es va evidenciar com a necessària una millora en l'estructura per tal d'assolir els nivells d'excel·lència esperats.
El grup de treball de crítics va analitzar va analitzar tot el procés des de que el pacient ha d'ingressar a la Unitat de Cures Intensives (UCI) del Trueta o a la Reanimació fins quan és donat d'alta a altres plantes d'hospitalització.
Les accions proposades s'han plantejat en tres moment: l'ingrés (sobretot per garantir el paper de referent que té la UCI del Trueta a la Regió Sanitària de Girona), durant l'hospitalització, i per agilitzar el procés de l'alta. Pel que fa a l'ingrés dels pacients, algunes de les millores que es van proposar són, per exemple, establir criteris amb el SEM i definir fluxos pel que fa a l'acceptació de pacients, evitant així trasllats innecessaris a centres de Barcelona. Unes propostes són la creació de llits de semicrítics i oferir formació específica al personal de nova incorporació a l'àrea. També es van fer propostes per agilitzar el procés de l'alta, com ara revisar les dotacions de zeladors per fer-les més ràpides.
Hospitals de dia i gabinets
En relació al procés d'hospitals de dia i gabinets, es van fer dos grups de treball, un per estudiar el procés dins el Santa Caterina i l'altre al Trueta. Pel que fa al grup d'hospitals de dia i gabinets del Trueta, l'objectiu del grup era reordenar les funcions dels professionals i dels usuaris per tal de ser més fluids. El què es pretén és proporcionar una atenció diagnòstica i terapèutica especialitzada sense necessitat d'ingrés amb la màxima eficàcia, eficiència i seguretat per aconseguir la satisfacció dels pacients pel que fa a l'assistència rebuda i la informació facilitada, així com la preservació de la seva intimitat.
En aquest últim aspecte, per exemple, es proposa fer admissions separades en funció de si es tracta pacients de neurologia o d'hospital de dia. Algunes propostes passaran per canvis organitzatius, com ara intentar fer modificacions en les agendes per tal de donar cobertura més àmplia, ja sigui a nivell horari com de capacitat; organitzar un circuit per atendre el pacient crònic descompensat que precisa tractament de poques hores o revisar els criteris de citació i priorització a la unitat del dolor.
Algunes de les altres millores que han plantejat passen per facilitar l'ingrés i l'alta del pacient, per exemple millorar la citació a través del full de citació i missatge de text SMS o millorar la senyalització. També proposen agilitzar l'alta del pacient a través de garantir la celeritat en disposar dels resultats de laboratori o agilitzant la disponibilitat d'ambulàncies.
Al Santa Caterina, l'objectiu principal del grup era millorar la qualitat assistencial mitjançant la reordenació de les funcions dels professionals i del procés d'atenció dels usuaris per aconseguir que l'activitat es pugui realitzar de forma eficaç, eficient i segura. La majoria dels problemes detectats pel grup eren de caire organitzatiu i bona part d'aquests creuen que quedaran solucionats amb la implantació del programa informàtic SAP Argos, que serà efectiva a partir del juny.
