Un nou projecte de biomassa vol treure profit al 74% de superfície forestal de la Garrotxa

Una prova pilot a Argelaguer ha permès extreure 300 tones d'estella d'uns terrenys inundables de l'ACA a tocar del riu Fluvià. Els treballs han anat a càrrec de persones de la Cooperativa La Fageda, que dóna feina a gent amb risc d'exclusió social, i dos especialistes forestals que han fet un seguiment de les tales i neteges.

El projecte, de nom Carboneig 2.0, és una nova aposta d'aprofitament de la biomassa forestal a la Garrotxa, una comarca que compta amb més d'un 74% de superfície forestal, la més alta de Catalunya. Inicialment pretén centrar-se en la neteja de lleres i les franges de seguretat de camins però en un futur es vol arribar també al manteniment de finques privades de bosc.

Aquest és un projecte que neix al territori i per al territori, segons han subratllat els seus impulsors. I és que la idea és produir biomassa de "quilòmetre 0", és a dir, que cobreixi la demanda de calderes de biomassa a la comarca i sense necessitat d'exportar-la. En aquests moments hi ha una caldera en funcionament a la Cooperativa La Fageda i n'hi ha una altra de projectada al centre d'Olot. Segons ha explicat el director del SIGMA, Francesc Canalies, es preveu que en els pròxims anys se'n puguin instal·lar una quinzena més a diferents municipis de la comarca a través dels ajuntaments.

El projecte, batejat com a Carboneig 2.0, és una iniciativa del Consell Comarcal de la Garrotxa, a través del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública SIGMA, la Cooperativa La Fageda i la Federació d'Associacions de Defensa Forestal de la Garrotxa. Així per exemple, aquests últims han cedit un tractor amb el qual els treballadors de La Fageda, amb l'ajuda de dos tècnics forestals, han pogut fer els primers treballs de neteja de la prova pilot que va començar el novembre passat i que està a punt de finalitzar.

La prova pilot a Argelaguer

La prova pilot s'ha fet a la llera del riu Fluvià en un tram de dos quilòmetres dins del terme municipal d'Argelaguer. Els terrenys són propietat de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i es corresponen a la zona del barri del Pont d'Argelaguer. Els treballs s'han centrat en la tala i retirada d'arbres amb risc de caiguda, l'aclarida de peus i la retirada de vegetació al·lòctona. Segons ha explicat Canalies, no era una zona que estigués "especialment bruta" ja que en els últims 8 anys s'havia fet el manteniment correctament. Ara bé, davant la falta d'ajuts públics dels darreres dos anys, les feines es van anar espaiant i ara era convenient tornar a fer treballs de manteniment. També s'ha aprofitat per substituir pollancres per espècies més adients, com ara verns i freixes.

Els dos treballadors de la Cooperativa La Fageda van rebre formació específica en matèria de gestió forestal. I és que aquesta és una nova activitat productiva i l'empresa no tenia experiència. "És un projecte molt engrescador i molt nou que pretén resoldre moltes problemàtiques com és l'ambiental, l'energètica i la social", ha assenyalat el president de la cooperativa, Cristóbal Colón.

300 tones d'estella en la prova pilot

En total, s'han extret 300 tones d'estella forestal, un material que un cop estellat es traslladarà a la planta de compostatge de la Garrotxa, on després d'un període d'assecatge de sis mesos ja estarà en condicions per ser utilitzat com a combustible per a calderes de biomassa.

Els experts calculen que la comarca de la Garrotxa, que compta amb una superfície forestal del 74,47% del total, essent la més alta de Catalunya, té una capacitat d'extracció de massa forestal de 25.000 tones anuals. I això essent molt "conservatius", segons paraules del director de SIGMA, Francesc Canalies, que ha recordat que la comarca també té un 58% de la superfície forestal en zona protegia, com és l'Alta Garrotxa, i que per tant s'ha de ser selectiu.

Les necessitats reals però encara estan molt per sota d'aquesta xifra .Es calcula que quan hi hagi la caldera de biomassa d'Olot en funcionament, situada als terrenys subterranis de la nova Plaça Mercat, i les quinze calderes a altres municipis, es necessitaran unes 2.000 tones d'estella anual.

El manteniment de finques privades de bosc

El president del Consell Comarcal de la Garrotxa, Joan Espona, ha explicat que el projecte arrenca amb la idea de netejar i fer el manteniment de lleres aixi com les franges de protecció antincendis de camins. Els treballs, però, només es poden fer en determinats moments de l'any -des de l'abril fins al setembre no es pot extreure fusta a tocar dels rius per no interferir en els hàbitats naturals de la fauna que hi viu- i per això volen arribar també a les finques de bosc privat. "No es tracta de fer explotació forestal, sinó treballs de manteniment dels boscos", ha subratllat Espona. Un cop les lleres i els camins estiguin nets, caldrà esperar uns deu anys per tornar a intervenir-hi.

El projecte arriba en un moment en què a la demarcació de Girona ja s'està impulsant la biomassa. Concretament, es tracta del projecte BM-Rural, promogut per l'Associació Leader Ripollès Ges Bisaura juntament amb 5 Grups Leader més i el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM). És un dels 49 projectes de tot l'Estat seleccionat d'entre un total de 190 rebuts.

El projecte busca promoure la instal·lació de calderes de biomassa al territori, tant en el sector públic com en el sector privat. És per això que aquesta iniciativa implicarà que qualsevol particular o empresa, privada o pública, d'aquests territoris rurals que vulgui instal·lar una caldera de biomassa percebi 7,10 euros per tona de carboni que hagi deixat d'emetre. Considerant que s'estima una reducció total d'emissions, entre BM-Rural i ENFO-CO2, de 42.651,60 tones de CO2, es revertirà fins a 302.826,36 euros en els àmbits territorials que participen en el projecte. La condició per participar-hi és que la caldera s'hagi instal·lat amb data posterior a l'1 de febrer del 2013 .

Des dels Grups Leader s'establirà un protocol de priorització de calderes, en cas que la demanda d'accés als fons sigui superior a la prevista. Es preveu que s'instal·lin una trentena de calderes, de les quals 10 estaran a la zona del Ripollès que se sumaran a les 8 que es van instal·lar l'any passat en l'anterior convocatòria.