Una tesi de la UdG analitza el copagament i els seus efectes sobre els ciutadans

Albert Navarro assoleix el doctorat en Dret amb una tesi en què ha pres partit en favor de l’estat social i en contra del desmantellament del que és objecte, perquè es passa d’una fiscalitat eminentment tributària, basada en el principi de la capacitat econòmica del contribuent, a una altra basada en les taxes.

Navarro recolza la seva postura en l’evidència que, ni de la Constitució ni de la jurisprudència del Tribunal Constitucional, es desprèn la preferència ni l’opció per un sistema de finançament públic basat en el principi d’equivalència, ans al contrari, la recerca de l’investigador de la UdG demostra que el Constituent va designar un sistema basat en el principi de capacitat econòmica.

La tesi doctoral d’Albert Navarro, El copago como mecanismo de financiación de los servicios del Estado social: problemas jurídicos, que ha estat dirigida per la professora M. Luisa Esteve Pardo, del Grup de Recerca Anàlisi del Dret Públic: especial referència al dret financer i tributari, del Departament de Dret Públic de la UdG, estudia els problemes jurídics que ha suscitat el progressiu establiment de diversos copagaments per l’ús de serveis propis de l’Estat social, serveis que havien estat finançats a través d’ingressos impositius, als usuaris dels quals, no se’ls exigia cap tipus de pagament.

Un dels aspectes que la recerca ha tractat en primer lloc ha estat l’evolució dels drets dels ciutadans, des dels civils i polítics fins als socials, per continuar amb l’estudi de les diverses fórmules de finançament dels serveis que deriven del model d’Estat social reconegut en l’article primer del text constitucional. Navarro ha analitzat, concretament, la Seguretat Social, l’educació i els serveis socials.

Amb posterioritat, ha dut a terme un examen particularitzat del Sistema d’Autonomia i Atenció a la Dependència, perquè va ser el primer servei amb la consideració de pilar de l’Estat del Benestar pel qual, la llei, va establir un copagament per accedir-hi. La recerca constata que, a partir de l’any 2006, i en gran part a causa de la crisi econòmica, es va produir una imparable aparició de mecanismes de copagament per sufragar els costos dels serveis que, en la seva majoria, poden ser considerats essencials per als ciutadans, com són, l’accés a la justícia, les prestacions farmacèutiques o els medicaments d’ús no hospitalari, entre d’altres.

També aprofundeix en el mecanisme de copagament i les diferents funcions que pot complir, per prosseguir amb un examen dels actuals supòsits de copagament establerts per a serveis considerats de l’Estat social i implantats en els últims anys. Defineix, en cada cas, la seva naturalesa jurídica per determinar si es tracta d’una prestació tributària, per examinar la seva adequació o no a la finalitat perseguida, per posar de manifest els seus avantatge i els seus inconvenients i, finalment, per escatir la seva adequació constitucional.

Tot això, assegura Navarro, amb la finalitat de poder prendre postura sobre si “la generalització del copagament suposa una reforma encoberta del sistema de finançament tradicional dels serveis públics i les conseqüències que això comporta, perquè si aquest fos el cas, ens trobaríem davant la transformació de l’Estat actual, basat en el finançament a través d’impostos –o en altres paraules, en la capacitat econòmica dels ciutadans–, en un veritable Estat de taxes, en el qual el paràmetre de la contribució dels ciutadans a la despesa pública passi a ser l’ús que es fa dels serveis”.

En opinió de l’investigador, la Constitució opta per un sistema de finançament de la despesa pública basat en un sistema tributari just, articulat a través de la idea de repartiment segons la capacitat econòmica dels contribuents. Conseqüentment, afirma que ni de la Carta Magna, ni de la jurisprudència del Tribunal Constitucional, es desprèn l’opció per un sistema de finançament públic basat en el principi d’equivalència. Ans al contrari, el constituent va designar un sistema basat en el principi de capacitat econòmica, com s’indica expressament en l’article 31.1 del text constitucional.

Segons Navarro, “edificar el nostre sistema de finançament a partir de principis commutatius desvirtua la naturalesa de l’Estat social que proclama la Constitució, perquè l’exacció de tributs ha de fer-se segons el principi de capacitat econòmica, perquè aquest és el fonament i mesura del deure de contribuir i amb base als demés principis substantius tributaris que recull la Constitució Espanyola: Capacitat econòmica, igualtat tributària, generalitat i progressivitat i no confiscatorietat”.