CiU porta el debat sobre la propietat dels terrenys de l'aeroport a Madrid

CiU ha portat el debat sobre la propietat dels terrenys de l'aeroport Girona fins al Congrés. Els diputats gironins han presentat una bateria de preguntes demanant a l'Estat que concreti qui en té la titularitat a hores d'ara i les "conseqüències jurídiques" que pot tenir l'afer. Sobretot, perquè se n'hagi cedit la gestió a l'empresa Aena si finalment no es van canviar les escriptures. "S'obre la possibilitat de lliurar una batalla molt interessant per al territori", ha subratllat el diputat Jordi Xuclà.

D'altra banda, en matèria d'infraestructures, els diputats de CiU s'oposen a què l'Estat vulgui carregar el dèficit que arrosseguen moltes autopistes damunt les més rendibles, entre les quals l'AP-7. L'any 1964, la Diputació de Girona va cedir gratuïtament a l'Estat els terrenys on es va aixecar l'aeroport.

Aquest acord, però, mai es va formalitzar a les escriptures. Fins aquí, no hi hauria escletxes perquè ara, 50 anys després, la Diputació pogués reclamar-ne la titularitat a l'executiu estatal. Però la privatització d'Aena, engegada el 2010, obre una possible via per fer-ho si es demostra que l'Estat no només va cedir a aquesta empresa la gestió de les instal·lacions sinó també la dels terrenys.

Per això, CiU ha decidit traslladar aquest debat a Madrid i ja ha entrat una bateria de preguntes al Congrés dels Diputats per instar l'Estat a moure fitxa i definir les conseqüències de tot plegat. "Demanem que se'ns clarifiqui de qui és la titularitat dels terrenys, en nom de qui estan escripturats o quines conseqüències tindria si el govern els ha cedit a una empresa stalinista com és Aena", ha concretat el diputat gironí Jordi Xuclà.

La bateria de preguntes es va entrar a registre divendres mateix i l'Estat té un termini de dos mesos per respondre-les. Xuclà ja ha avançat que, d'entrada, s'obre "la possibilitat de lliurar una batalla molt interessant per al territori", però que també caldrà veure abans quina és la resposta que dóna l'executiu estatal. "Portem molts anys veient de quina manera vesteixen el sant i la mona", ha subratllat.

Tant Xuclà com els altres dos diputats gironins de CiU al Congrés, Montse Surroca i Carles Páramo, han fet balanç de l'activitat que han dut a terme durant els darrers mesos a Madrid. Un balanç marcat, fonamentalment, per tot allò que fa referència als diferents projectes d'infraestructures. En especial, l'autopista AP-7 i l'N-II.

Allargar la concessió de l'AP-7

Els diputats ja han avançat que han demanat la compareixença de la ministra Pastor al Congrés perquè concreti el seu pla per rescatar les autopistes deficitàries. Un pla que, d'entrada, passa per demanar una quitança als bancs de fins al 50%, però també per crear un fons comú que permeti que "aquelles autopistes més rendibles paguin el dèficit de les altres", ha dit Xuclà.

I a les comarques gironines, CiU alerta que això pot tenir una translació clara pel què fa a l'AP-7. "Tenim sospites més que notables que l'Estat té la intenció d'allargar-ne la concessió més enllà del 2021", ha subratllat el diputat.

Segons CiU, aquesta maniobra no només permetria eixugar les pèrdues de les autopistes més deficitàries. També serviria per evitar que les arques estatals hagin d'assumir part de les inversions que ha fet Abertis amb l'ampliació a tres i quatre carrils a la demarcació.

"Tot sembla indicar que, d'aquí al 2021, l'increment de trànsit que es va preveure inicialment, i que hauria de servir per pagar part de l'obra, no es donarà", ha dit Xuclà. I hi ha afegit: "Per tant, si no s'arriba a l'equilibri, ens temem que l'Estat allargarà la concessió per no haver de pagar aquesta diferència".

El diputats ja han avançat, però, que lluitaran tant perquè aquesta situació no es doni com perquè també hi hagi una rebaixa dels peatges. "Per exemple, d'ençà que l'any 2009 es va acabar la concessió de l'autopista que connecta Bilbao amb Sant Sebastià, els usuaris paguen ara peatges d'entre 1,5 i 2 euros, que serveixen per mantenir la infraestructura", ha concretat Xuclà.

Pel què fa a l'N-II, el diputat ha criticat la fórmula escollida per l'Estat a l'hora de desdoblar-ne els trams del nord. No pel què fa al sistema de pagament (per col·laboració públicoprivada) sinó per la manera com s'executarà l'obra. "Per primer cop, farem de conillets d'índies, perquè es vol fer una autovia de low cost duplicant la calçada actual, cosa que suposarà que tingui més revolts que una altra", ha dit Jordi Xuclà.

Llei de Costes i edificis

Per últim, els diputats de CiU també han alertat que la Llei de Costes va tard. El diputat Carles Páramo ja ha reclamat en aquest sentit que, abans que res, a l'hora d'aplicar-la el ministeri "compleixi el seu compromís" i prioritzi l'exclusió del domini públic marítimo-terrestre tant d'Empuriabrava com dels canals de Santa Margarida de Roses (Alt Empordà). "Tal com estan ara les coses, si hi ha bona voluntat, això es podria fer abans de finals d'any", ha dit Páramo.

Finalment, CiU també ha criticat "l'opacitat" de l'Estat a l'hora d'informar-los sobre els usos que tenen els edificis que el govern espanyol té en propietat a Girona. Entre d'altres, els diputats han criticat que les casernes de Defensa a Emili Grahit o l'antiga Subdelegació es podrien destinar a altres usos, perquè hi ha molt d'espai desaprofitat.