L'AMI indica que els ajuntaments hauran de cedir el padró a la Generalitat per la consulta

També diu que la Generalitat ja té les dades a través de l'Idescat

Un estudi encarregat per l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) a la sectorial SITAL (Secretaris, Interventors i Tresorers de les Administracions Locals) per la independència conclou que "s'han de cedir les dades del padró d'habitants a la Generalitat de Catalunya en el cas que ho sol·liciti davant una hipotètica consulta popular per via de referèndum".

L'informe argumenta que aquest extrem queda legitimat per l'article 16.3 LRBRL, perquè la Generalitat té "la competència en matèria de consultes populars". A més s'indica que el debat sobre si es poden cedir o no aquestes dades és "innecessari" ja que la Generalitat ja les té "a través de l'institut d'Estadística de Catalunya". "L'article 52 de la llei 23/1998 -segueix el document- preveu que els Ajuntaments han de remetre a l'Institut d'Estadística de Catalunya, periòdicament i en suport informàtic, la informació del Padró Municipal d'Habitants".

Aquest és el primer dels tres informes encarregats pel president de l'AMI, Josep Maria Vila d'Abadal, a la SITAL per la independència. El text ha estat presentat aquest dimecres en un acte a Torroella de Montgrí als alcaldes que formen part de la directiva de l'AMI, integrada per un alcalde de cadascuna de les comarques de Catalunya.

Els altres dos informes versaran sobre hisendes locals i sobre un sistema de governació en el supòsit que el govern espanyol suspengués el sistema autonòmic català.

L'informe també destaca que la Generalitat pot sol·licitar a l'Institut Nacional d'Estadística les dades referents a nom i cognoms, domicili, sexe i data de naixement, per a la creació de fitxers i registres de població, o "utilitzar el Registre de Població de Catalunya per formar el cens electoral propi".

Tanmateix es remarca que el padró d'habitants "no equival a cens electoral", per bé que és "un element fonamental per formar-lo". I afegeix: "La Disposició Addicional segona de la Llei 40/2010, de consultes populars per via de referèndum, preveu l'aplicació subsidiària de la normativa electoral en tot allò no previst a la Llei. La llei no regula la formació del cens electoral més enllà de l'article 4, referent al cos electoral, afirmant que tenen dret a participar-hi els que tenen dret a vot en les eleccions al Parlament de Catalunya o en les municipals, depenent de l'àmbit. I aquest dret a vot depèn del cens electoral, regulat a la L.O. 5/1985, de 19 de juny, de règim electoral".

També s'explica que "l'òrgan encarregat del cens electoral, d'acord amb l'article 29, és l'Oficina del Cens Electoral, enquadrada a l'Institut nacional d'Estadística. Per tant, mentre no es modifiqui la normativa, l'únic cos electoral jurídicament correcte a utilitzar en una consulta popular per via de referèndum, és el cens electoral".