Més de 300 persones participen a la quinzena edició del 'Dictat en català' de Perpinyà

Famílies senceres i gent de totes les edats, amb una presència força significativa de nens i nenes, han participat aquest dissabte en la quinzena edició del 'Dictat en català', un acte reivindicatiu i festiu en suport de la llengua catalana que organitza l'Ajuntament de Perpinyà i associacions com Òmnium Cultural, Ràdio Arrels o Enciclopèdia Catalana, entre d'altres.

Segons els organitzadors, més de 300 persones han seguit el dictat que aquest any ha estat extret del llibre 'El cant de les sirenes', de l'escriptor nord-català Jordi Carbonell, que, entre d'altres, va guanyar el Premi Sant Jordi, i que va morir l'any passat. Així doncs, el dictat d'enguany ha servit també per homenatjar Carbonell "que era un escriptor i un mestre molt conegut a la Catalunya del Nord", segons han explicat alguns dels assistents.

"No ve tanta gent com en les primeres edicions, però no ens podem queixar perquè quinze edicions desprès continuem tenint un poder de convocatòria important". Així ho assegura Empar Noguer, del Col·lectiu de Professors de Català per a Adults i una de les impulsores de la iniciativa, que recorda que el 'Dictat en català' serveix per reivindicar "que després d'anys i fins i tot segles de prohibicions i entrebancs, a la Catalunya del Nord continuem parlant i escrivint el català". Noguer explica que el dictat no té caràcter competitiu i que està adreçat a tothom "que desitja demostrar que manté viu el català sigui quin sigui el seu nivell". És per això, afegeix, que el dictat es corregeix de manera anònima "perquè ningú tingui vergonya de participar-hi".

Com explica l'historiador Joan Peytaví, el dictat també vol commemorar "el famós edicte" de Lluís XIV del 1700 pel que es va prohibir l'ús del català, i demostrar que, tot i les imposicions polítiques, "la flama del català es manté encesa" més de tres segles desprès. A més, Peytaví assenyala que "també hi ha una mena d'ironia en l'acte" perquè s'utilitza el dictat, "una cosa molt francesa" que generacions anteriors "van patir" en l'aprenentatge de la llengua francesa, per retre homenatge al català.

Problemes d'acústica

En general els assistents han explicat que el dictat "era força fàcil", però que l'acústica del recinte ha fet difícil entendre "les paraules més complicades". Els més petits, gairebé tots ells estudiants de la Bressola, com el Pol i en Guillem, no han tingut problemes amb el dictat malgrat que en alguns moments "els dictadors anaven molt ràpid". Amb tot, en el hi ha hagut unanimitat és que el d'avui és un acte de reivindicació de la llengua catalana "que no s'ha de perdre".